Una herència pesant

Des de l’escàndol Watergate, el famós afer d’espionatge polític que va expulsar Richard Nixon de la Casa Blanca el 1974, el Partit Republicà no havia estat tan dividit. L’assalt al Congrés dels EUA perpetrat el 6 de gener per una multitud encoratjada per Trump amb l’objectiu de revertir els resultats electorals i impedir la certificació de la victòria de Joe Biden, ha obert l’última fractura entre els conservadors. El Grand Old Party (GOP) afronta el difícil dilema de si arxivar definitivament el polèmic president (votant a favor de l’impeachment al Senat i la seva futura inhabilitació política), virar cap al centre i recuperar votants moderats, o salvar l’actiu electoral de la seva popularitat entre les bases –és el que ha obtingut més vots, 74 milions, entre tots els candidats republicans de la història– i reservar-lo per a les presidencials del 2024. Qualsevol decisió que prengui, sostenen responsables i estrategs del partit citats per Reuters, tindrà un cost en forma de “pèrdua de votants necessaris per guanyar futures eleccions”.

I és que, tot i veure minvar el suport dins del partit arran de la violenta invasió del Capitoli –uns fets que han portat diverses corporacions a reconsiderar les seves donacions a candidats del GOP–, una majoria de republicans continuen fent costat a Trump i defensant-ne el llegat. “Les seves idees continuen exercint una atracció gravitacional en cercles republicans arreu del país. Les bases del partit s’han imbuït de les mentides, el nacionalisme blanc i les infundades teories conspiratives que el president ha venut durant aquests quatre anys; activistes, líders locals i càrrecs electes les han abraçat encara que un grapat de congressistes republicans hagin trencat a última hora amb el president”, escriuen Lisa Lerer i Reid J. Epstein a The New York Times. “La influència de Trump es mantindrà probablement durant molt de temps després d’haver abandonat el càrrec”, asseguren.

Del mateix parer és la historiadora Lisa McGirr, per a qui les idees que han identificat el mandat de Trump “sobreviuran a la seva presidència perquè són anteriors; els republicans les han estat alimentant des dels anys vuitanta”, amb l’arribada de Reagan a la Casa Blanca, les desregulacions, l’abaixada d’impostos als més rics i la laminació de l’estat del benestar. A mitjans de la dècada dels noranta –hi afegeix–, cada cop més activistes republicans de base “culpaven del declinant nivell de vida no l’individualisme del lliure mercat en què creien de forma gairebé religiosa, sinó els immigrants i les obscures maquinacions de l’elit global”. Trump va saber explotar els ressentiments d’aquestes classes amenaçades i convertir-les en potent munició electoral. “No podem guanyar sense les bases de Trump. La pregunta és: les podem conservar sense Trump?”, planteja l’estrateg republicà Matt Mackowiak.