Trump prepara cent indults

És una tradició que un president dels Estats Units, en el seu camí de sortida de la Casa Blanca, aprofiti l’últim alè de poder per utilitzar una de les eines més discrecionals que té: el poder d’indultar o commutar condemnes a qualsevol persona. Tots ho han fet sempre i està previst que Donald Trump també ho faci: diversos mitjans de comunicació asseguren que avui, últim dia sencer com a mandatari nord-americà, anunciï un paquet de més de cent perdons presidencials.

Trump no ha demostrat durant la seva presidència una predilecció especial per aquest poder absolut sobre la justícia federal. De fet, és dels qui menys l’han fet servir: fins ara, en tota la presidència només ha atorgat 28 indults i 16 commutacions de condemna, una xifra baixíssima. El seu predecessor, Barack Obama, va acabar el seu mandat amb 272 indults i més de 1.700 commutacions.

Si bé les xifres no són gens significatives, el que sí que ha predominat en les decisions de Trump en aquest àmbit són els personatges als quals ha donat clemència: la gran majoria, socis o aliats molt propers a la seva figura, la seva campanya electoral o els seus familiars, fet que ha despertat les alertes per un ús indiscriminat del poder de perdó per a un benefici únicament personal, res a veure amb la idea original de corregir errades del sistema de justícia, recompensar bones conductes o enviar missatges de canvis de política federal.

Poc se sap del paquet de més d’un centenar d’indults que anunciarà la Casa Blanca. Semblen descartats noms com el de Julian Assange, fundador de WikiLeaks, i està en dubte el de Steve Bannon, polèmic cap de campanya de Trump el 2016 i principal ideòleg de trumpisme enmig d’un procés judicial per estafa en un escàndol amb el mur amb Mèxic com a rerefons.

El que més preocupa tothom és si Trump farà el pas que tothom tem: aplicar un indult preventiu a la seva família, al seu advocat Rudy Giuliani, i a ell mateix, una idea que fa mesos que circula pel cap del mandatari. Prendre una decisió sobre aquest tema és més urgent que mai, especialment tenint en compte que, després de l’assalt al Congrés de seguidors de Trump, hi ha possibilitats que se l’acusi d’algun delicte com a instigador de la violència.

Els assessors presidencials l’estan aconsellant que no ho faci, bàsicament perquè enviaria el missatge que realment és culpable d’algun delicte. En aquest sentit també l’estan aconsellant que no faci cas a les sol·licituds de clemència dels atacants del Capitoli, perquè enviaria el mateix senyal. “Perdonar aquests individus seria una errada”, li va advertir el senador republicà Lindsey Graham, una de les figures més pròximes al president.

Segons diversos experts constitucionalistes, la possibilitat d’un autoindult, un fet extraordinari, presenta molts dubtes legals. Argumenten que no encaixa amb la doctrina antimonàrquica d’uns pares fundadors que volien deslligar-se de tot el que desprenia olor d’absolutisme; a banda, deixaria sense efecte el credo que “ningú està per sobre de la llei”.

En els últims dies, els moviments de lobby per aconseguir un indult d’última hora han col·lapsat l’escriptori del president. El gruix d’indults de Trump tindrà com a protagonistes aliats, exsocis, condemnats per delictes fiscals, i el raper Lil Wayne, acusat de tinença d’armes i drogues.

Qui tindrà una postpresidència entretinguda als jutjats és el mateix Trump. El fiscal general del Districte de Colúmbia, Karl Racine, va confirmar aquest cap de setmana que la ciutat està estudiant molt seriosament acusar formalment el president d’incitació a la violència, un delicte estatal pel qual podria ser condemnat a sis mesos de presó. A banda, en sortir de la Casa Blanca té casos oberts per diversos delictes de frau, difamació i estafa per haver privat d’una herència milionària tres dels seus nebots.

La qui ja sap com serà la seva vida en el futur pròxim és Kamala Harris. Ahir va renunciar oficialment al seu escó al Senat, últim pas per demà convertir-se en la primera dona vicepresidenta en la història dels EUA.