L’exèrcit referma el cop

Sense pràcti­ca­ment opo­sició ni violència, l’exèrcit de Birmània va poder con­so­li­dar al llarg del dia d’ahir la seva posició de força i el con­trol del ter­ri­tori en menys de 24 hores, després del cop mili­tar que va per­pe­trar dilluns. Les cri­des a la mobi­lit­zació pacífica que va fer la con­se­llera Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau, així com la forta pressió de les prin­ci­pals potències regi­o­nals i inter­na­ci­o­nals, no han impe­dit que els mili­tars hagin pres el con­trol del país sense pro­ble­mes.

Si dilluns el cap de l’estat major i líder del cop, el gene­ral Min Aung Hlaing, va nome­nar pre­si­dent interí el fins ales­ho­res vice­pre­si­dent, el gene­ral Myint Swe, ahir el govern mili­tar va subs­ti­tuir for­mal­ment Aung San Suu Kyi en les fun­ci­ons de res­pon­sa­ble d’Afers Estran­gers per qui va ser el seu pre­de­ces­sor en l’ante­rior junta mili­tar.

A més, segons va infor­mar ahir l’agència Blo­om­berg, el nou exe­cu­tiu tute­lat per l’exèrcit va incor­po­rar altres antics mem­bres del règim mili­tar ante­rior, com Win Shein, que torna a l’exe­cu­tiu com a minis­tre de Finan­ces i Pla­ni­fi­cació. Les for­ces arma­des també es van encar­re­gar que diver­sos dels minis­tres del govern democràtic dei­xin el càrrec, com és el cas del minis­tre de Sani­tat, Myint Htw, un dels prin­ci­pals res­pon­sa­bles de la lluita con­tra la pandèmia del coro­na­vi­rus. Les noves auto­ri­tats també hau­rien donat l’ordre d’aban­do­nar els seus habi­tat­ges en un ter­mini de tres dies als res­pon­sa­bles d’Edu­cació, Infor­mació i Trans­ports del govern der­ro­cat per la força. D’altra banda, les for­ces arma­des han emès una ordre de sus­pensió del trànsit aeri inter­na­ci­o­nal al país fins al pri­mer de juny.

Els Estats Units ho van qua­li­fi­car ahir for­mal­ment de “cop d’estat”, i van anun­ciar que res­trin­gi­ran l’ajut al govern del país, però que man­tin­dran el que ator­guen a les orga­nit­za­ci­ons huma­nitàries que hi tre­ba­llen i a la mino­ria rohingya. El pre­si­dent Joe Biden va amenaçar el nou govern mili­tar de Birmània de reim­po­sar san­ci­ons econòmiques al país i va fer una crida a acor­dar una res­posta inter­na­ci­o­nal con­cer­tada per pres­si­o­nar les for­ces arma­des perquè renunciïn al poder. “La comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal hau­ria de par­lar amb una sola veu per pres­si­o­nar l’exèrcit birmà perquè renunciés imme­di­a­ta­ment al poder que ha pres i deixés en lli­ber­tat els acti­vis­tes i fun­ci­o­na­ris que ha detin­gut”, va asse­nya­lar Biden en un comu­ni­cat. Aquesta crisi repre­senta el pri­mer test en política inter­na­ci­o­nal del nou man­da­tari per com­plir amb el seu com­promís de col·labo­rar més amb els ali­ats en afers inter­na­ci­o­nals. Aquesta posició con­trasta amb l’enfo­ca­ment d’Ame­rica, first de l’expre­si­dent Donald Trump.

Per la seva banda, la Xina va dema­nar ahir a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal que no “com­pli­qui encara més la situ­ació” a Birmània. “Qual­se­vol movi­ment de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal ha de con­tri­buir a l’esta­bi­li­tat política i social de Birmània, a pro­moure una solució pacífica i a evi­tar més con­flicte”, va dema­nar el por­ta­veu d’Afers Estran­gers xinès, Wang Wen­bin, en roda de premsa. La Xina con­fia que totes les parts a Birmània “resol­guin cor­rec­ta­ment les seves diferències d’acord amb la Cons­ti­tució i la llei”, hi afe­gia el por­ta­veu, que va asse­gu­rar que el gegant asiàtic està nego­ci­ant amb tots els sec­tors impli­cats. Pequín té impor­tants interes­sos estratègics i econòmics a Birmània i acos­tuma a decla­rar-se con­trari a la “ingerència” en els afers interns dels països i a les san­ci­ons inter­na­ci­o­nals.

El Con­sell de Segu­re­tat de l’ONU, reu­nit d’urgència i a porta tan­cada, va escol­tar la seva envi­ada al país, Chris­tine Sch­ra­ner Bur­ge­ner, que va recla­mar a les potències inter­na­ci­o­nals una con­demna clara i unànime del cop d’estat i el refús a la vaga pro­mesa dels mili­tars de cele­brar unes noves elec­ci­ons en un futur sense deter­mi­nar. Però la Xina i Rússia es van opo­sar a qual­se­vol intent de pren­dre mesu­res con­tra els mili­tars. De fet, el repre­sen­tant rus va lamen­tar que “les for­ces polítiques no hagin pogut resol­dre les seves diferències després de les elec­ci­ons”, i va ava­lar que l’exèrcit en con­vo­qui unes altres.