Política

Birmània

Cop d’estat a l’Àsia

Oposició pacífica

Gran part de la població mostra el seu rebuig al cop dels militars birmans amb accions de desobediència civil

El govern emparat per l’exèrcit talla l’accés a internet després de la primera gran manifestació a la capital econòmica a favor de la democràcia i la llibertat dels presos

La resistència pacífica al cop d’estat perpetrat dilluns per l’exèrcit a Birmània és cada vegada més gran. Des de les primeres hores després de conèixer el cop dels militars, desenes de pintades van aparèixer en la capital econòmica del país, Yangon. Els ciutadans han continuat protestant amb olles i paelles, i fent sonar les botzines dels cotxes durant les nits posteriors al canvi de règim i ahir milers de persones van sortir als carrers de Yangon, la ciutat més poblada del país, a favor de la democràcia i per exigir l’alliberament dels presos.

El govern emparat pels militars va respondre a la gran marxa tallant l’accés a internet a tot el país fins dilluns, després que el recentment format Moviment de Resistència civil, que s’oposa a la presa de poder dels uniformats, hagués esquivat el bloqueig de Facebook, el seu servei de missatgeria instantània WhatsApp i altres aplicacions de comunicació ordenat dimecres, ja que aquestes eines havien estat utilitzades per la resistència civil per a la convocatòria i difusió de centenars de protestes contra l’exèrcit. “S’ha ordenat als proveïdors de telecomunicacions de Birmània que bloquegin temporalment Facebook. Instem les autoritats a restaurar la connectivitat perquè la gent a Birmània pugui comunicar-se amb familiars i amics i accedir a informació important”, va dir per la seva part un portaveu de Facebook. Després de la prohibició milers d’usuaris estaven actius a Twitter utilitzant etiquetes per expressar la seva oposició al cop, que posteriorment també van ser bloquejades.

Els dits d’‘Els jocs de la fam’

Un dels col·lectius que ha liderat les protestes pacífiques en contra del cop ha estat el dels metges i treballadors sanitaris. És un col·lectiu molt respectat, especialment per haver-se enfrontat a la pandèmia del coronavirus. Facultatius i infermers de setanta hospitals en més de trenta ciutats de Birmània van suspendre el servei en senyal de protesta pel nou govern format pels militars. “Només obeirem el govern democràticament elegit”, va afirmar Aung San Min, responsable d’un hospital de cent llits a la regió de Magway, al centre de país.

D’altra banda, els metges de l’hospital general de Rangun es van concentrar davant de les instal·lacions, fent la salutació amb tres dits alçats, un gest de resistència inspirat en la pel·lícula Els jocs de la fam, que va esdevenir viral. El gest s’ha convertit en un símbol de les manifestacions a favor de la democràcia a la veïna Tailàndia, on també han sorgit rumors de cop d’estat, i a Hong Kong.

Les protestes han revifat una cançó associada al fracassat aixecament del 1988 contra la dictadura militar. Els vídeos publicats a la xarxa social, i esdevinguts virals amb la seva difusió a través dels serveis de missatgeria, van mostrar personal mèdic i altres persones cantant Kabar Makyay Bu (“No estarem satisfets fins a la fi del món”) cantats amb la melodia de Dust in the Wind, una cançó del 1977 del grup de rock nord-americà Kansas. La prohibició de Facebook també podria ser causada perquè la companyia de Mark Zuckerberg va eliminar el 2018 diversos comptes vinculats a l’exèrcit birmà, entre els quals el del general que lidera el cop, Min Aung Hlaing, perquè el seu contingut semblava alimentar l’odi cap a la minoria musulmana rohingya.

Resposta unitària

El consell de seguretat de l’ONU va demanar “l’alliberament immediat de tots els detinguts”, després del cop militar. En un comunicat de premsa, va expressar “una profunda preocupació per la declaració de l’estat d’emergència imposat a Birmània pels militars el primer de febrer i per la detenció arbitrària de membres del govern, entre els quals la consellera d’estat, Aung San Suu Kyi, i el president, Win Myint, entre d’altres”. L’endemà del cop d’estat, el consell de seguretat va celebrar una reunió a porta tancada per debatre la situació. Gran Bretanya, que presideix la sessió, no va ser capaç d’orientar el consell cap a un missatge unificat de condemna del cop, ja que la Xina i Rússia van demanar més temps per avaluar la qüestió, segons una font diplomàtica. Mentre continuaven les negociacions entre els 15 països membres, la Xina va buscar canvis en la redacció de la declaració. Finalment, el consell de seguretat va acordar emetre una declaració de premsa en què ometia les expressions més fortes contra el cop.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

Trump rebutja respondre a la Fiscalia de Nova York sobre els seus negocis

Nova York
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Kíiv no confirma atacs a Crimea, on arriben aires bèl·lics després de vuit anys

Leópolis
alemanya

Scholz podria veure’s en un compromís per un escàndol bancari segons mitjans alemanys

Berlín
noruega

Noruega manté oberta l’opció de retallar la venda d’electricitat a Europa

Copenhaguen
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

El G7 demana Rússia que es retiri de la central de Zaporíjia

Berlín
estats units

Trump serà interrogat a Nova York en una investigació civil sobre els seus negocis

Nova York
tensió a l’estret de taiwan

Pequín adverteix que no acceptarà cap “iniciativa separatista” a Taiwan

pequín / TAipei
tensió a l’estret de taiwan

Pequín conclou els seus jocs de guerra al voltant de Taiwan

taipei / pequín
Estats units

Els candidats de Trump s’imposen a les primàries republicanes

washington