Política

LAURA BORRÀS

CANDIDATA DE JUNTS A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

“El 14-F és un plebiscit entre Junts i ERC”

pandèmia “hem de fer conviure la salut de les persones amb la salut de l’economia” 1-O “En absència d’un referèndum pactat i vinculant, l’1-O té plena vigència i el que cal és avançar”

El confinament ha de ser molt precís d’acord amb les característiques de cada territori
El reconeixement a les urnes legitimarà una estratègia o un altre per fer via cap a la independència
No s’avança cap a la independència apuntalant els del 155 que no fan res per trobar la solució
A Madrid sempre que es podia triar entre PSOE i Junts, Sánchez o Borràs, han triat el PSOE
La via unilateral és legitima davant la intransigència d’un govern i una majoria consolidada
El veto espanyol no ens pot impedir continuar avançant, en canvi ERC opta per esperar

Borràs arriba a l’entre­vista l’endemà del debat cele­brat a TV3 i abans d’aga­far el cotxe cap a Girona.En la recta final de la cam­pa­nya acaba d’avançar el nom del seu con­se­ller de Salut

Quina valo­ració fas cam­pa­nya?
És una cam­pa­nya estra­nya, sí, per l’estat d’ànim de tots i les limi­ta­ci­ons que ens impo­sen les auto­ri­tats sanitàries que ens obliga a ser molt inno­va­dors, tot i que com a Junts ja teníem incor­po­rat l’ele­ment telemàtic en les comu­ni­ca­ci­ons perquè el virus és d’ara però nosal­tres fa tres anys que patim el virus de la repressió de l’estat. Hem inten­tat fer de la neces­si­tat vir­tut i hem apro­fi­tat per escol­tar molt més a la gent i fer una cam­pa­nya posi­tiva i de pro­pos­tes. For­mem part d’un pro­jecte que genera il·lusió, estem il·lusi­o­nats i volem com­par­tir aquest pro­jecte de trans­for­mació del país.
En aquesta cam­pa­nya també s’ha pogut escol­tar com mai el dis­curs de l’ultra­dreta, perquè no reba­ten els argu­ments?
Al fei­xisme se’l com­bat, sí, però en aquest cam­pa­nya hem pres la decisió d’igno­rar-lo pel perill que repre­senta que hi entri amb força i nor­ma­li­tat apro­fi­tant les estruc­tu­res democràtiques que després volen car­re­gar-se La nos­tra pràctica al Congrés, on és la ter­cera força política, és no par­ti­ci­par mai en les moci­ons que ells impul­sen, jo no els inter­pel·lo ni em sento mai inter­pel·lada per ells.
Però el dis­curs racista no s’esborra.
Inten­tem no donar-li carta de natu­ra­lesa.
Tot just ahir va anun­ciar que el secre­tari de Salut Pública, Josep Maria Argi­mon, serà el seu con­se­ller de Salut. Ja estava pac­tat? Ha par­ti­ci­pat en la redacció del pro­grama elec­to­ral?
No fem pro­pos­tes públi­ques que no hagin estat tre­ba­lla­des abans, per res­pecte a les per­so­nes afec­ta­des i als elec­tors. El pro­grama i les polítiques de salut són molt impor­tants per nosal­tres, el pre­si­dent de Torra va voler incor­po­rar des del pri­mer moment la veu dels experts i els va escol­tar i Argi­mon va pro­por­ci­o­nar tran­quil·litat. Nosal­tres con­ti­nuem amb aquesta línia en el que ha de ser la represa de la nor­ma­li­tat.
El seu pro­grama ha esta ben valo­rat pels experts però reque­reix d’una injecció de 5.000 euros, d’on els traurà?
Sani­tat neces­sita aquests diners per als pro­fes­si­o­nals, l’estruc­tura i la recerca, i per tant és una pri­o­ri­tat de país. Gover­nar és pri­o­rit­zar i deci­dir on des­ti­nes els diners i aquesta és la quan­ti­tat que els experts ens dema­nen.
Però sor­gi­ran del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat, del deute amb l’Estat o estan pen­dents del que dis­tri­bu­eixi l’Estat dels fons euro­peus?
Tre­ba­llem amb els fons de què dis­po­sem i també amb els que recla­mem a l’Estat perquè ens cor­res­po­nen. No eli­mi­nem allò que és un pro­blema per a l’Estat però és una solució per a nosal­tres. També rei­vin­di­quem i dema­nem els meca­nis­mes de gestió dels fons MEDE (fons euro­peus de res­cat) mobi­lit­zats per a l’emergència de la covid-19. El pre­si­dent Torra ja va sol·lici­tar per carta un 2% del PIB que repre­senta 4.6000 mili­ons d’euros per injec­tar liqui­dat a les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses i a tots els sec­tors que han patit més els efec­tes dela covid. Quan par­lem de recur­sos par­lem dels pro­pis, dels que podem mobi­lit­zar i dels que recla­mem a l’Estat espa­nyol.
Vostè ha defen­sat el dis­curs del pre­si­dent Torra de posar la salut al cen­tre, en el debat la can­di­data del PDe­CAT, Àngels Chacón, li ho va cri­ti­car. Tots els can­di­dats de Junts com­par­tei­xen aquesta pri­o­ri­tat?
La vida la posem en el cen­tre de totes les polítiques públi­ques, però ara ja farà un any que con­vi­vim amb el virus i això reque­reix un canvi, hem de saber com con­viure-hi. Abans la incer­tesa era molt més gran, però la comu­ni­tat científica ha fet una fei­nada extra­or­dinària i ara apos­tem per com­bi­nar la vida, la salut de les per­so­nes, amb la salut de l’eco­no­mia dels nos­tres ciu­ta­dans. Per això hem anun­ciat un pla d’ober­tura segura que el que vol es reu­nir dues tau­les; una econòmica dels sec­tors més afec­tats per ges­ti­o­nar i pri­o­rit­zar les aju­des, i l’altra amb agents soci­als per trac­tar els col·lec­tius on l’epidèmia ha fet mes estralls; gent gran, atu­rats i dones. Les dues tau­les esta­rien coor­di­na­des amb Salut i amb actu­a­ci­ons, quan a con­fi­na­ment, molt més pre­ci­ses d’acord amb les carac­terísti­ques de cada ter­ri­tori, no és el mateix Bar­ce­lona que els muni­ci­pis de l’Ebre, el Piri­neu o l’Empordà. I segui­rem les indi­ca­ci­ons dels experts de pri­o­rit­zar els tes­tos, els ras­treig i l’aïlla­ment de forma pro­ac­tiva per llui­tar con­tra el virus. Ara hem de ges­ti­o­nar com fer con­viure la salut de les per­so­nes i la de l’eco­no­mia. El que farem sem­pre és con­sul­tar els experts per això Argi­mon serà una garan­tia de segu­re­tat.
Demà pas­sat 14-F, fins a quin punt les elec­ci­ons són un ple­bis­cit entre Junts i ERC?
Ho hau­ria de ser per poder cla­ri­fi­car quina és la manera que tenim per avançar perquè som par­tits inde­pen­den­tis­tes i entenc que tots volem dei­xar de ser-ho. I aquí dife­rim en l’estratègia, per tant no hi ha millor manera que sot­me­tre’s al vere­dicte de la ciu­ta­da­nia. Quan el 21-D em pre­sen­tava a unes elec­ci­ons per Junts per Cata­lu­nya en el fons pen­sava que el vot inde­pen­den­tista no impor­tava per on entrés perquè a dins hi havia una única saca. Ara després de tres anys, no puc fer aquesta afir­mació, perquè no tots els vots inde­pen­den­tis­tes han ser­vit per avançar i per això el reco­nei­xe­ment a les urnes legi­ti­marà una estratègia. La nos­tra for­mula és la de l’uni­tat, l’1-O, i deter­mi­nació.
Que us dife­ren­cia d’ERC?
No em cor­res­pon a mi par­lar del que pro­po­sen els altres par­tits, nosal­tres apos­tem per com­plir el man­dat de l’1-O, pro­por­ci­o­nar quo­tes de benes­tar i progrés social al país i això només vindrà de la mà de la nor­ma­li­tat democràtica i de la capa­ci­tat de decisió i de recur­sos, per això volem la inde­pendència.
Les enques­tes con­ti­nuen mar­cant un empat, no sem­bla que ningú obtin­gui una majo­ria abso­luta, i tenint en compte les dis­crepàncies i bara­lles entre Junts i ERC en l’ante­rior govern, és par­tidària que qui quedi pri­mer governi en soli­tari amb acords pun­tu­als o aposta de nou per ree­di­tar la coa­lició?
Nosal­tres hi som per poder gover­nar amb for­ces inde­pen­den­tis­tes que vul­guin avançar cap a la inde­pendència. Si estem en dis­po­sició de lide­rar-ho, nosal­tres al cap­da­vant, i si no hi som, hem de ser­vir per empènyer i avançar. En aquest sen­tit, el vots a Junts és un vot útil perquè evita l’apa­rició del tri­par­tit i alhora és la garan­tia d’un govern inde­pen­den­tista per fer la feina que cal en el dia a dia i també per mar­car el rumb per avançar. Aspi­rem a gua­nyar be per poder gover­nar bé.
Si que­den pri­mers, dema­narà a ERC que deixi de donar suport al PSOE per fer un govern inde­pen­den­tista?
El nos­tre marc men­tal és Cata­lu­nya, pen­sem que no es pot avançar cap a la inde­pendència i a l’hora apun­ta­lar els par­tits del 155 que no fan res per resol­dre el con­flicte polític. La manera de tre­ba­llar en un futur govern de Cata­lu­nya haurà de com­por­tar una defensa dels interes­sos de Cata­lu­nya, aquí i a Madrid.
Tem que es faci el tri­par­tit tot i el docu­ment sig­nat per totes les for­ces inde­pen­den­tis­tes de no pac­tar amb el PSC?
El que està clar és que nosal­tres per activa i per pas­siva no pac­ta­rem amb els del 155, i no ho diem ara en elec­ci­ons si no que ho hem refer­mat amb les nos­tres actu­a­ci­ons al Congrés on es deci­deix molt el que passa a Cata­lu­nya. Ni vam inves­tir Sánchez, ni vam votar el pres­su­post, ni l’estat alarma. Jo he sig­nat el docu­ment no l’he dele­gat en cap altre per­sona. Jo soc a Madrid i sem­pre que allà es tri­ava entre PSOE i Junts o Sánchez o Borràs, s’ha triat el PSOE i Sánchez, ha estat una cons­tant.
I el pacte a la Dipu­tació?
Tot­hom sap el que penso d’aquest pacte i la meva pro­posta és rever­tir-ho tot, aquest i també la resta de pac­tes amb els del 155 a nivell glo­bal.
Hi ha alguna línia ver­me­lla per poder pac­tar amb ERC?
No ens hem posat cap línia ver­me­lla.
El can­di­dat Illa ja els ha etzi­bat varies vega­des que el seu pro­grama ‘no se’l cre­uen‘ ni vostès, que saben que no podran fer la inde­pendència perquè ‘no tenen ni la força ni el dret‘.
És curiós, nosal­tres esgri­mim la força de la raó i ells es que­den amb la raó de la força. El pro­blema és que ells si que s’ho cre­uen que farem la inde­pendència, perquè l’1-O es va donar la mesura del que érem capaços de fer i quan algú reac­ci­ona fent ús de la violència és perquè ha per­dut qual­se­vol altre recurs. És per això que la fórmula és la de l’1-O i es per això que ens hem de blin­dar junts en la repressió i la uni­tat.
L’1-O ja va començar amb una reso­lució al Par­la­ment que després va ser sus­pesa i anul·lada i vostès pro­po­sen com a pri­mer pas fer el mateix, una reso­lució, una decla­ració política q tor­narà a ser anul·lada?
La reso­lució del Par­la­ment ens ha de per­me­tre recu­pe­rar la sobi­ra­nia per­duda i saber perquè som on som. Refer­mar-nos en els com­pro­mi­sos i ens els prin­ci­pis democràtics que adqui­rim en les urnes. És un punt de par­tida per mar­car el com­promís en aquesta legis­la­tura.
Després de la decla­ració política, pro­po­sen nego­ciar un referèndum amb el govern de l’Estat, que s’hi nega en rodó, i lla­vors apos­ten per actuar uni­la­te­ral­ment, què vol dir això? Orga­nit­za­ran un altre 1-0?
En el docu­ment mar­quem totes les vies ober­tes, no renun­ciem a cap, el referèndum acor­dat ja el volíem abans de l’1-O, no va ser pos­si­ble i vam fer l’1-O i ara ens tro­bem amb la gestió de les con­seqüències que va tenir aque­lla votació. Ens man­te­nim amb un referèndum pac­tat, sí, però sabem que no és una opció i pen­sar que pugui ser-ho ens porta frus­tració . Però no ens podem atu­rar, hem de per­se­ve­rar, sem­pre, i els exem­ples inter­na­ci­o­nals així ens ho indi­quen i expo­sen com en aquests casos, amb majo­ries con­so­li­da­des i la intran­sigència d’un govern, la via uni­la­te­ral queda legi­ti­mada. Per tant el veto espa­nyol no ens pot impe­dir i con­ti­nuar avançant i aquí és on podem dife­rir d’ERC que pre­fe­reix espe­rar a ser més. El repte es com­pli­cat, però el fet de pre­ser­var és el que ens per­metrà acon­se­guir-lo. El preu que estem pagant és molt alt i hem d’acon­se­guir que ser­veixi per alguna cosa. El què ja el sabem; poder viure en la república que vam votar, el com és el que hau­rem de fixar uti­lit­zant tots els meca­nis­mes sense menys­te­nir el referèndum pacte.
Però volen tor­nar a orga­nit­zar un altre 1-O?
Nosal­tres el referèndum ja el vam fer, en absència d’un de pac­tat i vin­cu­lant, per nosal­tres l’1-O té plena vigència i la uni­la­te­ra­li­tat queda legi­ti­mada per la intran­sigència prèvia de l’Estat. I cal avançar, amb uni­tat.
Per tant, el boto a prémer lla­vors és la reac­ti­vació de la decla­ració del 27-O en aquesta legis­la­tura?
La tem­po­ra­li­tat, mar­car el calen­dari, és un dels pro­ble­mes de l’ante­rior legis­la­tura. Nosal­tres ens pre­sen­tem per posar les bases i poder fer efec­tiu el man­dat de l’1-O i per fer-lo ens neces­si­tem tots. El quan no depèn només de nosal­tres però tenim clar que no hi arri­ba­rem si no ens posem a cami­nar i en aquests tres anys hem aga­fat direc­ci­ons que no ana­ven en línia recta.
També pro­po­seu fer del Con­sell per la República una auto­ri­tat naci­o­nal, això com es fa?
Quan par­lem d’auto­ri­tat el que volem és dotar el con­sell d’un rang d’actor impli­cat en la reso­lució del con­flicte que la tar­dor del 2017 no hi era. Tindrà els seus pro­pis meca­nis­mes d’acti­vació per tre­ba­llar con­jun­ta­ment la via externa de l’exili, que ha estat l’espai on s’ha pogut gua­nyar la bata­lla a l’Estat espa­nyol pre­ci­sa­ment perquè queda fora de les urpes de la lega­li­tat espa­nyola. Hem acon­se­guit que siguin euro­di­pu­tats i ens han donat els èxits jurídics que con­fir­men que la justícia espa­nyola té més d’espa­nyola que de justícia i que l’1-O no hi va haver cap delicte ni de sedició ni de mal­ver­sació i ,en canvi, si que hi ha una volun­tat d’escar­men­tar, dis­su­a­dir i repri­mir el movi­ment inde­pen­den­tista.
Però aquest òrgan dependrà del poder exe­cu­tiu per tal que pugui esde­ve­nir l’auto­ri­tat que men­ci­o­nen?
No, no, nosal­tres par­lem de tre­ba­llar des de dins i des de fora, i l’avan­tatge que té el con­sell és que tre­ba­llarà des de l’exte­rior i no estarà sotmès al radar del govern espa­nyol. És un orga­nisme que va néixer fora i s’ha de man­te­nir fora perquè no sigui víctima, com ho som la resta, de les urpes de l’Estat espa­nyol.
Quina dotació tindrà, qui­nes eines si ha d’aju­dar en el camí de la inde­pendència?
Serà el con­sell qui esta­blirà el meca­nis­mes perquè a través de l’assem­blea d’elec­tes li doni legi­ti­mi­tat i esco­lli els seus repre­sen­tants. La seva força estarà pre­ci­sa­ment en el fet de resi­dir fora. Si no depens de l’Estat, l’Estat no et pot tan­car apli­cant l’arti­cle 155 com ja va pas­sar també amb les dele­ga­ci­ons que la Gene­ra­li­tat tenia a l’exte­rior.
Aquest cop també sabem que el cos dels Mos­sos d’Esqua­dra tenia un pla per dete­nir el govern de Puig­de­mont després del 27-O, com ho evi­ta­ran?
Efec­ti­va­ment hem de tre­ba­llar amb les eines i que són limi­ta­des, l’auto­no­mia és el prin­ci­pal obs­ta­cle per la inde­pendència, tal com expressa el propi pre­si­dent Torra. Què farem? Tre­ba­llar per desen­vo­lu­par tot allò que ens cal que s’hau­ria d’haver fet abans. Natu­ral­ment els cos­ses de segu­re­tat tenen aquesta obediència espa­nyola, no dei­xen de ser una poli­cia autonòmica i hau­rem de tre­ba­llar en com ho afron­ta­rem quan esti­guem en dis­po­sició d’acti­var la decla­ració d’inde­pendència.
Aquesta legis­la­tura?
Volem acon­se­guir-ho però cal fer-ho bé i de manera segura per no haver de retro­ce­dir. Soc exi­gent i aquest cop no subes­ti­mem la part contrària, per això cal dur a terme els pre­pa­ra­tius d’una manera eficaç, pos­si­ble amb la legi­ti­mació que ens donen les urnes, sense dre­ce­res ni atu­ra­dors però també sense llums i taquígrafs.

Entre la realitat i la ficció

Laura Borràs va fer un camí ràpid del Parlament, on va arribar de la mà de Junts per Catalunya en l’anterior legislatura, cap al Congrés amb la marca electoral Junts. De la conselleria de Cultura les enquestes la situen ara a les portes de la Generalitat, tot i que els suports que rep Junts de la resta de partits independentistes no son gaire entusiàstics. La relació d’alguns dels seus membres amb l’antiga Convergència encara pesa malgrat la voluntat i l’esforç dels principals responsables, sobretot Jordi Sànchez i Laura Borràs, per esborrar aquest lligam personalitzat en figures com Damià Calvet, Elsa Artadi o Ramon Tremosa. Aquest suports febles per pactar entre les files independentistes obliga Junts a reclamar i alçar la veu en aquest final de campanya per esdevenir el vot útil de l’independentisme per portar a terme un programa que, si les urnes no canvien i el resultat es manté en la majoria d’escons, serà molt similar al de l’anterior legislatura.

Borràs assegura que la perseverança és una bona actitud per a l’èxit dels projectes, però malauradament també hi ha qui li recorda que el que planteja en el programa és considera sedició i l’Estat ho castiga amb anys de presó. “ Sort que tenim un govern progressista que vol modificar el codi penal i adaptar un delicte que no existeix en les democràcies consolidades del nostre entorn”, ironitza. Arronsa el nas i el front quan sent parlar de presó. Des del primer dia intenta defugir del “marc mental espanyol” que ja no amenaça sinó que imposa penes de presó per sedició quan el que un vol es posar les urnes o obre investigacions per corrupció. Ella s’hi rebota. “No podem estar colonitzats per l’imaginari espanyol” , sentencia i aposta perquè el canvi de sobirania política també es traslladi al camp de la sobirania mental, potser per això el seu horitzó més desitjat és aquell que li permeti tornar als llibres i a la literatura d’on prové perquè això significarà que ha aconseguit fer realitat el seu projecte independentista. I si bé l’assaig, la poesia i el teatre s’arrengleren al seu espai de lectura i formen part de les seves aficions i dedicacions no cal oblidar que, molts cops, diuen, la realitat pot superar la ficció. Ella, però, assegura que l’afronta amb la “consciència tranquil·la” per la feina feta des que va accedir a la Generalitat des de l’Institut d’Estudis Catalans primer i més tard des de la Conselleria de Cultura en aquesta nova etapa política.

10 coses que no sabies...

Motos. Tot i que ara no té temps de practicar massa esport, de petita ha practicat gimnàstica rítmica i esportiva i fins i tot ha participat en carreres de trial.

Gimnasta. Encara avui fa la vertical pont i la roda (l’última vegada va creuar el menjador de casa del conseller Toni Comín fent la roda amb la filla del conseller).

Entre llibres.Llicenciada en filologia catalana i doctorada en filologia romànica, ha publicat més de 26 llibres.

Ha nascut dos cops. Té dos aniversaris, el dia que va néixer i el dia que va néixer la seva filla pels problemes seriosos que va patir durant l’embaràs.

Hoquei. Ha estat sòcia de l’Igualada d’hoquei.

Solidaritat amb Bòsnia. Ha estat dues vegades a Bòsnia reconstruint escoles amb la Creu Roja.

Mestre molt jove. La primera vegada que va fer de mestra tenia dos anys més que els seus alumnes al Jaume Bofill.

Passió per la xocolata. Es va pagar la carrera treballant al departament jurídic a la Nestlé, va ser la seva primera feina, i potser per això no pot viure sense la xocolata.

Fer el cim. Va pujar al Teide amb 8 anys a peu perquè el seu pare tenia molta afició a l’excursionisme.

Música. Dos dels seus ídols musicals són amics seus, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia