Política

L’abstenció assoleix un rècord històric del 46,4%

Les mesures de seguretat sanitària en el context de pandèmia no eviten que gairebé la meitat dels electors renunciïn a acudir a les urnes

La inhibició dels votants supera el màxim del 1992

Les elec­ci­ons al Par­la­ment van mar­car ahir un rècord d’abs­tenció que es va atan­sar a la cota psi­cològica del 50%, ja que va ser del 46,4%, una manca de par­ti­ci­pació que va superar l’abs­tenció màxima regis­trada fins ara en uns comi­cis a la cam­bra cata­lana. Havia estat durant les elec­ci­ons del 1992, quan van dei­xar d’acu­dir a les urnes més d’un 45% del cens de votants. La dada d’ahir resulta espe­ci­al­ment col­pi­dora com­pa­rada amb la dels últims comi­cis, els del 2017, just després de l’apli­cació del 155, quan l’abs­tenció no va arri­bar ni al 21%, i en els ante­ri­ors, el 2017, amb prou fei­nes havia superat el 25%.

A banda de les esmen­ta­des elec­ci­ons del 1992, en les quals CiU va reva­li­dar per quarta vegada la seva hege­mo­nia al Par­la­ment amb majo­ria abso­luta, també va cal­dre ano­tar una abs­tenció remar­ca­ble el 2006, con­vo­catòria en què les vota­ci­ons van donar pas al segon tri­par­tit, pre­si­dit per José Mon­ti­lla, i que van regis­trar una abs­tenció del 44%. També per sobre del 40% d’elec­tors que van renun­ciar a votar es van situar els comi­cis següents, el 2010, en què Artur Mas va recu­pe­rar l’exe­cu­tiu per a CiU.

Que l’abs­tenció podia ser històrica s’havia intuït durant tota la cam­pa­nya, i es va con­fir­mar ahir a mesura que s’ana­ven comu­ni­cant les dades de par­ti­ci­pació, a des­pit de les mesu­res de segu­re­tat sanitària. Així, per exem­ple, cap a la una del mig­dia, la par­ti­ci­pació dels votants ja s’entre­veia escassa: era d’un 22,8%, quan en la jor­nada elec­to­ral del desem­bre del 2017, en el mateix moment de la jor­nada s’havien afa­nyat a anar a votar un 34,6% dels elec­tors.

A aque­lla hora, el con­se­ller d’Acció Exte­rior, Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals i Trans­parència, Ber­nat Solé, es mos­trava pru­dent davant la premsa valo­rant la baixa afluència a les urnes durant el pri­mer tram de la jor­nada, i asse­nya­lava dife­rents motius que podrien estar alen­tint el ritme de votació, començant pel con­text de pandèmia, que ja ha del­mat la par­ti­ci­pació en altres països i ter­ri­to­ris on s’han cele­brat elec­ci­ons.

Solé també indi­cava la reco­ma­nació que les tres pri­me­res hores de votació, fins a les dotze del mig­dia, esti­gues­sin reser­va­des a les per­so­nes més vul­ne­ra­bles. El con­se­ller sem­blava espe­rançat que el vot per cor­reu pal·lia­ria una part de la sag­nia de votants, un dels fan­tas­mes que pla­nen sobre totes les elec­ci­ons pel que resta de legi­ti­mi­tat als repre­sen­tants tri­ats.

Mal­grat tot, quan es va tan­car el recompte les dades van con­fir­mar que totes aques­tes cir­cumstàncies, sobre­tot el temor al con­tagi i pos­si­ble­ment també el cert des­in­terès o el des­en­cant per part de l’elec­to­rat, no sols havien fre­nat l’afluència als col·legis en deter­mi­na­des fran­ges horàries, sinó que van deter­mi­nar tota la jor­nada. Més rea­lista s’havia mos­trat Ismael Peña-López, direc­tor gene­ral de Par­ti­ci­pació Ciu­ta­dana i Pro­ces­sos Elec­to­rals, que a dues hores de tan­car els col·legis, ja apun­tava al seu compte de Twit­ter que “amb sort” s’asso­li­ria un 55% de par­ti­ci­pació.

LES XIFRES

25,5
punts
separen la participació d’ahir, un 53,5%, del rècord màxim del 79,1% dels últims comicis, els del 2017.
45,1
per cent
, registrat en les eleccions al Parlament el 1992, era el rècord màxim d’abstenció assolit fins ahir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia