Junts nega cap perjudici al PDeCAT en el plet pel nom
L’advocat de la formació de Puigdemont exposa que el Partit Demòcrata es va quedar els drets electorals de la coalició el 14-F
La magistrada fixa el judici sobre la marca per al 7 d’octubre
La magistrada del jutjat de primera instància número 3 de Barcelona ha fixat per al 7 d’octubre d’aquest any la celebració del judici per dirimir la propietat de la marca JxCat, en una vista celebrada ahir per fixar les proves de les parts. El PDeCAT va presentar una demanda contra Junts, l’agost passat, i ahir la seva advocada va insistir que el registre del nom per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont “no es va dur a terme correctament”, un fet que “ha perjudicat econòmicament” el Partit Demòcrata i que ha “confós la ciutadania”. Per contra, la defensa de Junts va exposar que el PDeCAT no ha estat perjudicat, ja que la Junta Electoral Central (JEC) va donar-li “els drets electorals” de la coalició JuntsxCat (formada pel PDeCAT i CDC en les eleccions del 2017), cosa que implica una partida econòmica, per a les eleccions del 14-F.
En concret, l’advocada del PDeCAT, Laia Bartomeus, va demanar que en el judici es torni a citar a declarar els mateixos que ho van fer en l’audiència de les mesures cautelars, denegades per la jutgessa, per l’ús de la marca: la llavors presidenta de JxCat, Laia Canet; el seu secretari general, Pol Xart, i la tresorera, Anna Maria Soriano, a més de Carles Valls, Irene Negre, Montserrat Morante i Josep Pagès. El PDeCAT qüestiona l’assemblea de JxCat, que era un partit registrat però sense activitat política, celebrada el 27 de juny del 2020 i que va dur al control de la marca per persones de l’entorn de Puigdemont. Hi sosté que l’assemblea “no es va celebrar” i que tampoc no hi va haver un registre del recompte de vots i que el resultat no es va publicar al web.
En l’audiència prèvia d’ahir, la demandant va assegurar que el fet de no disposar del control de les sigles de JxCat ha causat un perjudici al Partit Demòcrata en les eleccions del 14-F, en les quals va quedar fora del Parlament català, en obtenir 77.059 vots (un 2,7%).
Per contra, l’advocat de Junts, Agustí Carles, va respondre que “no hi ha hagut cap perjudici econòmic, ni apropiació de capital polític ni perjudici de credibilitat com ho demostren els resultats electorals del 14-F passat”, en què JxCat va obtenir 568.002 vots (un 20%). Per això, com a proves per al judici sol·licita l’acord de la JEC del 7 de gener passat que dona els drets electorals de la coalició de JxCat (amb ingressos en funció dels vots obtinguts en l’anterior comtessa) al PDeCAT per al 14-F, ja que és l’únic partit que queda d’aquella coalició; l’altre era Convergència. També, l’acord de la JEC, del 14 de gener, que reconeix JxCat com a “grup polític significatiu”, en haver-se presentat a les eleccions estatals, i que la formació actualment té 6.346 afiliats. Pel que fa als fets controvertits, Agustí sosté que l’estiu del 2020 el partit era portat per tres persones, a més de plantejar si aquest plet és “un frau de llei”, ja que amb aquesta acció –sosté– es volia impedir que JxCat es presentés a les eleccions del 14-F. I planteja si s’ha d’aplicar la llei orgànica de partits polítics i la llei d’associacions o el Codi Civil de Catalunya, entre d’altres.
