Política

Inhabilitació d’un any i vuit mesos per a l’anterior mesa

Corominas, Simó, Guinó i Barrufet han recorregut al Suprem contra la condemna per desobediència reiterada al TC

De nou, la fiscalia de Catalunya es querella contra la mesa del Parlament per haver permès que es debatessin, la tardor del 2019, resolucions a favor de l’autodeterminació i en contra de les advertències de no fer-ho del Tribunal Constitucional (TC). La diferència, aquest cop, és que l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, s’enfronta també a l’acusació de desobediència junt amb els seus companys independentistes de la mesa i no pas als delictes de rebel·lió i sedició que van ser imputats en el seu dia a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell –Forcadell va ser condemnada a presó per sedició també per haver desobeït el TC, en aquest cas permetent tramitar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 2017.

A diferència de les dures peticions fiscals de presó per a Forcadell, el president Torrent i els seus companys de la mesa s’enfronten a querelles per desobediència semblants a les que van afrontar els companys de mesa de Forcadell –Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet–. Tot i ser vicepresident primer o secretària primera de la mesa al costat de Forcadell, Corominas i Simó van ser condemnats per desobediència l’octubre passat a 1 any i 8 mesos d’inhabilitació i a 30.000 euros de multa cadascun junt amb Guinó i Barrufet.

Desobedients obstinats

El TSJC considerava en la sentència que la seva desobediència als requeriments que els havia fet personalment el TC de no permetre tramitar aquelles lleis havia estat “contumaç, obstinada, recalcitrant i persistent”. De fet, el tribunal atribuïa aquesta tossuderia al fet que ja van rebre el primer requeriment el 2015, quan la cambra va aprovar la resolució del 9 de novembre sobre el full de ruta independentista –la querella d’ara contra Torrent i els seus companys també recorda que el TC els prevenia de desenvolupar qualsevol iniciativa relacionada amb aquella resolució.

El TSJC, en canvi, va absoldre de desobediència la que fou presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, perquè no havia rebut personalment el requeriment del TC, un element que feia dubtar el tribunal sobre si l’acusada s’havia sentit “concernida” pels fets, tot i que admetia que n’havia estat “conscient” –la sentència admetia que la de l’exiliada Anna Gabriel era una situació similar.

Corominas, Simó, Guinó i Barrufet tenen presentat al Suprem un recurs de cassació en considerar que el TSJC els condemna per “haver executat actes parlamentaris”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP es podria plantejar entrar al Govern d’aquí a dos anys “si s’ha treballat bé” però ara ho veu inviable

Barcelona

Set mesos esperant l’indult

Barcelona

Sarsuela del procés a Madrid

madrid

Escàner a les residències

madrid

Reguant vaticina un acord de govern entre Esquerra i Junts a principis de maig

barcelona
opinió

El monument mut

Cofundador de la Comissió per la Dignitat i vicepresident de l’ANC
TÀNIA BALLÓ I GONZALO BERGER
DOCUMENTALISTA I HISTORIADOR

“La miliciana és fruit de la dona moderna”

BARCELONA
Estat espanyol
El tancament judicial d’un diari a escena

‘Egunkaria’ reobre al teatre

madrid

Crisi diplomàtica entre la República Txeca i Rússia

Praga