Política

Els síndics electorals territorials de l’1-O diuen que no van arribar a exercir el càrrec en cap moment

Només van rebre una trucada per nomenar-los i en una reunió al Parlament els van instar a no fer cap gestió

Els síndics electorals de demarcació de l’1-O han assegurat aquest dimecres que ni abans ni després del 12 de setembre del 2017 van exercir els seus càrrecs. Durant el judici contra els cinc síndics electorals de Catalunya, tots han explicat que van rebre una trucada a finals d’agost o principis de setembre per proposar-los ser síndics electorals. Van acceptar i els seus noms van ser publicats a la web del referèndum. També van ser convocats en una reunió al Parlament el 12 de setembre i allà dos funcionaris els van comunicar que la llei del referèndum havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional i per tant ells no havien de fer res fins a nova ordre. Més tard van rebre requeriments del TC per deixar els càrrecs.

A l’inici del judici contra la sindicatura electoral, 8 dels 15 síndics territorials, que són juristes, advocats, politòlegs i professors, tres per cada demarcació provincial i tres més per l’Aran, han coincidit en explicar que a banda de la trucada inicial per part d’algun partit o càrrec públic no van rebre cap més instrucció fins el dia 12. Quan es va aprovar la llei del referèndum, els seus noms es van publicar a la web. Els van citar a una reunió al Parlament el 12 a la tarda, en la qual la majoria d’ells no es coneixien. La trobada va ser curta i dos funcionaris els van explicar que com que la llei havia estat suspesa pel TC, ells també estaven suspesos de funcions fins a nova ordre.

No van arribar a prendre possessió formal dels càrrec ni van fer res més i tampoc van rebre cap instrucció posterior.

En canvi van rebre un requeriment del TC on els deia que deixessin de fer qualsevol acte a favor del referèndum. El segon requeriment els advertia que els multarien amb 6.000 euros diaris si no renunciaven formalment al càrrec, cosa que tots van fer. En una tercera notificació, molt temps més tard, els van confirmar que no se’ls multaria. Tot i això, no totes les notificacions van ser comunicades formalment als 15 síndics.

Vulneració de drets

La fiscalia demana pels cinc exsíndics electorals de Catalunya nou mesos de presó per desobediència greu a l’autoritat i a dos anys més per usurpació de funcions públiques. Alternativament, el fiscal proposa condemnar-los pel delicte de desobediència a resolucions judicials a una pena de multa de 5.400 euros i un any d’inhabilitació per supervisar processos electorals.

Abans dels testimonis, l’advocat dels síndics, Ramon Setó ha presentat diverses qüestions prèvies, al·legant que les multes coercitives del TC i la querella de la fiscalia suposen perseguir dos cops els mateixos fets, vulnerant el principi anomenat ‘non bis in idem’. Segons Setó, aquesta causa judicial, vulnera la jurisprudència i els tractats internacionals, així com la llibertat de consciència i de creació científica. Segons ell, els cinc síndics electorals van acceptar els càrrecs no pas per la seva ideologia independentista ni per una decisió política, sinó per la seva qualificació professional. “Van posar la seva expertesa al servei de la societat i volien enriquir-se professionalment amb una experiència de gran rellevància europea”, ha dit.

La fiscalia s’ha oposat a aquestes al·legacions, dient que només se’ls jutja per desobeir una resolució del TC, com qui condueix amb el carnet retirat o trenca una ordre d’allunyament. A més, ha assegurat que el TC ja va resoldre que les seves multes coercitives no impedeixen perseguir-los penalment. Sobre la llibertat acadèmica, ha recordat que tots han pogut seguir exercint la seva feina. La magistrada ha donat la raó a la fiscalia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El fiscal vol que el TC desestimi el recurs del PP contra la sentència que impedeix Cantó anar a la llista de Madrid

Madrid

Aragonès reivindica que el republicanisme és “més vigent que mai” a Catalunya

Barcelona

El PSC porta al Tribunal Constitucional la delegació de vot de Lluís Puig

Barcelona

Les direccions d’En Comú i Podem reiteren que el govern de Tarragona es trencarà si ERC pacta amb JxTgn

Tarragona

Manuel Szapiro, nou representant de la Comissió Europea a Barcelona

Brussel·les

El menor de la dessuadora taronja detingut el 18-O a la Via Laietana nega haver agredit la policia

Barcelona

El jutjat de vigilància penitenciària manté la revocació del tercer grau de Sànchez, Turull i Rull

Barcelona

Sánchez es mofa del “DNI català” del CpR “que no serveix per a cap tràmit, però costa 9 euros”

madrid

Borràs proposa considerar la legislatura republicana del ’32 com la primera

Barcelona