Política

Txernòbil, 35 anys del malson

El pitjor desastre nuclear civil continua marcant els supervivents i els seus descendents

El balanç oficial de víctimes no té en compte l’impacte sanitari i ambiental a llarg termini de l’exposició a la radiació

Els fantasmes nuclears no desapareixen i, com un malson, retornen en cada aniversari. Com el de Fukushima, al Japó, ara fa 10 anys. O el de Txernòbil, demà en farà 35. La nit del 26 al 27 d’abril del 1986, el reactor número 4 de la central nuclear Vladímir Ilitx Lenin, al nord de la república soviètica d’Ucraïna, explotava de manera accidental mentre els tècnics hi feien unes proves de manteniment.

Després de la primera explosió, en van venir d’altres i un gran incendi, que va trigar deu dies a ser controlat. Les explosions van fer saltar l’estructura de 1.200 tones que cobria el reactor, des d’on es van alliberar grans quantitats de material radioactiu a l’atmosfera. Una part d’aquestes restes van quedar disseminades a l’àrea circumdant, que s’endinsa també cap a l’altra banda de la frontera amb Bielorússia, a només 17 quilòmetres de la central.

Tot i els esforços per contenir el núvol tòxic que es va formar, el vent el va empènyer i el va fer arribar a Suècia en menys de 24 hores. Gairebé tot Europa va quedar coberta per aquell cúmul de restes radioactives.

Els primers equips a arribar a la planta, com ara els bombers locals, van rebre dosis fatals de radiació i, sense cap mena de protecció, van morir en els dies i les setmanes successius. Com els bombers, equips d’enginyers, militars, policies, miners i personal sanitari i de neteja van ser enviats a la zona en les setmanes i mesos posteriors al sinistre per mirar de controlar l’incendi i la fusió nuclear. Totes aquestes forces de xoc són conegudes com a “liquidadors” i es calcula que n’hi va haver més de 600.000.

Atesa la impossibilitat d’aturar les emissions radioactives, 36 hores després de l’accident les autoritats soviètiques van ordenar l’evacuació dels nuclis habitats de la zona sinistrada.

Primer van ser unes 116.000 persones, residents a Txernòbil i a Prípiat, la localitat més a tocar de la central i construïda per allotjar-ne els treballadors i les seves famílies, i també d’altres municipis propers. En els anys posteriors, el registre es va elevar a 230.000 evacuats de la zona d’exclusió al voltant del reactor, altament contaminada.

Escut d’acer gegantí

Txernòbil passarà a la història com el pitjor desastre nuclear civil. Tot i que les autoritats soviètiques van fixar un balanç de 31 morts –dues d’immediates i 29 més durant els tres mesos següents a causa de l’exposició nuclear– i que l’ONU va elevar aquesta quantitat a més de mig centenar, estudis posteriors han tingut en compte l’impacte ambiental i sanitari a llarg termini de la radiació, és a dir, les morts –per càncer, principalment– sobrevingudes en el temps que es podrien atribuir a l’exposició radioactiva. En aquest sentit, les projeccions oscil·len entre les 9.000 morts que preveuen l’Organització Mundial de la Salut i el Fòrum Txernòbil –que inclou agències de l’ONU i els governs de Bielorússia, Rússia i Ucraïna– i les 90.000 que estima Greenpeace. I mentre el nombre final de víctimes es mou en l’especulació, sobre el terreny es completen les obres a l’àrea de la central, en funcionament fins al 2000 per abastir la demanda d’electricitat. Les restes del reactor s’han cobert amb un escut d’acer gegantí destinat a impedir la fuita de radiacions durant els pròxims cent anys. Es tracta d’un arc d’uns 160 metres de llargada i 100 d’alçària superposat al sarcòfag de ciment construït immediatament després de l’accident, que ha de permetre algun dia desmantellar el dispositiu en condicions de seguretat. El projecte, valorat en uns 1.500 milions d’euros, té finançament internacional.

Trenta-cinc anys després, Txernòbil continua gravat en la memòria de tota una generació d’ucraïnesos, bielorussos i russos que van patir la tragèdia i el secretisme d’una URSS que començava a notar l’ambició reformista del jove president Mikhaïl Gorbatxov i la seva perestroika. El sinistre va ajudar a precipitar el final d’una potència en declivi que va silenciar, primer, i minimitzar, després, l’abast i les conseqüències del terrible accident. Per als europeus en general, Txernòbil és també un punt d’inflexió en la consciència antinuclear i ecologista.

LES XIFRES

31
morts
és el balanç oficial que van fer les autoritats soviètiques de l’accident nuclear de Txernòbil.
9.000
morts
és un nou recompte del Fòrum Txernòbil, que calcula les morts a llarg termini pels efectes de la radiació.

Destinació del “turisme macabre”

Sèries de televisió com ara Chernobyl, de la productora HBO, han donat a conèixer a milions d’espectadors l’accident de la central nuclear soviètica i les circumstàncies històriques en què es va produir. Durant els últims anys, Txernòbil i el seu entorn s’han convertit en destinació de l’anomenat “turisme macabre” o “de catàstrofes”. A Kíev, la capital ucraïnesa, es poden comprar bitllets per a una visita guiada a l’interior de la zona prohibida que envolta la central. El turista hi accedeix amb un aparell per mesurar la radioactivitat, que emet senyals d’alarma quan s’arriba a un nivell considerat de risc. El tour inclou una visita a la localitat de Prípiat, situada a dos quilòmetres de la planta nuclear, i convertida avui en una ciutat fantasma on la natura s’obre pas. Ara, amb motiu dels 35 anys del desastre, la companyia aèria ucraïnesa ofereix vols a 900 metres d’altitud sobre Kíev i Txernòbil. El bitllet val uns 88 euros i cobreix una excursió aèria de 90 minuts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Estocada a les finances locals

BARCELONA

ERC fiscalitza l’abús militar i policial en territori català

madrid

Costa recusa la magistrada del TSJC i es nega a declarar

Barcelona
Política

Alsina i Rovira aborden a Ginebra el conflicte polític

BEATRIZ SILVA I GALLARDO
PSC

“La feina del polític és més ingrata però té més impacte”

BARCELONA

Multa rècord a Polònia

Brussel·les

Crida a retirar l’acusació contra els 9 de Lledoners

barcelon a

El Senat acusa Bolsonaro de crims contra la humanitat

Buenos Aires

La ultradreta italiana atura la llei contra l’homofòbia

ROMA