Política

Amèrica Llatina

Les conseqüències de la pandèmia

Colòmbia, en flames

Les protestes contra una fallida reforma tributària deriva en una setmana d’enfrontaments, amb almenys 24 morts i centenars de ferits

Les Nacions Unides i la UE denuncien excessos en l’ús de la força policial

La crisi política està fora de control a Colòmbia. Des de fa una setmana, els carrers de les principals ciutats del país, com ara Bogotà, Cali o Medellín, són escenari de violents enfrontaments. Les protestes contra el govern d’Iván Duque s’han saldat fins ara amb 24 morts i 800 ferits, segons dades de la Defensoria del Poble i enmig de denúncies de la comunitat internacional contra l’ús desmesurat de la força per part de policies i militars. Les revoltes van començar com a rebuig a una reforma tributària que apujava impostos a la classe mitjana, un intent desesperat per reduir el buit fiscal que ha deixat la pandèmia de la Covid-19 a Colòmbia. Però la remor de fons és més complexa.

L’economia colombiana ha caigut enguany gairebé un 7%, producte de la pandèmia, i la pobresa s’ha enfilat fins al 42%, amb un 16% de desocupació. Al capdavant dels disturbis hi ha els joves, que demanen girar full del discurs bel·licista que ha marcat l’agenda colombiana des de fa mig segle. Acabada la guerra amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), les noves generacions exigeixen que l’atenció es concentri ara a reduir la desigualtat i posar fi al poder polític dels militars.

Duque ha fet tot el contrari. Dissabte, la vigília de retirar la reforma tributària del Congrés, va treure els tancs al carrer per contenir el que, segons la mirada oficial, són “atacs terroristes de baixa intensitat”. L’executiu considera que els aldarulls més violents són obra de dissidents de les FARC i grups relacionats amb el narcotràfic.

Bales de plom

A les xarxes socials, mentrestant, els estudiants que lideren les protestes denuncien que la policia els dispersa amb bales de plom. La violència ha estat de tal magnitud que ha cridat l’atenció de l’ONU i la Unió Europea, que han alertat de l’ús “desproporcionat” de la força pública. Una de les imatges més impactants va ser la de carros blindats i helicòpters dispersant la multitud amb gasos lacrimògens i detonacions d’armes a Cali, la ciutat que és epicentre de les revoltes. Fins i tot l’equip de Michelle Bachelet, alta representant de les Nacions Unides per als Drets Humans, va ser assetjat per la policia a Cali. El govern ha informat de la detenció de 515 persones, 47 de les quals menors d’edat, i el decomís de quaranta armes de foc.

Aquesta revolta és dels joves. En una enquesta recent de la consultora Xifres i Conceptes, el 74% dels consultats entre 18 i 25 anys tenien una imatge desfavorable de Duque. Les xifres posen en evidència l’esgotament del discurs de la guerra contra les FARC que tant de rèdit va portar a l’expresident Álvaro Uribe (2002-2010), pare polític de l’actual mandatari, Iván Duque. L’uribisme, com en diuen a Colòmbia, pregona encara el militarisme i la mà de ferro com a solució als problemes estructurals de la societat colombiana. Així, el president Duque va manifestar durant la setmana el seu dret a treure els tancs contra “els insurgents”. Va parlar en una cadena nacional de televisió, envoltat dels caps militars. La mesura ha atiat el foc de les protestes. Els manifestants ja no rebutgen la pujada d’impostos, sinó el canvi d’un model. D’aquí a un any hi haurà eleccions a Colòmbia.

42
per cent
dels colombians són pobres, segons les dades més recents.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Xile autoritza els matrimonis de persones del mateix sexe

santiago de xile

Von der Leyen adverteix de noves sancions contra Moscou si envaeix Ucraïna

Brussel·les

Puigdemont retreu als estats de la UE que “callin” davant “l’acarnissament” de l’Estat contra diputats catalans

Brussel·les

El govern espanyol aprova transferir 534.375 euros a Catalunya per obrir 285 noves places d’FP

MADRID

Primer tràmit de la llei d’ocupació pública catalana

BARCELONA

El Govern replica a la CUP que l’aposta per la taula de diàleg forma part de l’acord d’investidura

BARCELONA

El Govern aprova la memòria de la futura llei contra el racisme

BARCELONA

Llop, sobre el 25% en castellà: ”Depenent de què faci la Generalitat, veurem les passes en el procediment judicial”

BARCELONA

Catalunya celebrarà a la primavera un acte en el marc d’un esdeveniment del govern dels EUA sobre qualitat democràtica

Washington