Sánchez congela el diàleg sense govern i tem eleccions
S’exculpa del bloqueig pel vet d’ERC i veu Illa a l’alça si al juliol es vota de nou
Rufián eleva el to equiparant Vox i Junts per haver-li dit “filosocialista” quan és “l’oposat al PSOE”
El CIS entra avui en joc
Una sessió de control al govern admet des de l’atac frontal fins a la pregunta explorativa, i ahir Gabriel Rufián (ERC) volia saber “quins plans té” Pedro Sánchez fins al 2023, i va fer emergir un dard –equiparar Junts amb Vox– que va ferir. “Són temps curiosos en què la ultradreta i la dreta espanyoles a vegades coincideixen amb l’independentisme de dretes català en acusacions com ara la de dir-me filosocialista”, va dir Rufián. “M’ha costat seguir-lo, no sé si estem ja en precampanya electoral a Catalunya, espero que no...”, admetia Sánchez. En ple bloqueig, el president espanyol avisa que el diàleg estarà congelat fins que hi hagi nou govern, s’aïlla del desbloqueig pel vet d’ERC i tem la repetició de les eleccions, però alhora promou Salvador Illa com a opció a l’alça si es vota de nou el 18 de juliol. “Arribats a aquest punt, potser a Catalunya es podria pensar en un govern d’esquerres, perquè hi ha una majoria al Parlament, i liderat per qui va guanyar les eleccions, que és el PSC”, va aventurar.
Amb l’adeu de Pablo Iglesias i amb Yolanda Díaz com a vicepresidenta i nou referent de Podem en el govern, Sánchez està ara més disposat que mai a esgotar la legislatura fins al novembre del 2023. Amb Ciutadans extingit a Madrid el 4 de maig després que Inés Arrimadas quedés atrapada en la selva de les mocions de censura, el president sap que depèn ara només dels socis de la investidura. “Sé que li encantaria que aquí hi hagués 15, 20, 25 o 30 diputats de Cs, però els votants de Cs cabien a l’autobús que va acompanyar Edmundo Bal al debat de Telemadrid, i a Madrid va guanyar l’esquerra a la seva esquerra. Espero que en prengui nota vostè i els seus rapsodes de La Moncloa”, va alertar Rufián.
Abstenció no demanada
El president espanyol no va entendre que es dubti de “la disposició a dialogar i entendre’s amb ERC”, tot i assumir que són “oposats almenys sobre com resoldre la qüestió catalana”. “Que hi hagi com més aviat millor un govern i que puguem reprendre el diàleg territorial tan necessari per a Catalunya i per al conjunt del país”, va confiar Sánchez tot refugiant-se en la interinitat per no descongelar ni la comissió bilateral ni la segona reunió de la mesa de diàleg. Fonts de La Moncloa van donar per fet que el PSC ni es veurà forçat per ERC amb el prec d’una abstenció. “Si ERC ens demanés l’abstenció caldria estudiar-ho com s’estudia tot, però no ho demana i no ho demanarà perquè abans de les eleccions va firmar que amb el PSC res, abans prefereix eleccions”, sosté un ministre de Sánchez. Per acabar de reblar el clau, el CIS irromp avui amb un polèmic baròmetre sobre Catalunya en què les mirades se centren en si Illa hi surt sobredimensionat o no per influir en el present.
“Filosocialista, a mi!”
Una hora abans que la CUP apadrinés una reunió a tres amb ERC i Junts, Rufián denunciava la incomprensió amb l’estratègia de diàleg a Madrid. “A ERC i a mi ens diuen filosocialistes per creure i apostar pel diàleg i la política amb vostès. I m’ho diuen a mi, que he fet el discurs més salvatge contra vostès!”, s’excusava Rufián sobre Junts i Vox. Segons ell, “la ultradreta que plora i crida i l’independentisme català de dretes” no entenen que dialoga amb la coalició del PSOE i Podem “no per ser el mateix”. “És perquè som l’oposat a vostès. No crec en vostès, crec en el moment històric que ens ha tocat viure. No crec en la seva voluntat, crec en la seva necessitat”, reblava.
El duel Rufián-Sánchez precedia l’enfrontament de Mariona Illamola (Junts) amb la ministra d’Afers Estrangers, Arancha González Laya, per si Catalunya és afer intern. “Sap per què ha de defensar les credencials democràtiques d’Espanya quan és de viatge oficial? Perquè a l’estranger veuen que la seva resposta a la minoria nacional catalana no és la d’oferir una solució política, sinó la d’empresonar o forçar a l’exili els seus líders. Prengui l’exemple del Canadà o del Regne Unit i abandonin la via turca”, va dir Illamola. “Vostès volen una Catalunya de la meitat més un. Però és que avui, com que estan de gresca, ja ni tan sols això! Ara és la Catalunya d’un quart més un! Amb això es conformen ja. En la seva Catalunya cada vegada hi cap menys gent. I és un problema intern de cadires i de rivalitats”, va etzibar la cap de la diplomàcia espanyola apel·lant al desig de “concòrdia”.
