Les càrregues de l’1-O, a Estrasburg
Dos votants del Bages, els primers a denunciar Espanya al TEDH per l’actuació policial durant el referèndum
L’alt tribunal examina l’admissió a tràmit d’un recurs per vulneració del dret a un judici just i a la protesta
Els votants de l’1 d’Octubre també lliuren una batalla judicial a Europa per la reacció d’Espanya al referèndum. Dos ciutadans del Bages ja han portat les càrregues policials al Tribunal Europeu de Drets Humans, l’última bala de l’independentisme. En J.P.R i la S. T. V són dos dels setze ferits lleus per la intervenció de la Guàrdia Civil a l’escola de Sant Miquel de Castellgalí, un poble d’uns 2.000 habitants prop de Manresa on es va desplegar un fort efectiu per desallotjar el col·legi electoral. Insatisfets per l’arxivament del cas a l’Estat espanyol, aquests dos ciutadans anònims han denunciat, en nom de tots els afectats, diverses vulneracions de drets fonamentals davant l’alt tribunal amb seu a Estrasburg.
“La intervenció no era necessària, no hi havia prou gent”, diu l’advocat d’en J.P.R a El Punt Avui. També present a l’escola Sant Miquel l’1-O, Jaume Pich relata com el seu client va ser desallotjat “a cops” i “puntades de peu” d’una de les portes del centre mentre els agents de la Guàrdia Civil entraven per una altra banda obrint una tanca. “Allò no calia, va ser una actuació desproporcionada i van anar a fer mal”.
Tant Pich com l’advocat de la S. T. V, en David Casellas, admeten que va ser una de les intervencions “menys agressives” que hi va haver a Catalunya aquella històrica jornada. Però, no és qüestió del mal que facin les porres (que també), sinó del dany que es va fer a la llibertat d’expressió i al dret de protesta, denuncien els lletrats.
Els setze afectats van presentar una denúncia als jutjats de Manresa, que va desestimar el cas perquè no va veure indicis “d’excés policial” de la GC. “Tant la fiscalia com la defensa vam demanar allargar les diligències, però la jutgessa s’hi va negar”, lamenta Casellas, que hi afegeix: “A la meva clienta ni tan sols se li va prendre declaració.” Pich també critica “una diferència de tracte poc habitual” de la magistrada envers les parts.
Arxivament del cas
Van recórrer l’arxivament del cas a l’Audiència de Barcelona, que tampoc hi va apreciar cap delicte i, per últim, van apel·lar al Tribunal Constitucional, que l’any passat va desestimar el recurs d’empara en considerar que no tenia “prou interès constitucional”.
Un cop esgotada la via judicial a l’Estat, Casellas i Pich van treballar de valent en un juliol atípic de pandèmia per presentar una demanda contra Espanya a Estrasburg per haver vulnerat el dret a un judici just dels seus clients amb una investigació “molt escassa” dels fets.
Casellas creu que la justícia espanyola es va “guiar molt per l’escassa gravetat de les lesions” sense tenir en compte “l’acció denigrant” i “innecessària” de la Guàrdia Civil per “reprimir una protesta pacífica”. Així, també consideren que s’han violat altres drets fonamentals com el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un tractament inhumà o degradant.
Després de passar el primer filtre més tècnic, el cas ja està sobre la taula del jutge del TEDH, que ha de decidir sobre l’admissió a tràmit del recurs, avancen els advocats. “Poden passar molts mesos, veurem quin recorregut té, però esperem que prosperi”, diu Casellas. La demanda podria marcar el camí de centenars de denúncies més per l’1-O que encara estan als tribunals espanyols i catalans.
