Política

Quatre dels set consellers d’ERC, amb causes judicials

El TSJC assumirà el cas de Garriga per l’1-O, a més de Torrent

Verge espera que l’Audiència confirmi la seva absolució

González està en un cas amb l’exconseller Vendrell per Villa Bugatti

El nou govern encapçalat pel president Pere Aragonès té quatre dels set consellers d’ERC amb causes judicials obertes, la majoria pel referèndum de l’1-O i la llibertat d’expressió. Són: el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; la consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, i el conseller d’Educació, Josep González Cambray. Fins ara, els republicans no han explicat si el seu nomenament és una estratègia judicial per protegir-los, ja que el càrrec implica ser aforats i que les seves causes hagin de ser revisades i jutjades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

En el cas de Junts, només la presidenta del Parlament, Laura Borràs, és investigada al TSJC per l’encàrrec d’uns treballs per 260.000 euros quan era directora de l’Institut de Lletres Catalanes, el 2018. Dels set consellers de JxCat, cap està investigat per l’1-O o altres, però sí diputats com Josep Costa, per desobediència al Tribunal Constitucional (TC), per haver format part de l’anterior mesa del Parlament, com a vicepresident primer, i permetre el debat sobre la monarquia i la independència. A banda, el diputat Francesc Dalmases és en el cas de la investigació de les subvencions de la Diputació de Barcelona a entitats properes a l’extinta Convergència, i el seu cas pot ser elevat al TSJC aviat pel jutge Joaquín Aguirre.

El primer canvi que suposarà els nomenaments dels consellers és que el TSJC haurà d’assumir la causa de Natàlia Garriga, processada pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per malversació de fons quan era directora de serveis de la secretaria general de Vicepresidència, juntament amb trenta càrrecs i empresaris més. La causa és ara en mans d’un tribunal de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, qui els ha de jutjar, un cop la fiscalia presenti els escrits d’acusació i les defenses els seus. Segons fonts jurídiques, fins que un jutge o tribunal no ordena l’obertura del judici oral, si la persona investigada passa a tenir un aforament, aquest preval. És el cas de la nova consellera de Cultura, i s’espera que la seva defensa demani que sigui jutjada –només ella– al TSJC. Podria ser que el cas de Garriga s’adjuntés a la causa dels diputats d’ERC Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, que el jutjat d’instrucció 13 va derivar al TSJC en obtenir l’acta de diputats. La causa de Jové i Salvadó, com la del 13, està pendent de la presentació dels escrits d’acusacions i defenses.

El TSJC, a més, ja va acceptar investigar l’expresident del Parlament Roger Torrent i l’anterior mesa per desobediència al TC. Pel que fa a la consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, va ser absolta per una magistrada d’un jutjat penal de Barcelona de desobediència al TC com a membre de la sindicatura electoral de l’1-O, com els altres quatre integrants. La fiscal va presentar recurs a l’Audiència de Barcelona en considerar que la magistrada no havia valorat documents cabdals, i sol·licita ara que es repeteixi el judici amb un altre jutge.

Finalment, la causa del conseller d’Educació no està vinculada al referèndum sinó a uns negocis de l’exdiputat d’ERC Xavier Vendrell a Villa Bugatti, destapat pel titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, en buscar un suposat finançament il·legal de l’independentisme dirigit per l’expresident Puigdemont, en el cas Volhov.

Josep González Cambray va ser detingut el 28 d’octubre passat quan era director general de Centres Públics del Departament d’Educació, i davant la Guàrdia Civil va negar haver afavorit un projecte de Vendrell per augmentar una escola d’educació especial a Sant Joan Despí, i per muntar un centre concertat a la masia de Villa Bugatti, projecte urbanístic a Cabrera de Mar, impulsat, segons l’informe de la Guàrdia Civil, amb unes subvencions concedides per la Fundació La Caixa, dirigida per l’actual conseller d’Economia, Jaume Giró (Junts).

Barrientos i Ramos refusen la seva recusació

El TSJC ha començat la tramitació de les recusacions del president de l’alt tribunal català, Jesús María Barrientos, i del magistrat Carlos Ramos, reclamada pel diputat de Junts Josep Costa, en considerar que no podien intervenir en la seva investigació. El març passat, el TSJC (format per un tribunal amb els jutges Barrientos i Ramos) va acceptar a tràmit la querella de la fiscalia per desobediència al TC contra els membres sobiranistes de l’anterior mesa del Parlament: encapçalada pel republicà Roger Torrent, nomenat ahir conseller d’Empresa; Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, per haver permès el debat i la votació de resolucions sobre la independència i contra el rei Felip VI, a finals del 2019.

En la resolució, comunicada ahir, s’acorda nomenar un magistrat de la sala civil i penal de TSJC com a instructor per resoldre les recusacions. A més, es trasllada a la fiscalia i a la resta de parts perquè diguin si s’adhereixen a les recusacions plantejades per Costa o si en veuen d’altres. A banda, tal com marca el procediment, els magistrats recusats han d’expressar el seu parer. I tant Barrientos com Ramos afirmen que “no admeten cap de les causes de recusació que s’invoca en l’escrit”. La instructora de la causa de la mesa, la magistrada Maria Eugènia Alegret, no ha estat recusada. Per Costa, els magistrats Barrientos i Ramos no són neutrals: el primer per haver fet manifestacions contra el procés independentista i el segon per haver estat escollit el 2004 com a membre del TSJC d’una terna proposada pel govern tripartit. L’expresident Torra ja va intentar la recusació de Barrientos i Ramos, denegades per una sala especial de magistrats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Estocada a les finances locals

BARCELONA

ERC fiscalitza l’abús militar i policial en territori català

madrid

Costa recusa la magistrada del TSJC i es nega a declarar

Barcelona
Política

Alsina i Rovira aborden a Ginebra el conflicte polític

BEATRIZ SILVA I GALLARDO
PSC

“La feina del polític és més ingrata però té més impacte”

BARCELONA

Multa rècord a Polònia

Brussel·les

Crida a retirar l’acusació contra els 9 de Lledoners

barcelon a

El Senat acusa Bolsonaro de crims contra la humanitat

Buenos Aires

La ultradreta italiana atura la llei contra l’homofòbia

ROMA