Política

Nova Caledònia avança cap al seu tercer referèndum

Castex es reuneix amb dirigents neocaledonians a París

La consulta sobre la independència podria ser enguany

Nova Caledònia s’encamina cap al seu tercer referèndum d’independència des del 2018. El primer ministre francès, Jean Castex, va encapçalar ahir una reunió a París amb dirigents independentistes i no independentistes neocaledonians. L’objectiu de la trobada era negociar la celebració d’una tercera consulta sobre la independència d’aquest arxipèlag francès del Pacífic, amb 270.000 habitants i situat a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Seguint el guió del singular procés de descolonització iniciat amb els acords de Matignon (1988) i Numea (1998), Nova Caledònia pot celebrar fins a tres referèndums d’independència. L’opció de continuar formant part de França va imposar-se en les anteriors votacions el 2018 (56% dels vots) i l’any passat (53%). No obstant això, el creixement significatiu del nombre d’electors que aposten per l’emancipació nacional en la segona votació i el major pes polític dels partits independentistes evidencien que no és del tot impossible una victòria del sí en la tercera consulta.

De fet, les formacions sobiranistes canaques van aconseguir al febrer la majoria dels càrrecs en l’executiu regional. L’últim referèndum estava previst per a la tardor del 2022, però podria avançar-se a finals d’aquest any. Després de la reunió d’ahir al Palau de Matignon, se’n celebraran d’altres en els pròxims dies entre dirigents francesos i neocaledonians. No només debatran l’organització del referèndum, sinó també el futur polític de l’arxipèlag, ocupat el 1853 pels francesos i que ara culminarà la seva descolonització.

“No podem convocar el cos electoral una tercera vegada per respondre a una qüestió amb tant impacte sense aclarir als electors les conseqüències de la seva decisió”, assegurava ahir el ministre francès d’Ultramar, Sébastien Lecornu, en una entrevista per al diari Libération. En concret, negociaran el futur del franc Pacífic (moneda local), les transferències fiscals de l’Estat francès o, fins i tot, un possible “acord d’associació” entre França i Nova Caledònia en cas d’una victòria independentista.

Evitar Le Pen

Pel que fa a la consulta, el gran interrogant és la data. Tot feia pensar que se celebraria el 2022, però algunes veus de l’executiu macronista s’inclinen per convocar-la a finals d’aquest any. Així, el complex dossier de Nova Caledònia quedaria tancat abans del final del mandat de Macron.

Aquest avançament del calendari divideix el sector independentista. Per una banda, alguns dirigents sobiranistes preferirien que es posessin les urnes la tardor de l’any que ve per tenir més temps per fer campanya. Per l’altra, altres polítics canacs prefereixen votar enguany, ja que temen que una hipotètica victòria de la ultradretana Marine Le Pen en les presidencials franceses de la pròxima primavera suposi un seriós obstacle per a la descolonització.

53
per cent
dels electors de Nova Caledònia van votar contra la independència en el referèndum de l’any passat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona
política

Podem es desdiu i no es presentarà al 12-M

barcelona