Política

El Suprem, empipat amb tothom, no avala els indults

El tribunal no accepta les crítiques que amb la seva condemna s’han vulnerat drets fonamentals dels presos polítics ni que falta proporcionalitat en les penes

Alerta el govern de la falta de penediment

El Tri­bu­nal Suprem va fer públic ahir que informa “nega­ti­va­ment” a la con­cessió d’indult, total o par­cial, als dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans que va con­dem­nar a penes d’entre nou i tretze anys de presó i a inha­bi­li­tació a càrrec públic pels delic­tes de sedició, mal­ver­sació de fons i deso­bediència al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) per haver impul­sat el referèndum de l’1-O i les lleis de des­con­nexió la tar­dor del 2017. L’opo­sició dels magis­trats no és cap sor­presa, però sí la seva redacció crítica con­tra tot­hom i far­cida d’adjec­tius (marca dels escrits del magis­trat i pre­si­dent Manuel Marc­hena) des­pec­tius i fins i tot mofe­tes, com ara amb el reclam de l’amnis­tia per part del pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart.

L’informe del tri­bu­nal, que no es vin­cu­lant, és el dar­rer pas que espe­rava el govern de Pedro Sánchez per apro­var els indults, i ja no té més excu­ses per man­te­nir ador­mida la seva res­posta, com va fer amb les cites elec­to­rals a Cata­lu­nya i Madrid. S’espera que el Con­sell de Minis­tres aprovi un indult par­cial als nou pre­sos polítics, com ara el con­do­na­ment de la mei­tat de la pena, per tal que puguin com­plir la resta de la pena en lli­ber­tat con­di­ci­o­nal o semi­lli­ber­tat.

En l’informe, de 21 pla­nes, el tri­bu­nal nega que en la sentència hagin vul­ne­rat drets fona­men­tals dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans ni que hi hagi una falta de pro­por­ci­o­na­li­tat en els penes, com així li diuen ciu­ta­dans, pena­lis­tes com Fran­cesc Jufresa, enti­tats i fins i tot dos magis­trats del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC), que els reco­ma­nava que hau­ria d’haver estat el tri­bu­nal sen­ten­ci­a­dor qui demanés l’indult, com es fa en certs casos de des­me­sura de les penes que recull el Codi Penal o per la tar­dança entre els fets i el càstig. Qua­li­fica de “cri­da­ner desen­fo­ca­ment” la res­pon­sa­bi­li­tat penal “col·lec­tiva” quan es parla dels “pre­sos del procés” perquè sem­pre és indi­vi­dual. Hi afe­geix que l’admi­nis­tració peni­tenciària, com­petència de la Gene­ra­li­tat, de forma “con­tumaç” ha uni­fi­cat l’evo­lució dels pre­sos amb una “forma equi­vo­cada i per­tor­ba­dora”.

Pel Suprem “no es com­plei­xen els prin­ci­pis de justícia, equi­tat i uti­li­tat pública” per con­ce­dir als pre­sos polítics l’extinció de la res­pon­sa­bi­li­tat cri­mi­nal perquè con­si­dera que van come­tre “un atac a la pau pública”, no uns desor­dres públics, con­cepte del capítol del Codi Penal en què se situa el delicte de sedició i que, a parer del Suprem, es valora de “forma reduc­ci­o­nista”. A més, cita les ele­va­des penes que recu­llen altres països euro­peus per aquests fets, tot obli­dant que cal una violència des­bor­dant.

I, sobre­tot, refusa els indults per “la falta de pene­di­ment” dels nou pre­sos polítics, dels quals asse­gura que “no tenen la volun­tat de retro­bar-se amb l’ordre jurídic que van menys­ca­bar amb el delicte”.

I hi afe­geix: “Quan es pre­sen­ten com a pre­sos polítics els qui han estat autors d’una mobi­lit­zació enca­mi­nada a cap­gi­rar uni­la­te­ral­ment l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal, i a impo­sar la seva consciència con­tra les con­vic­ci­ons de la resta dels seus con­ciu­ta­dans, les raons per donar suport a l’extinció de la pena impo­sada per­den qual­se­vol jus­ti­fi­cació.” La llei de l’indult indica que el tri­bu­nal ha de valo­rar el pene­di­ment, com altres ele­ments, però no és un requi­sit per con­ce­dir-lo.

Efecte “tau­matúrgic”

És més, el tri­bu­nal retreu als pre­sos que no li hagin res­post sobre si volen l’indult i per això — diuen— no poden valo­rar la seva situ­ació fami­liar i per­so­nal. Un afir­mació que no és certa perquè quan el Suprem els va revo­car el desem­bre pas­sat el ter­cer grau els magis­trats tenien els infor­mes de les tres pre­sons on com­plei­xen con­demna, on es deta­llen la seva situ­ació fami­liar i labo­ral i les tas­ques de volun­ta­riat, així com l’accep­tació del càstig, tot i que no el pene­di­ment exi­git per la fis­ca­lia i el Suprem.

El tri­bu­nal també es mos­tra bur­leta amb la defensa de Cui­xart —l’únic que, amb Santi Vila, li va res­pon­dre per l’indult— per la seva aposta per l’amnis­tia. “Refusa l’indult però s’abraça incon­di­ci­o­nal­ment a l’efecte tau­matúrgic de l’amnis­tia, a la qual atri­bu­eix la curació i l’oblit dels delic­tes impu­tats.” El tri­bu­nal remata dient que “les amnis­ties són apro­va­des per governs no democràtics”.

LES FRASES

La preferència per l’amnistia prescindeix d’un ensenyament històric: aquestes lleis les han fet valer règims dictatorials
No hi ha indici de penediment ni la voluntat de retrobada amb l’ordre jurídic menyscabat
Tribunal Suprem
informe indults

El cas del banquer Sáenz

Mentre el PP i Vox desinformen els ciutadans tot anunciant que presentaran recursos als tribunals perquè tombin els indults als dotze independentistes catalans, hi ha juristes que dia a dia s’esmercen a explicar les repercussions legals i reals recollides en la llei de 1870, reformada. El catedràtic de dret penal Jacobo Dopico és un dels més actius a Twitter, aquests dies, per detallar el que realment permet la llei. L’indult és una acció administrativa del govern espanyol i el possible recurs en contra s’ha de presentar a la sala contenciós administrativa del Suprem, la qual només pot revisar la forma del recurs, com ara que l’indult estigui ben motivat. Recorda el cas que la sala contenciosa del Suprem va tombar el 2013, l’indult de Zapatero al banquer Alfredo Sáenz, perquè volia anul·lar els seus antecedents penals, que “no té caràcter sancionador” com les penes i mesures accessòries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia