Política

El PP i Vox no tenen legitimitat contra els indults als presos polítics

L’acció pública per defensar la legalitat en el dret administratiu només existeix en Urbanisme i Medi Ambient

El Suprem va fixar el control de la gràcia el 2000

A més de recollir signatures i sumar-se a manifestacions, el PP insisteix que presentarà un recurs contra la imminent concessió dels indults parcials als presos polítics catalans pel Consell de Ministres, malgrat que experts neguen que tingui aquesta legitimitat i tampoc Vox. La jurisdicció contenciosa administrativa –que és on ha d’anar el recurs contra un reial decret d’indult– és molt restrictiva i només permet a la víctima la interposició de recursos, mentre que l’exercici de l’acció pública es permet exclusivament en els àmbits d’Urbanisme i Medi Ambient, on les poden presentar associacions o un particular.

Així ho expressa la magistrada Montserrat Raga, titular del jutjat contenciós administratiu 5 de Barcelona, que sosté que, malgrat que a poc a poc s’ha anat obrint el concepte de “legitimació” (tenir un benefici o perjudici clar) en dret administratiu, encara està molt encotillat. Per exemple, exposa el cas que si una persona o entitat presenta una queixa contra un jutge al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i aquest denega una sanció, no es pot presentar un recurs administratiu contra aquesta no sanció, com tampoc en les decisions deontològiques dels col·legis d’advocats.

Pel que fa a Vox, va ser acusació popular en el judici penal al Suprem, però se li va denegar realitzar l’informe per l’indult dels independentistes, a petició del penalista Jordi Pina, defensor dels exconsellers de JxCat, fet pel qual també se li barra el pas. L’única víctima podria ser l’Advocacia de l’Estat, que en el seu informe dels indults indica que no s’hi pronuncia, ja que ha comprovat que el rescabalament de la malversació, calculada pel Suprem en uns 4 milions d’euros, ara l’executa el Tribunal de Comptes.

Amb tot, davant la innovació que els tribunals han fet amb la causa independentista catalana, la sala tercera del Suprem és qui té l’última paraula. L’advocat Miquel Pons Portella, en un acurat article publicat a l’Anuario Jurídico y Económico Escurialense, exposa que la sala contenciosa del Suprem va acceptar de revisar el dret de gràcia a partir de l’any 2000, i la jurisprudència fixada en successives resolucions manté que el control “només ha de ser formal ”, com ara si s’han presentat els informes, i que “la decisió d’indultar no és pot revisar”. Com a anècdota, exposa que el Suprem ha condemnat quasi sempre el recurrent –la majoria de casos a qui se li ha denegat l’indult– a pagar les costes.

LA XIFRA

49
recursos
contra la desestimació d’indults ha analitzat la sala tercera del Suprem entre els anys 2014 i 2017.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès pica l’ullet per al sí

barcelona

Gemma Geis, més a prop de fer el pas per liderar Junts a Girona

GIRONA
VIOLANT CERVERA
CONSELLERA DE DRETS SOCIALS (JUNTS)

“Si trenquem, altres s’oferiran a ERC”

barcelona

300 adhesions a l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació

Una eurodiputada sueca es talla el cabell en suport de les iranianes

estrasburg

Putin reforma la Constitució per consumar l’annexió de les quatre regions ucraïneses

MOSCOU

Brussel·les proposa un límit temporal al preu del gas

Brussel·les

Putin ordena al govern rus apropiar-se de la central nuclear de Zaporíjia

MOSCOU

Alcaldes i candidats de Junts a Tarragona i Terres de l’Ebre demanen que el partit continuï al govern

tarragona