Política

El TC, novament dividit, confirma el càstig als Jordis

Sosté que les conductes de Cuixart i Sànchez s’emmarquen en el delicte de sedició i no en l’exercici del dret d’expressió

Els magistrats Xiol i Balaguer, en desacord

El Tribunal Constitucional (TC) va avançar ahir la resolució, sense el raonament de la sentència –una excepció feta norma–, en relació amb el recurs presentat pels líders socials la tardor del 2017 Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, als quals refusa donar empara, ja que considera encertada la condemna de nou anys de presó pel delicte de sedició que els va imposar el Tribunal Suprem el 14 d’octubre del 2019, quan també va condemnar els líders polítics. Cap sorpresa.

L’única bona nova per als independentistes catalans és que, tal com va passar amb els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, els magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer han emès dos vots particulars, que s’espera que siguin força crítics, com els primers, i que seran vitals en els recursos que es presentaran al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Precisament, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que ja ha passat 1.325 nits a la presó, va afirmar ahir: “Els tribunals polítics mai no sorprenen. Seguirem utilitzant la presó com a altaveu de denúncia internacional: anem a Estrasburg a acusar l’Estat.”

En el breu comunicat d’ahir, s’avança la part dispositiva de la sentència, en la qual el TC comparteix el mateix raonament per als Jordis. Considera que “la conducta del recurrent, en promoure l’oposició material a l’execució policial de les decisions del Tribunal Constitucional i d’altres tribunals, no constitueix cap exercici legítim dels drets i llibertats d’expressió ni de reunió, i que la seva condemna penal, pel delicte de sedició, compleix amb les normes constitucionals”, i conclou que “no obeeix a una finalitat espúria de persecució o càstig per la seva posició política o ideològica” com denuncien tots els independentistes catalans.

S’hi precisa que el ponent de la resolució de Jordi Sànchez –ara dirigent de Junts– és el magistrat Santiago Martínez-Vares, mentre que qui ha estat ponent i ha redactat la sentència de Cuixart és el mateix president del TC, Juan José González Rivas.

En els primers vots particulars contra la denegació de l’empara a Rull i Turull, els magistrats Xiol i Balaguer consideren que el Suprem va vulnerar-los drets fonamentals i que les penes de presó imposades eren excessives. En les dues noves resolucions del TC, que es faran públiques en els propers dies, els dos vots particulars haurien de ser encara més contundents que els primers ja que Cuixart i Sànchez no formaven part del govern català sinó de la societat civil. Per a alguns juristes, el Suprem, amb la seva condemna, va coartar els drets de manifestació i reunió, i fins i tot es va interpretar que qualsevol aturada d’un desnonament, en ser una ordre judicial, podia donar peu a l’acusació de sedició, cosa que va ser descartada posteriorment pel Tribunal Suprem.

LA XIFRA

9
anys de presó
pel delicte de sedició va ser la condemna que va dictar el Tribunal Suprem per a Sànchez i Cuixart.

LA FRASE

Els tribunals polítics mai no sorprenen. Anem a Estrasburg a acusar l’Estat
Jordi Cuixart
President d’òmnium


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern exigeix a Sánchez garanties d’execució dels comptes

Barcelona

Sánchez deslliga davant Bildu el pressupost i els presos d’ETA

madrid

L’estat d’alarma es va usar per recentralitzar i es va gestionar de forma opaca

barcelona

Rússia acull els talibans a la comunitat internacional

Beirut
Líbia
La caiguda d’un dictador

Deu anys de guerra i l’anhel d’un nou Gaddafi

beirut

Sassoli portarà la CE als tribunals si no castiga Polònia

Estrasburg

Intent fallit de Vox i el PP per frenar el debat de la llei de memòria democràtica

BARCELONA
economia

Felipe González vol que torni l’emèrit i que “es respecti la presumpció d’innocència”

MARTA MORETA
PSC

“No tinc cap problema per parlar amb Junqueras”

Barcelona