Aragonès vol reunir suports en l’Acord per l’Amnistia i l’Autodeterminació a l’estiu
Recorda que el Congrés té la potestat de cedir la competència per organitzar referèndums
No veu “útil” anar a la conferència de presidents autonòmics
Un cop lligada la data de la tercera setmana de setembre per a la represa de la taula de diàleg entre governs, el president Pere Aragonès va deixar clar ahir a Catalunya Ràdio, encara des de Madrid, que el següent pas que farà ara serà aglutinar abans, durant l’estiu, el màxim de suports polítics i socials per plantar-s’hi, en paral·lel a la preparació tècnica de la reunió a càrrec dels respectius equips. I ho farà a través d’un instrument que ja figura en els pactes per a la seva investidura, l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació, un as amb què vol exhibir la pinya al voltant dels grans consensos de país, que va “molt més enllà” de la posició del govern. “Hi centraré la meva activitat en les properes setmanes, al juliol i també a l’agost, amb l’objectiu d’arribar a principi de setembre amb l’acord consolidat amb una àmplia majoria del país”, indicava. La idea és treballar a partir d’un “grup impulsor” dels tres partits independentistes, amb qui ja ha parlat, per “intentar sumar-hi” a partir d’aquí altres forces polítiques, institucions, personalitats i entitats de la societat civil.
Després, a La Sexta, el president allunyava alhora l’opció de reunir també una taula de partits catalans –com li va reclamar dimarts Sánchez i ahir mateix el cap de l’oposició, Salvador Illa, perquè el diàleg no neixi “coix”–, ja que, segons ell, ja poden debatre al Parlament. En tot cas, va dir, un cop acabada la ronda de contactes amb ells –avui es troba amb Cs i la setmana vinent, amb el PP– ja s’acabarà de veure “la viabilitat” de fer-ho.
Aragonès també responia ja a Pedro Sánchez, que ahir va reiterar que “mai de la vida” donarà suport a canviar l’article 2 de la Constitució per permetre un referèndum sobre la independència de Catalunya, que tampoc el govern renunciarà a l’amnistia i l’autodeterminació, i li recordava que hi ha vies que “no passen” per la modificació de la carta magna, com és la transferència a la Generalitat de la potestat per organitzar referèndums, tal com de fet una delegació parlamentària ja va demanar al Congrés el 2014, sense èxit. El president recordava que el PSC al Congrés havia donat suport a un referèndum el 2012, i instava ara els socialistes que el que proposin inclogui “tant els que defensen la independència com els que no”. “El que és divisiu és una solució que expulsi la part majoritària de la ciutadania de Catalunya”, etzibava.
Aragonès, que properament espera “tenir l’ocasió” d’interpel·lar el rei Felip VI perquè “demani disculpes” per la seva actuació el 3-O, va donar per fet que no assistirà a la reunió de presidents autonòmics prevista a final de juliol a Salamanca, com li havia demanat Sánchez, per centrar-se només en la interlocució amb ell, ja que veu aquestes cimeres multilaterals només “una escenificació”. “La prioritat és la relació bilateral, és el que és útil”, refermava.
El líder català també va recordar que aniran fent la “monitorització” de la mesa perquè les crides al diàleg no siguin una “anestèsia” de la vitalitat del procés, i va insistir que la delegació catalana serà “institucional” -és a dir, tindrà tant membres del govern com diputats designats-, amb la qual cosa relativitzava que els dirigents indultats o a l’exili d’ERC i Junts, com Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Marta Rovira, hi siguin o no, ja que “els seus lideratges són absolutament rellevants i participaran d’una manera o altra” en la negociació.Precisament Jordi Sànchez, secretari general de JxCat, contestava ahir al president espanyol que “si no hi ha referèndum no hi haurà possibilitat de resoldre el conflicte polític”, i l’acusava de tornar a posicions de la “pseudoesquerra jacobina espanyola”. “No hi ha més concòrdia que una urna i que els ciutadans de Catalunya decidim el futur del país”, concloïa.