Política

Silenci artificial a Cuba pel bloqueig d’internet

Al carrer, s’ha multiplicat la presència policial per evitar més manifestacions, mentre el govern continua culpant-ne els Estats Units

Activistes contraris al règim denuncien morts i desaparicions

La ressaca de les protestes del cap de setmana a Cuba ha deixat l’illa caribenya en un silenci estrany, una calma artificial provocada pel bloqueig governamental a l’accés a internet per evitar la comunicació entre activistes i manifestants, i les denúncies constants de la repressió del règim contra aquells qui són vistos com a opositors.

Aquest dimarts, per segon dia consecutiu, els cubans es van llevar amb talls constants a la xarxa a través de la connexió mòbil, impossibilitant l’accés a aplicacions de missatgeria com ara Telegram o WhatsApp o xarxes socials com ara Facebook o Instagram. “El règim cubà té el país sense internet”, denunciava el periodista Abraham Jiménez Enoa, convençut que la raó darrera d’aquesta decisió és que “els periodistes no informin, que la ciutadania no es connecti entre ella i no continuï sortint als carrers”.

Sense organització formal, en gran part perquè les protestes sense autorització governamental són il·legals a Cuba, les xarxes socials van ser determinants per mobilitzar la població diumenge, en unes protestes que no es veien des de feia com a mínim tres dècades, a conseqüència de l’escassetat i uns problemes econòmics elevats a la màxima potència per la pandèmia de coronavirus. El control de les telecomunicacions a través d’una empresa estatal facilita l’èxit de la voluntat de deixar sense vies de comunicació els opositors. L’accés a la xarxa a través de canals que no siguin de telefonia mòbil és tan car en relació amb els estàndards de vida de l’illa, que el bloqueig governamental provoca la foscor total en la comunicació. L’única opció d’activistes i periodistes és la connexió a través de serveis de VPN, xarxes virtuals privades d’ús extremadament escàs que esquiven la censura geolocalitzadora d’internet i que, segons sembla, funciona.

Mentrestant, als carrers s’ha multiplicat la presència policial per evitar més manifestacions. Els activistes contraris al règim denuncien detencions i desaparicions, que es compten per centenars. Alguns asseguren que hi ha hagut tortures i fins i tot algun mort en enfrontaments entre forces de seguretat i opositors. Desenes de persones, principalment dones, busquen els seus desapareguts i intenten determinar com treure els seus familiars o amics de la presó.

El govern del president Miguel Díaz-Canel continua culpant els Estats Units de les protestes. El règim està incitant a omplir els carrers amb simpatitzants per donar una imatge de força, però el sentit d’urgència per veure com respondre a la situació generada es va demostrar ahir amb la convocatòria inesperada de la cúpula del Partit Comunista Cubà. Una trobada que va encapçalar l’exdirigent Raúl Castro, reapareixent en la vida pública després de deixar el poder, l’abril passat. Segons l’estatal Agencia Cubana de Noticias, l’objectiu era veure com resoldre les “provocacions orquestrades per elements contrarevolucionaris, organitzats i finançats des dels Estats Units amb propòsit desestabilitzador”.

Frase
Nom
CÀRREC
Frase
Nom
CÀRREC
Frase
Nom
CÀRREC

Biden manté les sancions i el bloqueig de Trump

La important presència de cubans a Florida, especialment a la ciutat de Miami, no s’ha quedat amb els braços plegats davant dels fets del cap de setmana, i ha aprofitat per ampliar la pressió a la Casa Blanca perquè faci el que sigui necessari per posar fi al règim que governa a Cuba. Demanem a la comunitat internacional, liderada pels Estats Units, que intervingui per protegir al poble cubà del bany de sang i dugui aquest règim al seu final”, va dir Orlando Gutiérrez Boronat. És dels líders cívics més importants del moviment conservador cubano-estatunidenc que va liderar les manifestacions davant del cafè Versailles, epicentre de la comunitat d’exiliats cubans. L’alcalde de Miami, el republicà Francis Suárez, també va participar en les protestes. “Implorem als EUA que actuïn”, va piular. “Mai he sentit una emoció tan crua del poble de Miami, desesperat per una intervenció del govern en nom de Cuba. És el moment d’alliberar Cuba”, va afegir.

De moment, a la Casa Blanca no sembla que hi hagi cap intenció de fer-hi res, més enllà de posar-se del bàndol dels manifestants, amb missatges sobre la protecció dels drets humans i la democràcia. La política cap a Cuba encara no s’ha definit i, pel que sembla, no és un tema prioritari per a Washington. Biden manté les mesures punitives instaurades per Donald Trump, amb sancions asfixiants que van revertir l’intent de desglaç impulsat per Barack Obama. El govern de Biden no ha fet cap gest per relaxar la relació amb els cubans: fa dues setmanes, en la votació anual a les Nacions Unides, va tornar a votar en contra d’una resolució per acabar un embargament de 60 anys. L’únic suport, com sempre, va ser el d’Israel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Contacte cordial entre Sànchez i Aragonès

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia s’acarnissa amb Lissitxansk i implica Bielorússia en la campanya militar

Moscou / Kíev
estat espanyol

Díaz sent “impotència i tristesa” per la tragèdia de Melilla i demana “explicacions”

Madrid
política

Un jutge admet la querella d’Òmnium pel cas d’espionatge

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Lituània pateix ciberatacs russos en resposta al bloqueig de Kaliningrad

vílnius
política

El TC anul·la la delegació de vot del diputat de Junts Lluís Puig

Barcelona
regne unit

Londres veu “legal” i “necessari” el seu pla per a ignorar l’acord del Brexit

Londres
economia

Sánchez Llibre fa una crida a unir forces contra “l’huracà econòmic que ens ve al damunt”

Barcelona
otan

L’OTAN diu que la protecció de Ceuta i Melilla han de consensuar-la els aliats

Brussel·les / Madrid