Política

Un magistrat del TC adverteix dels “efectes pertorbadors” que pot tenir la sentència sobre l’estat d’alarma

Un magistrat del TC adverteix dels “efectes pertorbadors” que pot tenir la sentència sobre l’estat d’alarma

El Tribunal Constitucional (TC) ha fet públic aquest divendres l’últim vot particular que quedava per conèixer contra la sentència que va declarar inconstitucionals les principals restriccions del primer estat d’alarma. Juan Antonio Xiol va ser un dels cinc magistrats que va votar en contra de la resolució, aprovada per sis vots a cinc. Al seu text conclou que els seus companys han donat una “solució incorrecta” al problema que es plantejava, perquè “no han aconseguit adaptar el text constitucional” a la situació, i han emès una sentència “que si es porta als últims termes produiria efectes greument pertorbadors en l’aplicació de les mesures que caldrà adoptar en el futur per provar de limitar els efectes de la pandèmia”.

Segons Xiol, això és fruit del fet que el Tribunal té “tendència” a “una concepció essencialista del dret” que busca continguts “inamovibles” delimitant a priori els drets fonamentals, i que per contra “rebutja posicions constructives que predominen al món jurídic contemporani”.

“Crec que les posicions essencialistes, degradades fons a l’extrem del formalisme, s’han ensenyorit del Tribunal Constitucional fins a posar en dubte aspectes bàsics de l’Estat de dret”, conclou .

Xiol recorda als seus companys que el Tribunal Europeu dels Drets Humans ja els ha corregit en ocasions semblants, i cita entre altres exemples la condemna a Jaume Roura i Enric Stern per cremar una fotografia del rei, que va comportar un condemna a Espanya per vulneració de drets.

Segons Xiol, malgrat aquestes correccions del Tribunal Europeu dels Drets Humans al Tribunal Constitucional, els magistrats han seguit actuant com si res, i per a ell “és difícil no sentir certa fatiga intel·lectual davant la deriva del Tribunal”.

A la seva argumentació jurídica, contràriament a la majoria, Xiol defensa que el govern espanyol optés per l’estat d’alarma, i no el d’excepció. En primer lloc perquè l’estat d’excepció es pot aplicar per un màxim de 60 dies i és improrrogable.

En segon lloc perquè mentre que sota l’estat d’alarma els ciutadans “coneixen prèviament en quina mesura es limiten els seus drets”, sota l’estat d’excepció “aquestes limitacions depenen de l’apreciació dels agents de l’autoritat”.

D’aquesta manera, segons Xiol, si ’apliqués la sentència i calgués declarar l’estat d’excepció davant la pandèmia es concedirien “potestats exorbitants a les autoritats governatives” i el ciutadà no només no podria saber l’àmbit de llibertat que perd, sinó que tampoc podria invocar les normes constitucionals que garanteixen els drets restringits, perquè estaria suspesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

regne unit

Carles III reprendrà aquest dimarts l’agenda pública

barcelona
unió europea

La CE posa objeccions a la fusió entre Iberia i Air Europa

barcelona
Política

Mor Frank Field, ministre de la Seguretat Social en el primer govern de Tony Blair

Albiach alerta que es disputen l’escó de Girona amb Aliança Catalana

girona

Paneque: “El projecte clau és la construcció del nou Trueta”

salt
Regne Unit

Cinc acusats per atacs contra negocis vinculats amb Ucraïna

Barcelona

Vergés reivindica un Govern que gestioni el territori atenent a la seva diversitat

ripoll
Àsia-Pacífic

La Xina i els EUA es retreuen el respectiu suport a Rússia i Taiwan

Barcelona
estat francès

Universitaris francesos se sumen a les protestes propalestines

barcelona