Política

Biden confirma la retirada de les tropes de combat de l’Iraq a final d’any

Els EUA hi mantindran un reducte de soldats per assessorar i entrenar l’exèrcit iraquià contra Estat Islàmic

El president rep el primer ministre del país àrab

Joe Biden va con­fir­mar ahir que les tro­pes de com­bat dels EUA aban­do­na­ran l’Iraq a final d’any, tot i que un nom­bre inde­ter­mi­nat de sol­dats roman­dran al país per asses­so­rar i entre­nar l’exèrcit ira­quià.

“No serem [a l’Iraq] a final d’any en una missió de com­bat”, va dir el pre­si­dent nord-ame­ricà en decla­ra­ci­ons a la premsa al Des­patx Oval de la Casa Blanca i en presència del pri­mer minis­tre ira­quià, Mus­tafa al-Kad­himi.

“Estem com­pro­me­sos amb la nos­tra coo­pe­ració en matèria de segu­re­tat. La nos­tra lluita con­tra Estat Islàmic (EI) és vital per a l’esta­bi­li­tat de la regió i la nos­tra coo­pe­ració con­tra el ter­ro­risme con­ti­nuarà men­tre entrem en aquesta nova fase”, va pro­me­tre Biden.

Amb tot, el líder demòcrata no va espe­ci­fi­car el nom­bre d’efec­tius que es que­da­ran al país àrab per man­te­nir la lluita con­tra EI i per fer front a les milícies xiïtes ali­a­des de Tehe­ran, que, en els dar­rers mesos, han incre­men­tat els seus atacs con­tra tro­pes nord-ame­ri­ca­nes.

Actu­al­ment, hi ha 2.500 sol­dats dels EUA en ter­ri­tori ira­quià, lluny dels 170.000 que hi havien arri­bat a estar des­ple­gats el 2007 després de la invasió.

A part dels EUA, l’Iran és l’altre gran aliat de Bag­dad i els seus sim­pa­tit­zants xiïtes a l’Iraq han estat pres­si­o­nant Al-Kad­himi perquè acon­se­gueixi la reti­rada de totes les tro­pes estran­ge­res. Al-Kad­himi va mani­fes­tar ahir el seu agraïment al poble nord-ame­ricà per la seva tasca a l’Iraq i va asse­gu­rar que desitja tre­ba­llar amb Biden. “La nos­tra nació és ara més forta que mai”, va pro­cla­mar Al-Kad­himi, que va assu­mir el càrrec el maig del 2020 després que el seu pre­de­ces­sor, Adil Abdul-Mahdi, dimitís el novem­bre ante­rior enmig de vio­len­tes pro­tes­tes arreu del país, en què van morir uns 600 mani­fes­tants per la repressió poli­cial. D’aquí a tres mesos, l’Iraq cele­brarà elec­ci­ons per esco­llir el Par­la­ment que triarà el pre­si­dent i el pri­mer minis­tre.

L’anunci d’ahir a Was­hing­ton per­met a Al-Kad­himi satis­fer les fac­ci­ons polítiques xiïtes que rebut­gen la presència dels EUA i apun­tar-se un punt de cara a aquells comi­cis.

En total, els EUA han tin­gut una presència mili­tar gai­rebé con­ti­nu­ada a l’Iraq des que, el 2003, l’ales­ho­res pre­si­dent, el repu­blicà George W. Bush (2001-2009), va orde­nar la invasió de l’Iraq amb el pre­text, que després va resul­tar ser fals, que Sad­dam Hus­sein posseïa armes de des­trucció mas­siva. El seu suc­ces­sor, Barack Obama (2009-2017), va acon­se­guir el 2011 reti­rar com­ple­ta­ment totes les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes de l’Iraq, però en va haver d’orde­nar el retorn l’any 2014 per lide­rar una coa­lició inter­na­ci­o­nal con­tra EI.

LES DATES

2003
George W. Bush
ordena la invasió de l’Iraq amb l’argument que Saddam té armes de destrucció massiva.
2011
Obama
ordena la retirada de totes les tropes de l’Iraq, on hi havien arribat a haver 170.000 soldats dels EUA.
2014
Obama
ordena el retorn de les tropes a l’Iraq per liderar una coalició internacional contra Estat Islàmic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia