Política

Lukaixenko intensifica la repressió un any després de la fraudulenta reelecció

La policia bielorussa deté més de vint dissidents durant els dos darrers dies

Entre els arrestats hi ha un dels candidats als comicis presidencials del 2020

Un any després de les polèmiques elec­ci­ons pre­si­den­ci­als que van ator­gar una enèsima victòria al dic­ta­dor Alek­sandr Lukai­xenko, la repressió a Bie­lorússia no s’atura. Al con­trari. Les auto­ri­tats han inten­si­fi­cat la per­se­cució con­tra els opo­si­tors i n’han detin­gut més d’una vin­tena els dos dar­rers dies, segons denun­cien orga­nit­za­ci­ons pels drets humans.

Lukai­xenko va obte­nir un sisè man­dat el 9 d’agost del 2020, en uns comi­cis que tant l’opo­sició com Occi­dent con­si­de­ren que van ser mani­pu­lats. L’opo­sició al que es va per­ce­bre àmpli­a­ment com un frau elec­to­ral van des­fer­mar una onada de pro­tes­tes mul­ti­tu­dinàries, la detenció de 35.000 per­so­nes i tor­tu­res poli­ci­als. Però, lluny de reme­tre, la repressió ha aug­men­tat els dar­rers mesos amb l’arrest de dese­nes de peri­o­dis­tes inde­pen­dents, acti­vis­tes i ciu­ta­dans con­si­de­rats des­a­fec­tes al règim. Entre aquests detin­guts d’última hora, hi ha Andrei Dmi­triev, can­di­dat pre­si­den­cial que va des­a­fiar Lukai­xenko l’any pas­sat, arres­tat dijous per ser inter­ro­gat després d’un escor­coll al seu apar­ta­ment de Minsk. Dmi­triev va ser posat en lli­ber­tat poste­ri­or­ment.

També va ser detin­gut el mateix dia Ígor Lesc­he­nia, exam­bai­xa­dor bie­lorús a Eslovàquia, sota les acu­sa­ci­ons d’“orga­nit­zació d’alda­rulls mas­sius”, uns càrrecs que impli­quen pena de presó de fins a vuit anys. Quan les pro­tes­tes pel frau elec­to­ral van escla­tar l’any pas­sat, Lesc­he­nia va cri­ti­car públi­ca­ment la repressió exer­cida con­tra els mani­fes­tants i va ser des­tituït del càrrec per Lukai­xenko.

A més de polítics, durant la dar­rera onada repres­siva també s’ha detin­gut acti­vis­tes a favor del medi ambi­ent i mem­bres de Skhod (Assem­blea), una pla­ta­forma cívica des­ti­nada a fomen­tar un diàleg naci­o­nal per posar fi a la crisi.

San­ci­ons dels EUA

Dilluns pas­sat, coin­ci­dint amb l’ani­ver­sari de les pro­tes­tes, Lukai­xenko va negar la repressió i la tor­tura dels mani­fes­tants detin­guts tot insis­tint que l’opo­sició pre­pa­rava un cop d’estat patro­ci­nat per Occi­dent. El mateix dia, els Estats Units anun­ci­a­ven dures san­ci­ons econòmiques con­tra el règim bie­lorús.

Líders a la presó, a judici i a l’exili

Redacció

Tots els líders opositors que van donar suport obertament a les protestes o que van criticar la reelecció de Lukaixenko són a la presó, a judici o a l’exili, com és el cas de la seva màxima representant, Svetlana Tikhanóvskaia, refugiada a Vílnius (Lituània) des de fa un any. El polític més popular del país, Víctor Babariko, detingut abans de poder-se presentar a les presidencials del 2020, va ser condemnat al juliol a 14 anys per diversos “delictes econòmics”. La setmana passada va arrencar el judici contra la seva mà dreta i cara visible de les protestes, Maria Kolésnikova, que podria ser condemnada a una pena de fins a 12 anys de presó per haver creat una “organització extremista”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia