Política

Lukaixenko intensifica la repressió un any després de la fraudulenta reelecció

La policia bielorussa deté més de vint dissidents durant els dos darrers dies

Entre els arrestats hi ha un dels candidats als comicis presidencials del 2020

Un any després de les polèmiques eleccions presidencials que van atorgar una enèsima victòria al dictador Aleksandr Lukaixenko, la repressió a Bielorússia no s’atura. Al contrari. Les autoritats han intensificat la persecució contra els opositors i n’han detingut més d’una vintena els dos darrers dies, segons denuncien organitzacions pels drets humans.

Lukaixenko va obtenir un sisè mandat el 9 d’agost del 2020, en uns comicis que tant l’oposició com Occident consideren que van ser manipulats. L’oposició al que es va percebre àmpliament com un frau electoral van desfermar una onada de protestes multitudinàries, la detenció de 35.000 persones i tortures policials. Però, lluny de remetre, la repressió ha augmentat els darrers mesos amb l’arrest de desenes de periodistes independents, activistes i ciutadans considerats desafectes al règim. Entre aquests detinguts d’última hora, hi ha Andrei Dmitriev, candidat presidencial que va desafiar Lukaixenko l’any passat, arrestat dijous per ser interrogat després d’un escorcoll al seu apartament de Minsk. Dmitriev va ser posat en llibertat posteriorment.

També va ser detingut el mateix dia Ígor Leschenia, exambaixador bielorús a Eslovàquia, sota les acusacions d’“organització d’aldarulls massius”, uns càrrecs que impliquen pena de presó de fins a vuit anys. Quan les protestes pel frau electoral van esclatar l’any passat, Leschenia va criticar públicament la repressió exercida contra els manifestants i va ser destituït del càrrec per Lukaixenko.

A més de polítics, durant la darrera onada repressiva també s’ha detingut activistes a favor del medi ambient i membres de Skhod (Assemblea), una plataforma cívica destinada a fomentar un diàleg nacional per posar fi a la crisi.

Sancions dels EUA

Dilluns passat, coincidint amb l’aniversari de les protestes, Lukaixenko va negar la repressió i la tortura dels manifestants detinguts tot insistint que l’oposició preparava un cop d’estat patrocinat per Occident. El mateix dia, els Estats Units anunciaven dures sancions econòmiques contra el règim bielorús.

Líders a la presó, a judici i a l’exili

Redacció

Tots els líders opositors que van donar suport obertament a les protestes o que van criticar la reelecció de Lukaixenko són a la presó, a judici o a l’exili, com és el cas de la seva màxima representant, Svetlana Tikhanóvskaia, refugiada a Vílnius (Lituània) des de fa un any. El polític més popular del país, Víctor Babariko, detingut abans de poder-se presentar a les presidencials del 2020, va ser condemnat al juliol a 14 anys per diversos “delictes econòmics”. La setmana passada va arrencar el judici contra la seva mà dreta i cara visible de les protestes, Maria Kolésnikova, que podria ser condemnada a una pena de fins a 12 anys de presó per haver creat una “organització extremista”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona