Política

Cuixart implora unitat des del respecte a la diversitat

El president d’Òmnium reapareix a la Diada en un acte d’homenatge als presos i a tot el conjunt de represaliats

En vigília de la taula de negociació, demana no cedir al “xantatge de la repressió”

Eren les 12.14 h, i a aque­lla hora el sol no era pre­ci­sa­ment cle­ment. En un esce­nari que tenia l’Arc de Tri­omf de Bar­ce­lona com a teló de fons, l’actor Lluís Marco va començar a reci­tar una suc­cessió de noms, la de tants i tants per­so­nat­ges cone­guts, però sobre­tot anònims, que arros­se­guen cau­ses judi­ci­als arran del procés sobi­ra­nista. Amb aquest gest, impreg­nat de sim­bo­lisme, Òmnium Cul­tu­ral va voler donar inici a l’acte que va orga­nit­zar ahir amb motiu de la Diada i que, per sobre de tot, va voler ser un home­natge a tots aquests repre­sa­li­ats. I, per fer-ho ben patent, davant d’un audi­tori reduït i aco­tat a 500 per­so­nes com a con­seqüència de la pandèmia, l’enti­tat va voler aple­gar repre­sen­tats de par­tits –des d’Àngels Chacón (PDe­CAT) fins a Albert Batet (JxCat) pas­sant per Marta Vilalta (ERC)–, enti­tats –Eli­senda Palu­zie (ANC)–, sin­di­cats –Javier Pac­heco (CCOO), Camil Ros (UGT), Sergi Perelló (Inter­sin­di­cal)–, tot i que bona part de la pri­mera fila estava reser­vada a Oriol Jun­que­ras, Josep Rull, Jordi Sànchez, Quim Forn i Jordi Cui­xart. Una imatge que, en certa manera, també volia il·lus­trar un moment icònic, el del retro­ba­ment dels pre­sos amb la cele­bració de l’Onze de Setem­bre després del seu indult.

Per múlti­ples cir­cumstàncies hi havia interès, o com a mínim curi­o­si­tat, per escol­tar què deia el pre­si­dent d’Òmnium en la seva inter­venció. D’entrada perquè el moment polític és el que és, amb l’inde­pen­den­tisme ins­ti­tu­ci­o­nal mos­trant en públic les seves des­a­vi­nen­ces, però també, per què no dir-ho, per veure què deia Cui­xart després del cèlebre epi­sodi del pregó de les fes­tes de Gràcia amb la sub­següent xiu­lada a Ada Colau. Doncs bé, en una referència que algú podria inter­pre­tar que al·ludia a això, però també, i sobre­tot, a les diferències que ara mateix hi ha en el con­junt del sobi­ra­nisme sobre què fer i, sobre­tot, com fer-ho, el diri­gent d’Òmnium va ser explícit a l’hora de defen­sar que “la millor pro­posta per poder exer­cir l’auto­de­ter­mi­nació serà la que fem entre tots. No renun­ciem a la diver­si­tat”. Per si calia ser encara més clar, va recal­car que, ara mateix, no és el moment “que ens dis­tre­guin els detalls, les dis­cus­si­ons ni les estratègies de part”, una reflexió que es va pro­duir jus­ta­ment l’endemà que ERC i JxCat es tires­sin els plats pel cap res­pecte a les con­ver­ses que s’han d’ini­ciar la set­mana entrant, dijous o diven­dres segons diuen, amb La Mon­cloa.

En relació amb això, però també sobre quina ha de ser l’estratègia glo­bal de l’inde­pen­den­tisme, Cui­xart va recal­car que “si volem tenir un país democràtic, la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat és con­ti­nuar pres­si­o­nant, sense cedir al xan­tatge de la repressió, perquè l’única manera de fer front a la reso­lució democràtica del con­flicte és l’amnis­tia”, alhora que també va voler emfa­tit­zar que els indults “no ser­vei­xen per girar full ni fre­nen la vul­ne­ració de drets fona­men­tals” perquè, segons hi va afe­gir, “això no va de situ­a­ci­ons per­so­nals, sinó que és una causa col·lec­tiva”. En clau de futur més imme­diat, també va anun­ciar una “gran mobi­lit­zació” en con­tra de la llei de l’audi­o­vi­sual esta­tal que menysté el català. Una versió de cant coral d’Els sega­dors va cloure un acte en què també es va poder sen­tir una versió can­tada d’un dels poe­mes de Joan Brossa, La gent, aquell que té com a estrofa des­ta­cada aque­lla que diu: “La gent no s’adona del poder que té.”

La millor proposta per poder exercir l’autodeterminació serà la que fem entre tots. No renunciem a la diversitat
Si volem tenir un país democràtic, cal l’autodeterminació. Cal seguir pressionant sense cedir al xantatge de la repressió
Que en aquest moment no ens distreguin els detalls, les discussions ni les estratègies de part
Jordi Cuixart
president d’òmnium cultural

Suport de personalitats internacionals de renom

Durant l’acte d’ahir a l’Arc de Triomf, també es van poder veure els missatges de suport en vídeo que van enviar Nora Cortiñas, cofundadora de l’associació Madres de Plaza de Mayo; l’expresident del Sinn Féin Gerry Adams, i la premi Nobel de la pau de 1997, Jody Williams. La primera de les intervencions enregistrades va ser la de Cortiñas, que va instar que el poble català “mai més sigui reprimit per lluitar per la recuperació de les seves terres, els seus drets i la seva identitat”. Adams, per la seva banda, va fer una apel·lació directa a la Unió Europea, ja que, segons ell, “té l’obligació de garantir que Catalunya pugui perseguir el seu dret a l’autodeterminació”, i Jody Williams, activista contra les mines antipersona, va recalcar que “el poble català segueix tenint dret a un referèndum, dret a dir el que pensa i a determinar el seu futur”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia