Política

Treva sense consens estratègic

ERC i Junts eviten fer sang però l’independentisme evidencia que és lluny d’unificar un full de ruta

Tots tres grups pacten només un text per renovar organismes, i els socis insistiran en l’amnistia al Congrés i a buscar complicitats a Europa

Aragonès refusa ara el referèndum que vol la CUP

Potser l’independentisme ja no es llança els plats pel cap en públic, o ahir es va esforçar per no fer-ho, però gaire unit tampoc ho sembla. Tots tres grups, i en especial els socis de govern, van fer equilibris per mostrar-se conciliadors en els gestos i les formes durant la segona jornada del debat de política general al Parlament, i van evitar entrar en el cos a cos dialèctic en els aspectes en què les relacions més grinyolen, com ara la posició sobre la taula entre governs –de negociació, segons ERC; de diàleg, segons Junts–, però en tot cas van evidenciar que encara s’és lluny ara mateix d’assolir un consens estratègic. Cadascú, de fet, va defensar ahir una posició diferent: ERC, una mesa de negociació a la qual no veu alternativa; Junts, una “unitat estratègica” que no va concretar per fer què, i la CUP, en la proposta més nova que es va sentir, un referèndum abans que acabi la legislatura que, això sí, no tindrà gaire recorregut, vist que ERC i Junts el van ignorar.

“President, posi data al referèndum”, apel·lava el diputat Carles Riera. “I que sigui abans del 2025, sincronitzem-nos amb Escòcia”, hi afegia, tot instant a tenir “la intel·ligència política” de posar la proposta “com a element de pressió” sobre la taula de diàleg. El cupaire, a més, era molt crític amb la “deriva autonomista i conservadora” del govern, i li exigia que compleixi els compromisos de la investidura per parlar del pressupost. Pere Aragonès, més disgustat per haver-se’n assabentat pels mitjans que per la idea en si, no va descartar pas el referèndum –“hi estem treballant”, va justificar, al·ludint al pactat amb l’Estat que busca ara, quan se li va recordar que el pacte amb la CUP parla de crear les condicions que el facin propici–, però se’l va espolsar amb un ara no toca de calaix, tot recordant que no figurava com a tal en el pacte d’investidura. “Si ara hi ha condicions noves es treballaran, però el que farem és complir l’acord que tenim”, esbandia.

Molt més suaus van ser les formes del debat amb Junts. S’esperava com influiria en els discursos i l’aposta pel diàleg la detenció dijous passat del president a l’exili, Carles Puigdemont, i certament el líder del grup, Albert Batet, va denunciar la “guerra bruta” i va carregar contra La Moncloa pel seu “cinisme” de permetre per una banda que continuï la persecució i, per l’altra, venir a “passejar-se” al Palau de la Generalitat “como Pedro por su casa”, tot vetant-los a ells a la taula. En canvi, tot i criticar que la majoria de l’independentisme “no vol” una taula de diàleg, va evitar fer sang en les discrepàncies amb ERC per preservar el govern, es va declarar “lleial” i va advocar per la unitat com l’únic camí per refer una estratègia compartida. “Cal cultura de coalició per tenir la màxima estabilitat”, cloïa Batet, que fins i tot agraïa a Aragonès que es desplacés a l’Alguer a fer costat a Puigdemont.

“Era el que tocava i volia fer”, reblava el president, que al seu torn feia una ferma defensa de les creences del conseller Jaume Giró, posades pel PSC sota sospita, i destacava que la defensa judicial a l’exili “complementa” l’acció que es fa a Catalunya. A més, es mostrava convençut que trobaran els mecanismes per treballar junts a la mesa. “La taula de negociació també és taula de confrontació d’idees”, recordava el líder parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, que es desfeia en elogis cap a Puigdemont, i atacava La Moncloa, a diferència d’Aragonès, que ho va evitar. “Si l’aposta del govern espanyol és sincera cal que actuï amb convicció democràtica, mirar cap a un altre cantó els fa còmplices”, incidia Jové.

El president, en canvi, va concentrar les crítiques en els grups que el formen, més que en el govern espanyol. Al cap de l’oposició, Salvador Illa, que va insistir en una taula entre partits catalans i va dir que la independència és “un objectiu irreal i impossible d’assumir”, Aragonès li va exigir que presenti una “proposta” per al país que no pot ser l’agenda de retrobament –Illa li va recordar la declaració federal de Granada–, i li va dir que la Constitució i l’Estatut no es poden posar com a límit a les aspiracions de la Generalitat, que ja existia molt abans.

Als comuns, que van incidir en les divisions internes del govern i van apostar per una reforma de la sedició, un millor finançament i més autogovern ara com a elements que “apropen a l’horitzó del referèndum pactat i la república plurinacional”, Aragonès els va dir que es mirin al mirall del govern espanyol o al de Barcelona abans de “donar lliçons de cohesió”, i els va exigir que sigui La Moncloa, més que ells, la que faci una proposta.

Unitat esquifida

Molt simptomàtica de la incapacitat per traçar un rumb unitari va ser que avui es voten les propostes de resolució (PR); o sigui, les línies mestres del curs polític, i l’única que van aconseguir pactar ERC, Junts i la CUP no entra en cap aspecte per avançar vers la República. De fet, ben mirat l’haurien pogut pactar gairebé amb qualsevol dels altres grups, a qui igualment necessitaran per dur la moció a la pràctica. El text tot just insta, així, a impulsar per un cantó la renovació d’organismes i càrrecs caducats pendents que pengen del Parlament –com ara el Síndic de Greuges, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)–, i a iniciar, per l’altre, els treballs per aprovar una llei electoral pròpia i impulsar la reforma del reglament per, entre altres fins, modernitzar-lo i blindar-se de “coaccions externes”.

Un botí si més no esquifit si és l’únic mínim comú denominador que ha sabut trobar l’independentisme, que ahir a la tarda va estar negociant presentar conjuntament una altra PR –fins i tot es van demanar diverses pròrrogues– que insta els mateixos grups a tramitar una proposició de llei per l’amnistia a fi de presentar-la tot seguit al Congrés; insta el govern a explorar complicitats i fins i tot la intervenció d’organismes europeus i internacionals per assolir un referèndum acordat, i també que “el mes que ve” s’articuli finalment l’Acord Nacional per l’Autodeterminació i l’Amnistia com a “espai ampli i plural de reflexió” sobre els consensos de país. La CUP se’n va despenjar a última hora, indignada en saber que una de les PR que havien acordat ERC i Junts desautoritza la seva proposta de referèndum, ja que diu que “només” un d’acordat amb l’Estat pot “substituir el mandat polític” de l’1-O.

En tot cas, les PR pactades entre els socis, a més de recollir accions sectorials del pla de govern, sí que incideixen una mica a traçar alguna acció a curt termini, alhora que fan equilibris. Així, donen suport tant a “l’aposta pel diàleg i la negociació” com a “la necessitat d’una confrontació cívica i pacífica” per forçar l’Estat a “assumir la realitat fins ara negada”. ERC i Junts també s’obliguen, genèricament, a “impulsar una agenda legislativa” per construir “espais de sobirania” i “reprendre amb urgència la iniciativa conjunta”, i recuperen la idea “d’embat democràtic”. Més concretament, s’insten a constituir dues comissions de seguiment al Parlament: una sobre el procés de negociació entre els governs, i una altra sobre el compliment de l’informe del Consell d’Europa que exigia la fi de la repressió, una exigència que també es reitera a l’Estat. En la mateixa PR, tots dos també denuncien les “actuacions irregulars” de la policia i els tribunals espanyols contra l’independentisme, i en presenten a més una d’específica de suport explícit a Carles Puigdemont i de condemna a la persecució dels exiliats.

LES FRASES

Ahir vaig expressar la meva proposta, crec que és el camí que hem de transitar, però no exclou estratègies en altres àmbits
Pere Aragonès
president de la generalitat
Hem d’actuar com a aliats, no s’hi val que cadascú tingui la seva estratègia. Cal refer-ne una de consensuada i compartida
Albert Batet
president del grup de junts

Dubtes de legalitat en algunes PR

e. ansola

La mesa va acceptar a tràmit ahir totes les propostes de resolució tret d’una de la CUP que instava a retirar les “distincions i els homenatges” al rei emèrit, arran d’un defecte de forma, perquè, a més del govern, instava les administracions municipals i el Congrés. Fonts cupaires ja deien que ho refarien per tornar-la a presentar avui. De fet, aquesta PR havia aixecat dubtes sobre la seva legalitat, a més d’una segona de la CUP que insta a l’exercici del dret a l’autodeterminació mitjançant un referèndum aquesta legislatura. Integrants de l’anterior mesa ja van declarar davant el TSJC fa dues setmanes per haver acceptat proposicions similars sobre el rei i l’autodeterminació, i ahir Vox ja va amenaçar en el ple que ara també els durà als tribunals, tot i que la mesa actual, en ser nova, no ha rebut encara cap requeriment del TC. Una altra de les propostes conjuntes d’ERC i Junts considera en la part expositiva que “és fonamental promoure i participar en un espai de coordinació, consens i direcció estratègica col·legiada” per generar consensos entre independentistes i definir els passos compartits en tots els àmbits d’actuació rellevants “per culminar el camí cap a la República catalana”. Aquesta darrera referència a “culminar” també podria ser objecte de dubtes legals. El PSC, de fet, denunciava ahir a la sortida que els lletrats no van “poder opinar“ i no descartaven presentar peticions de reconsideració avui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Xile autoritza els matrimonis de persones del mateix sexe

santiago de xile

Von der Leyen adverteix de noves sancions contra Moscou si envaeix Ucraïna

Brussel·les

Puigdemont retreu als estats de la UE que “callin” davant “l’acarnissament” de l’Estat contra diputats catalans

Brussel·les

El govern espanyol aprova transferir 534.375 euros a Catalunya per obrir 285 noves places d’FP

MADRID

Primer tràmit de la llei d’ocupació pública catalana

BARCELONA

El Govern replica a la CUP que l’aposta per la taula de diàleg forma part de l’acord d’investidura

BARCELONA

El Govern aprova la memòria de la futura llei contra el racisme

BARCELONA

Llop, sobre el 25% en castellà: ”Depenent de què faci la Generalitat, veurem les passes en el procediment judicial”

BARCELONA

Catalunya celebrarà a la primavera un acte en el marc d’un esdeveniment del govern dels EUA sobre qualitat democràtica

Washington