El Sudan, a la corda fluixa

Activistes, periodistes i altres residents del Sudan coincideixen: l’intent de cop d’estat que es va produir al país la matinada del 21 de setembre no va sorprendre ningú. L’assalt, que va incloure tirotejos i desplaçament de tancs, va despertar veïns a Omdurman, la ciutat annexa a la capital, Khartum. Era el quart intent de cop d’estat des de l’estiu del 2019, quan un dèbil govern de transició format per representants militars i civils va fer-se càrrec del país després que el dictador Omar al-Bashir fos expulsat del poder.

Mohamad el-Faki, portaveu de l’actual administració, prenia la paraula a la televisió estatal poques hores després per confirmar que les autoritats havien frustrat un cop d’estat: “Tot està sota control; la revolució és victoriosa.” A la premsa local feia temps que hi corria la veu d’un possible assalt per part d’elements propers a El-Bashir. El primer ministre sudanès, Abdallah Hamdok, va arribar a insinuar que alguns dels impulsors del cop eren membres del mateix govern de transició: “El que ha passat és un cop orquestrat per elements de dins i fora de l’exèrcit.” Les paraules dels líders de la branca militar del govern de transició no ajuden a desmentir-ho. Abdelfattah elBurhan, cap de les forces armades sudaneses, i Mohamed Dagalo, cap de les forces de suport ràpid –creades per l’antic dictador– han criticat les autoritats civils amb les quals comparteixen poder. “No fan res, a banda de lluitar per càrrecs”, va dir El-Burhan. “Són la causa principal d’aquest cop d’estat, perquè han oblidat els ciutadans i els seus serveis bàsics”, deia Dagalo, que va afegir-hi que “l’exèrcit afronta humiliació i insults; com podria no haver-hi cops d’estat?”. El-Faki va afirmar públicament que l’autèntic cop d’estat eren aquestes expressions dels líders militars.

“És sabut que hi ha alts càrrecs a dins de l’exèrcit que fan suport a l’anterior règim d’El-Bashir”, explica per telèfon a El Punt Avui l’activista sudanès Omer Jalal. Encara que l’intent de cop no fos una sorpresa, admet que ell i la resta de persones que defensen la transició cap a la democràcia viuen aquests esdeveniments amb angoixa. “Parts de l’exèrcit van deixar clar que volien liderar el Sudan pel seu propi compte”, diu Jalal en al·lusió als “crims atroços” que les forces armades van cometre el 3 de juny del 2019, quan més de 120 manifestants pro democràcia van ser reprimits i assassinats per l’exèrcit. Diu que els líders militars van entendre que havien de formar part d’un govern híbrid amb representació civil quan milions de sudanesos van manifestar-se a favor del lideratge civil durant les setmanes posteriors a aquella massacre. Jalal està convençut que el suport ciutadà al projecte democràtic és ferm: “El poble sudanès mai més acceptarà el lideratge d’un govern militar. Volem construir un estat civil i avançar cap a una societat en què la ciutadania estigui basada en drets i obligacions.”

La tensió entre civils i militars en el govern de transició deixa en l’aire la supervivència de l’administració fins al 2024, quan estan previstes unes eleccions clau en el camí cap a la democràcia. L’exèrcit sempre ha tingut lloc en el poder del Sudan, i diversos analistes es mostren escèptics davant la possibilitat que hi renunciïn.