Política

JORDI RIBA

PSC

“M’agradaria contribuir a la normalització del país”

S’estrena com a parlamentari en aquesta legislatura després d’anys en la política local

Com a diputat, el que s’ha proposat de moment és aprendre

CORREDOR DE FONS
Les maratons i altres curses de distàncies llargues són un escenari molt conegut per Riba. “Abans, més”, puntualitza, en referència als anys en què estava en millor condició física. L’afició a córrer la comparteix amb la seva parella (“la meva dona corre més que jo!”) i la seva filla, circumstància que sens dubte és un al·licient i el motiva més a sortir. En aquesta foto els veiem tots tres a Montserrat, vestint unes samarretes que delaten el seu gust per aquest esport.
Un element poderós de la política és la capacitat d’incidir en la realitat
No sé cap a on anem, però sé cap a on no hauríem de continuar anant
L’igua­ladí Jordi Riba suma pocs mesos com a dipu­tat del grup soci­a­lista a la cam­bra cata­lana, després d’una llarga experiència a l’Ajun­ta­ment de la ciu­tat on va néixer el 1974. Com va entrar en política?
La política en gene­ral m’ha interes­sat des de ben jove. El 95 o 96 ja vaig entrar de mili­tant al PSC. Era just el moment en què estàvem a l’opo­sició a tot arreu: al govern d’Espa­nya, a la Gene­ra­li­tat i a l’Ajun­ta­ment d’Igua­lada. El 1999 vaig for­mar part de la llista de les muni­ci­pals i vaig entrar al govern. Durant 12 anys vaig estar por­tant les àrees de Ser­veis Muni­ci­pals i Trànsit en el pri­mer man­dat i després, com a tinent d’alcalde, por­tant Hisenda, Inte­rior, Per­so­nal i Gover­nació. Sem­pre li feia la broma a l’alcalde que em devia haver por­tat mala­ment en el pri­mer man­dat i m’havia cas­ti­gat fent-me por­tar totes aque­lles àrees (riu).
Amb tan­tes res­pon­sa­bi­li­tats públi­ques, era difícil com­pa­gi­nar-ho amb la vida pri­vada?
Si bé és cert que Igua­lada té unes dimen­si­ons impor­tants, que és cap de comarca i que, efec­ti­va­ment, teníem feina, Igua­lada també té unes dimen­si­ons molt huma­nes, com qui diu ens conei­xem, no tot­hom, però sí molta gent. Per tant, era pos­si­ble fer com­pa­ti­ble una vida pri­vada bas­tant nor­mal amb la tasca a l’Ajun­ta­ment.
I després de tres man­dats, cap a l’opo­sició?
Sí, el 2011 vam per­dre les elec­ci­ons i em vaig que­dar de por­ta­veu del grup, a l’opo­sició. El 2015 vaig ser el can­di­dat a l’alcal­dia, no vaig gua­nyar i el 2019 em vaig dei­xar la política muni­ci­pal.
Va ser el fet de per­dre les elec­ci­ons, el que el va fer deci­dir a dei­xar-ho?
No, no. Ja hi havia estat molts anys i segu­ra­ment ja havia donat tot el que era ser capaç de donar a la política muni­ci­pal. Calia dei­xar pas a gent nova, gent jove, faci­li­tar un relleu gene­ra­ci­o­nal. Tinc una gran estima per tota l’etapa d’Igua­lada i per la gent que em va acom­pa­nyar, espe­ci­al­ment per l’alcalde d’aque­lla època.
Va cos­tar gaire que el con­ven­ces­sin d’anar a les llis­tes del Par­la­ment?
No, no. Era una cosa desit­jada per part meva. De fet, ja vaig anar a les llis­tes del 2017, que era un moment com­plex, espe­ci­al­ment en deter­mi­nats ter­ri­to­ris. Aquell com­promís el vaig man­te­nir i a les últi­mes elec­ci­ons sí que vaig entrar. De totes mane­res, és cert que en els dos anys que vaig estar fora de la política ins­ti­tu­ci­o­nal vaig recu­pe­rar certs àmbits, no sé si dir-ne de pri­va­ci­tat o d’ano­ni­mat, que em van dur a a la reflexió de si havia de tor­nar-hi. Hi ha una sèrie de ser­vi­tuds quan et dedi­ques a la política activa, però s’ho val amb escreix.
Tenir un càrrec públic pot­ser “enganxa”? Un cop ho has pro­vat costa sor­tir-se’n?
També hi ha gent que no li agrada! (riu)
Però si t’agrada, no arriba a ser una mena d’addicció?
Jo no diria addicció. És una valo­ració molt sub­jec­tiva, és clar, però jo diria que hi ha un ele­ment poderós de la política, que és la capa­ci­tat que tens d’inci­dir en la rea­li­tat i trans­for­mar-la. Aquest ele­ment no sé si t’enganxa, però és extre­ma­ment moti­va­dor. És així en l’àmbit muni­ci­pal i, d’altra banda, també a nivell de Par­la­ment.
Una cosa és veure com les coses que deci­dei­xes es plas­men al cap de qua­tre dies, com passa en un Ajun­ta­ment, i una altra és la mecànica d’un Par­la­ment, no?
Són dimen­si­ons dife­rents de la mateixa rea­li­tat. Evi­dent­ment, estant a l’opo­sició, com és el meu cas, tens unes capa­ci­tats molt més limi­ta­des. Però bé, la vida par­la­mentària té una riquesa impor­tant. Els dipu­tats del PSC tenim àmbits d’espe­ci­a­lit­zació sec­to­rial i també la missió de repre­sen­tar els ter­ri­to­ris dels quals pro­ve­nim, de por­tar al Par­la­ment neces­si­tats, temes del ter­ri­tori que poden ser abor­dats de manera molt més trans­ver­sal, aca­bar bas­tint acords i con­sen­sos força amplis... Des del punt de vista del ter­ri­tori, és interes­sant la capa­ci­tat de con­creció que tens.
Com manté el con­tacte amb la gent del ter­ri­tori?
He fet i man­tinc visi­tes, amb enti­tats, amb per­so­nes a títol indi­vi­dual... La gent sap que es pot adreçar a mi.
Puja i baixa d’Igua­lada cada dia?
Sí, sí, amb trans­port públic.
Segur que a l’Anoia hi havia una relació de pro­xi­mi­tat entre els polítics. També passa, al Par­la­ment?
No t’ho sé dir, encara. Espero que sigui així. Man­tinc una bona relació, i en alguns casos d’amis­tat, amb gent de pràcti­ca­ment totes les for­ma­ci­ons amb les quals en algun moment vaig com­par­tir el con­sis­tori. Al Par­la­ment hi estic poc temps per haver pogut fer amis­tats, però, pel que veig dels par­la­men­ta­ris vete­rans, el tracte amb la resta de dipu­tats i dipu­ta­des és bo. Crec que és interes­sant i con­ve­ni­ent que sigui així.
Vostè té for­mació acadèmica d’his­to­ri­a­dor. Li ha ser­vit i li està ser­vint, en l’àmbit polític?
És impor­tant saber d’on venim i con­tex­tu­a­lit­zar les coses amb pers­pec­tiva històrica.
Té clar cap a on anem?
No sé cap on anem, però sé cap a on no hauríem de con­ti­nuar anant. Venim d’uns anys que han donat un balanç nega­tiu des dels punts de vista polític, social i econòmic. Això és cons­ta­ta­ble de manera força objec­tiva. Ep, no parlo de res­pon­sa­bi­li­tats, de si és culpa d’uns o dels altres... Hauríem de virar el rumb cap a una altra direcció.
Quins objec­tius s’ha mar­cat per a aquesta legis­la­tura, com a dipu­tat a títol indi­vi­dual?
El que vull, de moment, és apren­dre. El Par­la­ment m’ha obert un món fas­ci­nant en què estic, hi insis­teixo, apre­nent. Estic gau­dint de la tasca par­la­mentària. Des del punt de vista polític m’agra­da­ria con­tri­buir a una nor­ma­lit­zació del país. Jo vinc d’un ter­ri­tori, com és Igua­lada, amb una forta implan­tació de l’inde­pen­den­tisme, un lloc on ha estat com­pli­cat ser del PSC o d’altres for­ma­ci­ons. Per­so­nal­ment no tinc cap queixa, però hi ha hagut gent que s’ho ha pas­sat mala­ment. Ha estat un ter­ri­tori –i m’agra­da­ria que no se m’inter­pretés mala­ment– on hi ha hagut mol­tes per­so­nes que han vis­cut mala­ment ser del PSC. Ha estat incòmode man­te­nir deter­mi­na­des posi­ci­ons i hi ha hagut gent que per como­di­tat social ha adap­tat les seves posi­ci­ons polítiques. Una soci­e­tat en què es pro­du­eix això és una soci­e­tat que té dèficits des del punt de vista de l’exer­cici de les lli­ber­tats, no? Per tant, intento con­tri­buir a una major nor­ma­lit­zació política del país.

Control dels números públics

Riba, a més de ser membre de les comissions parlamentàries de Justícia i d’Economia i Hisenda, presideix la de la Sindicatura de Comptes. Li hem preguntat en què consisteix la feina d’aquesta comissió. “Per entrendre-ho –descriu Riba–, primer cal explicar què és la Sindicatura: és un òrgan format per set síndics (ara mateix en són cinc), que són persones de reconegut prestigi, escollides pel Parlament i que tenen la funció de realitzar informes sobre el funcionament econòmic de totes les institucions públiques de Catalunya. El que fa és “auditar”, entre cometes, si les despeses s’han fet de manera correcta. Els informes es trameten al Parlament i, excepte en casos concrets, es debaten a la comissió. Són informes que ens indiquen els aspectes que cal millorar o modificar de la gestió econòmica.”

A aquesta responsabilitat hi arriba després d’una dilatada experiència en la política local i comarcal. Va ser regidor de l’equip de govern a l’Ajuntament d’Igualada entre el 1999 i el 2003; tinent d’alcalde entre el 2003 i el 2011, i cap de l’oposició del 2011 al 2019. També ha estat vicepresident del Consell Comarcal de l’Anoia i assessor a l’Ajuntament de Vilanova del Camí.

Jordi Riba Colom

És llicenciat en història moderna i contemporània i en ciències polítiques i de l’administració per la UAB. Té uns postgraus en història i en funció gerencial de l’administració pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.