Política

Front comú en favor del català en el món audiovisual

El govern i les principals entitats del sector i de defensa de la llengua es troben per garantir-hi la presència del català

Les esmenes al projecte de llei estatal i la reforma de la llei catalana, clau

El govern i les principals entitats de defensa del català i del món audiovisual es van trobar ahir per fer front comú en defensa de la llengua en aquest sector. La reunió, la primera que s’ha fet, va estar presidida pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i hi van participar, entre d’altres, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, el Gremi de Cinemes, l’Acadèmia del Cinema Català, la Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana.

En la reunió, Aragonès i les conselleres de la Presidència i de Cultura, Laura Vilagrà i Natàlia Garriga, van explicar el punt en què es troba la negociació amb l’executiu espanyol sobre la quota de produccions en català en el projecte de la llei audiovisual estatal. Vilagrà va insistir en la importància de les negociacions perquè el govern espanyol inclogui les esmenes a la llei de comunicació audiovisual que han de servir per protegir el català, unes negociacions que són “constants”. Ni Vilagrà ni Garriga, però, van donar nous detalls de les converses amb l’executiu de Pedro Sánchez ni es van referir a cap percentatge de produccions en català i en aranès en la llei. Sí que van assenyalar que la directiva europea que s’ha de transposar dona més marge per a la quota de produccions en llengües pròpies que el 5% del qual parteix el projecte de llei espanyol –a França, va exemplificar, la quota fixada per al francès és del 25%–. Hi hauria, doncs, possibilitat d’incorporar-hi tant el català com el castellà. “No hem parlat de quotes, però sí de la necessitat d’incorporar-ne”, va afirmar Vilagrà. La consellera va desvincular l’acord sobre aquesta llei de la seva posició sobre els pressupostos generals de l’Estat.

La reunió va servir també per “escoltar el sector i actualitzar els grans consensos de país a l’entorn de la llengua i la producció pròpia en català”, segons Vilagrà. També es va recordar que el govern català està impulsant la reforma de la llei de comunicació audiovisual catalana, que data del 2005, per modernitzar el sector i també per protegir la llengua. Garriga va explicar que la reunió va servir per abordar la necessitat de “muscular” el sector audiovisual més enllà del marc legal espanyol.

En la trobada es va tractar també l’ús social del català entre el jovent, en clar retrocés. Vilagrà va assenyalar que els joves no es connecten als mitjans de comunicació tradicionals, sinó que ho fan a plataformes digitals, en què el català no està ben situat. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua va assegurar ahir que HBO “ja no podrà al·legar motius tècnics per excloure el català”, perquè amb l’arribada d’HBO Max el 26 d’octubre pot augmentar el nombre de pistes d’àudio.

LES FRASES

Volem articular un gran consens al voltant de la llengua i el sector audiovisual
Laura Vilagrà
Consellera de la presidència
El futur de la llengua l’hem de treballar entre tots i totes, amb consens, sense crispació
Natàlia Garriga
Consellera de Cultura
Tenim dret a gaudir de sèries i pel·lícules en la nostra llengua
Òmnium Cultural


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig demanen la recusació de dos dels nous magistrats del TC

BARCELONA

ERC i PSOE s’acosten en la llei de l’audiovisual en ple clam de les estatals pel greuge

madrid

JordiSànchez admet que no té clar el camí cap a la independència

GIRONA

Alemanya s’afegeix a la vacunació obligatòria

Berlín

Volen 20 mesos d’inhabilitació per a Torrent

barcelona

El Suprem dels EUA s’inclina per limitar l’avortament

Saint Louis

Borrell nega cap informe de Puigdemont i la trama russa

BARCELONA

La justícia europea vincula rebre fons a l’estat de dret

BRUSSEL·LES

Rússia i els EUA s’enfronten per Ucraïna

ESTOCOLM