Política

El radar

La quadratura del cercle

Brussel·les planteja reduir deute i, alhora, promoure inversió per sortir de la crisi

El xoc amb Polònia per la negativa a reconèixer la supremacia del dret comunitari sobre el seu ordenament jurídic, les discrepàncies internes sobre la manera d’afrontar la crisi energètica i, fins i tot, el comiat de Merkel durant la que ha estat, probablement, la seva última cimera europea han eclipsat, aquesta setmana, una qüestió clau per al futur de la UE: el debat obert per la Comissió sobre la revisió de les regles europees de disciplina pressupostària després de la pandèmia.

Es tracta d’actualitzar el pacte d’estabilitat i de creixement (PEC), adoptat el 1997 amb l’objectiu de coordinar les polítiques pressupostàries dels estats membres després de la introducció de l’euro per garantir unes finances sanejades. El document fixa dos sostres per als comptes públics estatals: un 3% del PIB per al dèficit i un 60% per al deute. Però les circumstàncies van canviar dramàticament l’any passat, quan la pandèmia va obligar a congelar aquestes regles per permetre als governs augmentar significativament la despesa per fer front a la crisi. El retorn a l’anterior disciplina, a partir del 2023, quan ha de quedar sense efecte la clàusula d’exempció de les normes, es complica encara més si es té en compte que la mateixa Comissió promou una represa basada en inversions públiques massives per accelerar la digitalització i la transició ecològica. Brussel·les defensa la sostenibilitat de les finances públiques, però s’obre a reduir el deute de forma “gradual” i “realista” de forma que no posi en perill la recuperació post-Covid. “Es tracta de quadrar el cercle: d’una banda, reduir el deute públic i, de l’altra, promoure la inversió”, admetia el vicepresident de la UE Valdis Dombrovskis en la presentació de la consulta pública sobre la revisió del PEC. El que s’albira ara és un altre agre debat entre els socis frugals, favorables al retorn de l’ortodòxia pressupostària, i els que, com ara els més endeutats del sud, demanen flexibilitat en l’aplicació de les regles. Reapareix una línia de fractura dins la UE enmig de la precampanya presidencial a França –amb Macron buscant la reelecció i el lideratge a Europa– i la formació de govern a Alemanya, que, com sempre, tindrà l’última paraula, un cop haurà decidit si posa en mans dels liberals, falcons fiscals i socis necessaris del futur canceller socialdemòcrata Scholz, el Ministeri de Finances.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Embrió constitucional

BARCELONA

Entre foc amic i enemic

Barcelona

El papa clama contra el tracte dels refugiats a Europa

MITILENE (GRÈCIA)

Escòcia, més secessionista

Londres
GABRIELA SERRA
MEMBRE DE LA COORDINADORA NACIONAL D’ENTESES TERRITORIALS DEL DEBAT CONSTITUENT

“Proposem passar de la protesta a la proposta”

SENTMENAT

El líder liberal alemany promet evitar que el nou govern “viri a l’esquerra”

BERLÍN

Violència en un míting de Zemmour a París

PARÍS
opinió

La UE i l’Alemanya post Merkel

Politòleg i economista

S. XV: dues compilacions i una impressió incunable