Bèlgica retira com a delicte injuriar el rei
El Tribunal Constitucional tomba la llei belga perquè criminalitzar els insults al monarca vulnera la llibertat d’expressió
L’extradició del raper és ara més difícil, però encara no s’ha resolt de forma definitiva
El Tribunal Constitucional de Bèlgica va tombar ahir la llei d’injúries a la corona del país, arran del cas per l’extradició del cantant Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Condemnat a l’Estat espanyol a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons, l’enfant terrible del rap mallorquí ha aconseguit a Bèlgica el que a Espanya encara sembla una quimera: despenalitzar els insults al rei.
Tot un èxit per al jove raper, que fa més de tres anys que batalla als tribunals belgues per evitar l’extradició a l’Estat espanyol, on seria engarjolat, entre altres coses, per haver criticat el rei Joan Carles I, ara en el punt de mira per corrupció. La sentència del TC belga fa més difícil que Bèlgica accepti l’euroordre que pesa sobre ell, però això encara no s’ha resolt de forma definitiva.
Com a part del procés per decidir sobre l’extradició, fa poc més d’un any el Tribunal d’Apel·lació de Gant va preguntar al TC belga si una llei del 1847 al país que castiga amb fins a tres anys de presó aquells que insultin el rei, és inconstitucional i, per tant, si és vàlida per entregar-lo a l’Estat espanyol per aquest delicte. La resposta d’ahir va ser clara: no.
En una sentència d’unes vint pàgines, el tribunal diu, ras i curt, que insultar el rei és llibertat d’expressió i que enviar algú a la presó per haver criticat la monarquia no té cabuda a Bèlgica. Aquesta és la seva conclusió després d’analitzar la Constitució belga, el Conveni Europeu de Drets Humans i la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans al respecte.
Arguments del TC
Estrasburg estableix que els estats tenen un marge molt limitat per restringir la llibertat de la ciutadania a insultar o criticar una figura pública o institucional com és un monarca. Ha de ser una mesura “necessària en una societat democràtica”. És a dir, que ha de respondre a “una necessitat social urgent i que sigui proporcional als objectius perseguits”.
El TC belga constata que la llei d’injúries a la corona de Bèlgica “es va adoptar en un context històric fonamentalment diferent del context actual” i que, des del 1847, les “visions sobre allò que es pot considerar necessari en una societat democràtica” també han evolucionat. De fet, la norma estava de facto enterrada perquè ja ningú la utilitzava.
“Ni la irresponsabilitat del rei ni la posició simbòlica que ocupa a l’Estat poden justificar que la reputació del rei estigui més protegida que la reputació d’altres persones”, conclou el TC belga. Així, conclou que la norma és innecessària en la societat democràtica actual i, per tant, castigar amb fins a tres anys de pressió una persona per haver insultat la monarquia és “una pena especialment severa” i “incompatible amb la llibertat d’expressió”.
Contrast amb l’Estat
Aquesta lectura de les resolucions d’Estrasburg contrasta amb la que han fet els tribunals espanyols en el passat. Ni el Tribunal Constitucional espanyol ni el Tribunal Suprem s’han replantejat que el delicte d’injúries a la corona pugui estar vulnerant la lliure expressió, com ha dit el TEDH en diverses ocasions.
De fet, en el cas del raper empresonat Pablo Hasél, el Constitucional va rebutjar el seu recurs d’empara quan ja hi havia les dues sentències clau d’Estrasburg sobre aquest tema: el cas per la crema de fotografies del rei a Girona, Stern Taulats i Roura vs Espanya, i el cas d’Otegi vs Espanya. Més enllà del que faci la judicatura espanyola, el Consell d’Europa reclama al govern espanyol des de principis d’any que reformi aquest delicte, en línia amb el que marquen els estàndards europeus, però l’executiu del PSOE i Podem encara no s’ha atrevit a fer-ho.
Èxit judicial
Mentrestant, Valtònyc fa història a Bèlgica tombant una llei que els partits polítics no es posaven d’acord a derogar, però que tampoc importava gaire perquè ningú la feia servir. Falta veure ara com queda la seva situació personal, ja que el procediment d’extradició no s’ha acabat. Això sí, ho té tot de cara.
El pròxim 23 d’octubre té una vista al Tribunal d’Apel·lació de Gant, que haurà de decidir si accepta o no l’euroordre. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja li va impedir l’entrega per la via automàtica amb el delicte d’enaltiment del terrorisme. El Constitucional li tanca la porta a extradir-lo per injúries a la corona.
Ara queda amenaces, un delicte penat amb menys de dos anys de presó com a màxim a l’Estat. L’advocat de Valtònyc, Simon Bekaert, va assegurar ahir que la decisió del Constitucional és “una bona notícia” per al cas de l’extradició, així que confien a obtenir un bon resultat.
En qualsevol cas, Valtònyc està content: “Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per a un benefici col·lectiu.” El cantant se sent orgullós de no haver “acotat el cap” i va donar gràcies a tots els que li han fet costat aquests anys, com l’expresident Carles Puigdemont, que ahir lloava Valtònyc per “lluitar fins al final” i demostrar “la injustícia de la seva condemna”.
