Política

JUDITH TORONJO

JUNTS PER CATALUNYA

“La llei ens reconeix joves fins als 30, i val per a tot”

actuar ·

“No em vaig plantejar fer el salt fins que va néixer Junts per Catalunya”

“No pot ser que independitzar-se sol o amb parella sigui per anar a viure a un pis compartit”

El pregó de festa major
L’afició per la ràdio ha portat molts anys Judith Toronjo darrere els micròfons de Ràdio Tordera. El 2007 es va convertir, amb la resta de companys, en els pregoners de la festa major amb motiu dels 25 anys de l’emissora municipal. La imatge que ha escollit per a l’entrevista és la presentació de la programació l’any 2014.
S’han de reclamar les beques de mobilitat pels qui no tenim les facultats a prop de casa
Un dels reptes més importants és aturar la violència masclista entre els més joves
Per a algú que ha estudiat ciències polítiques, arribar al Parlament és un somni fet realitat?
M’apassionava la política i el funcionament de les administracions, les relacions internacionals i entre estats. És cert que molts dels companys parlamentaris ens hem format en aquest àmbit, però quan estudiava no m’imaginava acabant en la política activa i sí en el món de la consultoria.
I què li va acabar portant?
El salt a la política nacional no me’l vaig plantejar fins que va sorgir un nou partit com Junts per Catalunya. Em va semblar un bon moment per involucra-me i posar el meu granet de sorra. Volem trencar amb el discurs de la desafecció política del jovent i que es vegin representats en el debat parlamentari.
Emancipar-se és un dels maldecaps. Amb 31 anys, ho ha aconseguit?
Vaig marxar amb 17 anys de Tordera per estudiar a Barcelona, on vaig viure en un pis d’estudiants. Des de fa tres anys vaig tornar al poble, a les arrels, i on visc amb la meva parella. Ho tenia clar perquè és d’on em sento, però també hi va ajudar la complexitat per trobar un habitatge a Barcelona, molt més car que fora de l’àrea metropolitana. És un problema estructural que s’arrossega des de la crisi del 2008 i que afecta molts joves.
Junts per Catalunya no estava d’acord a regular preus de lloguer. Com s’ha d’actuar?
Tenim clar que el drama per l’habitatge i l’emancipació juvenil s’ha d’emmarcar en un ple monogràfic entre tots els grups. S’ha de treballar per aconseguir un parc de lloguer públic específic per a joves. No pot ser que l’experiència d’independitzar-se sol o amb parella sigui per anar a viure a un pis compartit amb l’objectiu d’abaratir el lloguer.
En la seva primera intervenció denunciava la xacra de la violència masclista. La conselleria de Feminismes és una bona solució per avançar?
La reforma dels departaments de la Generalitat és positiva i s’ha de potenciar tot el que tingui a veure amb feminisme i igualtat en els propers anys. S’ha d’afrontar d’una manera transversal des d’altres departaments com el d’Interior i Justícia. Un dels reptes més importants és aturar aquest increment de la violència entre els més joves, perquè és preocupant.
Una violència que s’escola per les xarxes socials.
S’ha de treballar en educació i campanyes de sensibilització per reivindicar la igualtat. En un món més digitalitzat tenim a l’abast aplicacions i mòbils, però també mitjans per lluitar contra aquest tipus de violència a les xarxes.
Els joves estan més interconnectats però més aïllats?
No aïllats, però s’ha de fer un bon ús de la tecnologia perquè és un canvi de paradigma radical en tots els àmbits: educatiu, laboral i de relacions socials. Una aposta d’aquest govern ha de servir per visibilitzar en el model educatiu aquesta part positiva de la tecnologia, fomentant-ne un bon ús.
Continua sent massa car estudiar a la universitat pública?
Més enllà de la rebaixa del preu de la matrícula i l’equitat amb els graus i els màsters, els que som del territori tenim els costos sobrevinguts del transport. S’han de reclamar les beques de mobilitat per als qui no tenim les facultats a prop de casa. Ens refermem en la necessitat d’ampliar els beneficiaris de la T-Jove més enllà dels 25 anys, perquè la llei ens reconeix com a joves fins als 30, i això val per a tot.
La nova llei de Joventut en què es notarà?
S’ha de revisar, perquè tot i no ser gaire antiga, sí que està un pèl desfasada amb els canvis tecnològics que s’han viscut. Els propers mesos es farà el ple monogràfic de joventut, i les entitats de tot el país podran participar en el Congrés Nacional de Joventut per definir un nou relat amb el màxim de consens.
Sense recursos la llei servirà de ben poc.
És clar que faltarà invertir en moltes de les mancances. Des de la direcció general de Joventut s’ha d’interpel·lar totes les conselleries perquè posin el focus en els joves, que són les persones que ens dirigiran en un futur.
Hi ha molts joves entre els represaliats. Com veu la protesta al carrer que acaba amb aldarulls i detencions?
Són joves implicats en una causa tan important com és la llibertat i en contra de la repressió del país i dels nostres líders polítics. Des de la JNC tenim companys amb processos judicials oberts a qui seguim donant suport com fem amb totes les lluites que ens identifiquen.
Ha estat una bona idea reeditar el pacte de govern?
L’acord d’investidura es va tancar amb consensos prou importants, com ara afrontar la crisi actual i el compromís inapel·lable cap a l’amnistia i l’autodeterminació. És la millor fórmula per avançar en la coordinació i revisió de tots dos partits per mantenir el 52% del vot independentista, fruit que es va assolir a les urnes.
Confia en aquesta taula de diàleg?
Des de Junts per Catalunya ens mostrem escèptics veient la negativa que sempre trobem de l’Estat. I no deixem de reclamar que no se’ns hi veti l’entrada amb l’objectiu d’avançar cap a l’amnistia i aconseguir l’autodeterminació com ens vam comprometre amb ERC. Altres qüestions poden tractar-se a les taules bilaterals.
Fer de la política una professió, és vàlid?
Durant set anys he treballat a l’àmbit universitari. La política l’entenc per dedicar-hi durant un temps la teva visió des de l’àmbit associatiu o professional, però no per dedicar-hi tota la vida. Tinc molt clar que vinc a donar el màxim durant aquest interval de temps.
I ser dona i jove ho fa tot més complicat?
No és fàcil. Amb trenta anys i vivint amb parella tens projectes vitals que són difícils de compaginar. Miro d’organitzar l’activitat parlamentària de reunions, comissions i plens i deixar lliures alguns dies a la setmana per escoltar el territori i reunir-me amb entitats i col·lectius. Vol dir molta dedicació, i suposo que si tingués fills és cert que seria més complicat...
Ha traslladar reptes del Maresme a la cambra?
Tenim reptes important pel que fa a mobilitat un cop lliures de peatges. S’ha de replantejar la mobilitat amb la problemàtica de Rodalies i apostar pel transport públic. S’han de connectar millor els pobles de la costa i de l’interior i indagar en transports més ecològics. Molts municipis també ens traslladen les preocupacions en temes de salut i seguretat
.

Enamorada del poble i la ràdio

La política li ve de ben jove, quan amb quinze anys va anar a la refundació de la JNC a Tordera amb un amic, Ivan Güell, que aleshores era el cap local, i el diputat aleshores Jordi Cuminal. La trobada va ser el punt d’inflexió que li va despertar un interès creixent pels temes municipals i de país. Tot i això reconeix que va dubtar de dedicar-se al món del periodisme perquè també l’apassionava l’àmbit comunicatiu. Amb només nou anys col·laborava en l’emissora municipal fent un programa infantil i on ha continuat al llarg dels anys fent magazins i informatius. “Sempre que he pogut m’ha encantat participar, i espero poder tornar aviat a fer alguna cosa”, explica la diputada, que després d’estudiar i viure a Barcelona va decidir instal·lar-se altre cop a l’Alt Maresme. “Soc de poble”, diu orgullosa de retrobar un entorn “privilegiat” com el Maresme que “ho té tot” i que recorda que molts han rebatejat com “la Califòrnia catalana”.

Judith Toronjo 

Va néixer a Tordera el 1990 i és on resideix. Militant de les JNC des dels 18 anys, va ocupar la secretaria general des del 2019 fins al març d’aquest any per dedicar-se a l’activitat parlamentària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La cambra es conjura ara per suprimir els privilegis

Barcelona

Bèlgica repetirà el judici per l’euroordre de Valtònyc

El govern descarta accions legals per les afirmacions de Villarejo

Barcelona

L’antiavortista Metsola, nova presidenta de l’eurocambra

Brussel·les

L’òmicron demana més temps

Barcelona

Vint morts al Iemen en el pitjor bombardeig en anys

Beirut

L’OTAN no atacarà Rússia si Moscou envaeix Ucraïna

berlín / moscou
El Parlament debatrà reparar  les dones acusades de bruixeria
Política

El Parlament debatrà reparar les dones acusades de bruixeria

Política

Socis per conveniència

girona