Borràs exigeix a Lesmes el segon magistrat autonòmic al TSJC
La presidenta comunica al CGPJ que el Parlament busca una terna de juristes perquè n’esculli un
El poder judicial no va informar que cobria la vacant d’Abril el 2017, ni la cambra es va queixar
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, s’ha proposat recuperar el segon magistrat de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que per designació autonòmica té adjudicat el Parlament des del 1989. El juny del 2017 es va perdre, quan, qui ocupava la plaça, el magistrat Joan Manel Abril –instructor de la causa del 9-N–, va demanar una excedència per presidir el TSJ d’Andorra, i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va amortitzar la seva plaça amb un magistrat de carrera, sense avisar-ne la cambra catalana, que llavors tampoc es va queixar.
Aquesta nova actuació de la presidenta del Parlament s’inscriu en els treballs d’actualització i renovació de l’estructura i el funcionament de la cambra catalana que Borràs du a terme des que n’ocupa la presidència. Per aquest motiu, el 18 d’octubre, la presidenta va enviar una carta al president del CGPJ, Carlos Lesmes, amb còpia al president del TSJC, Jesús María Barrientos, per tal de rectificar el que considera una “anomalia” i demana al consell que la informi dels terminis per executar-ho.
La llei orgànica del poder judicial fixa que, en els tribunals autonòmics, una de cada tres places l’ha de cobrir un jurista de reconegut prestigi amb més de 10 anys d’exercici, escollit pel CGPJ d’entre una terna proposada pel Parlament. Des de la seva creació, l’alt tribunal català ha tingut cinc places, i fins fa quatre anys eren cobertes per tres magistrats de carrera i dos d’autonòmics. Abril n’era un, i Carlos Ramos, proposat en la terna del govern tripartit, és l’únic que hi queda. Fonts judicials expliquen que en l’única trobada del president del TSJC amb el president Puigdemont, el 2017, Barrientos li va recordar que calia que proposessin la terna de juristes per cobrir la vacant d’Abril, tot desconeixent què faria el CGPJ.
Tot i saber que la recent reforma del CGPJ no permet a Lesmes fer nomenaments en vista de la caducitat del seu mandat, Borràs –amb l’acord per unanimitat de la mesa– ja ha posat a treballar la maquinària jurídica del Parlament. Des de la secretaria general i el lletrat major, s’estudia la fórmula per poder recuperar aquest magistrat i no es donaran per vençuts. La renovació del poder judicial ja afecta 48 càrrecs, entre els quals Barrientos, que té el mandat esgotat des del febrer.
El precedent de València
En la carta, Borràs hi exposa que han conegut la jubilació del magistrat Francisco Valls, el 2020. Fonts judicials aclareixen que la plaça de Valls ha de ser ocupada per un magistrat de carrera, que en aquest cas va ser Miguel Ángel Gimeno, com a expresident del TSJC, però com que no està actiu perquè és director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, ocupa el seu lloc Fernando Lacaba –i deixa vacant la presidència de l’Audiència de Girona–, i quan el primer es jubili, l’any que ve, el segon consolidarà la plaça. En el cas de la plaça de magistrat autonòmic ocupada per Abril, va ser assumida el 2017 per Eugènia Alegret, magistrada de carrera que ja estava adscrita a la sala com tots els expresidents del TSJC, com li passarà a Barrientos. Ara, al TSJC també hi ha el magistrat Jordi Seguí en comissió de serveis.
El poder judicial ultima la resposta a la presidenta Borràs, mentre fonts judicials expliquen que Abril podria tornar en qualsevol moment i si es nomena un jutge autonòmic en podrien arribar a ser tres. Una altra tesi és que cal ampliar la planta per poder recuperar el segon magistrat autonòmic. No obstant això, el CGPJ va nomenar Vicente Torres, magistrat del TSJ valencià, d’una terna proposada per les Corts el 2019, en què hi ha cinc magistrats, els mateixos que al TSJ català.
