Política

L’Estat accepta fixar quotes a la llei de l’audiovisual per a la producció en català

Ofereix que sigui un 7% del benefici anual de totes les plataformes, però ERC en vol més

També insisteix a finançar el doblatge i incorporar-hi el fons actual

Arrossegant els peus, i en temps de descompte, però sembla que el govern espanyol acabarà cceptant protegir mínimament les llengües diferents del castellà en la nova llei de l’audiovisual. Fonts d’ERC implicades en la feixuga negociació del text van avançar ahir, amb tota la prudència, que La Moncloa ha acceptat introduir una quota que obligaria totes les plataformes televisives que operen a l’Estat a fomentar la producció també en català, basc i gallec. En concret, s’ha ofert que, del 5% dels beneficis interns obtinguts per aquestes corporacions que l’article 117 de la llei obligarà que reinverteixin en producció audiovisual a l’Estat –s’ha descartat l’opció que aquest percentatge inicial sigui major, com sí que s’ha fixat en altres estats–, un 7% sigui en les “llengües cooficials”. El percentatge s’obté del fet que la llei obligarà que un 70% dels beneficis es destinin cada any a finançar productores independents, i els negociadors estatals han ofert que un 10% d’aquesta xifra hagi de ser en llengua no castellana. “Per primera vegada l’Estat accepta una subquota que obligaria a produir en català”, insisteixen els republicans.

De tota manera, les mateixes fonts indiquen que l’aspiració és que aquest 10% acabi sent més elevat a través d’una negociació que encara no donen per tancada i per a la qual es resisteixen a donar terminis, tot i que el govern espanyol vol que la nova llei estigui aprovada abans de final d’any, ja que ja es va tard en l’aplicació de la directiva europea. Això vol dir, per exemple, que, si com estimen algunes fonts, el benefici anual de les plataformes fos ara d’uns 150 milions a l’Estat, això voldria dir que uns 10,5 s’haurien de destinar a nous productes en català, gallec o basc, que se suposa que després elles mateixes oferirien. Això no aniria en detriment de l’aspiració, que en principi ja es va pactar, que un 6% del catàleg de les plataformes amb seu a l’Estat –no es pot obligar la resta– hagi de ser doblat o subtitulat en llengües cooficials. En concret, la directiva obliga que un 30% del catàleg sigui de producció europea, i la llei estatal fixarà que la meitat d’això sigui de producció espanyola, i d’aquesta part, finalment un 40% sigui en llengües cooficials.

Això sí, ERC encara afegeix dues potes més a la negociació que troba fonamentals. Per una banda, que l’Estat creï i financi un fons per al doblatge i subtitulació en llengua no castellana. Tot i que no han entrat en xifres concretes, la Generalitat hi destina ara uns sis milions l’any, i voldrien que s’hi aproximés. Una darrera condició per als republicans és que la norma incorpori l’obligatorietat de totes les plataformes d’incorporar el material que ja està doblat o subtitulat en català, per a la qual cosa no creuen que trobin objeccions de les corporacions, amb qui de fet el Departament de Cultura ja ha anat negociant en els últims anys, i de manera encara més intensa en els últims mesos. ERC també maldarà perquè el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) mantingui “algun tipus de capacitat d’arbitratge”, ja que d’entrada la llei només ho reserva a l’autoritat estatal, en tot el que fa referència al control de noves plataformes i xarxes socials.

Optimisme a la Moncloa

Després del consell de ministres, i sense entrar en concrecions, la vicepresidenta Nadia Calviño va confirmar que la negociació amb ERC “està avançant” i que la nova llei farà possible que es “garanteixi la inversió” en productes audiovisuals en català, alhora que complirà “escrupolosament” la directiva europea, que impedeix imposar quotes al catàleg de Netflix, HBO i la resta de plataformes que no tenen seu social a l’Estat. “Estem treballant de forma constructiva per disposar d’un bon equilibri entre l’impuls d’Espanya com a hub audiovisual d’Europa i l’impuls i protecció de les llengües cooficials”, va dir. La Moncloa confia tancar l’acord abans del 22 de desembre, quan el Senat ha de donar llum verda definitiva als pressupostos.

El PSC reclama més fons del govern al cinema català

El PSC va presentar ahir fins a un total de 327 esmenes parcials a la llei de pressupostos del govern, que afecten partides per un total de 587 milions d’euros, entre les quals destaca precisament la petició perquè s’incrementi fins a un 40% la partida de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) destinada al foment de l’audiovisual i del cinema català. “Hem estat molt tebis amb la producció catalana, cal millorar aquestes partides”, instava la portaveu, Alícia Romero. Els socialistes també reclamen un increment de l’aportació per al Consorci per a la Normalització Lingüística i per al foment de l’aranès. En conjunt, les esmenes, que tenen poques possibilitats de prosperar –es votaran en la comissió d’Economia fixada per a dijous vinent–, es destinen a l’àmbit de la salut, la reactivació econòmica, la igualtat d’oportunitats, la seguretat i la justícia, i el suport als municipis. Romero va anunciar que demanaran reunions amb la resta de grups per impulsar una reforma del reglament a fi que en el tràmit d’esmenes es permeti moure partides també entre departaments, i no només internament com ara. “S’ha limitat la capacitat dels grups, i qui legisla és el Parlament”, subratllava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona