Una esquerra atomitzada per a les presidencials
La socialista Hidalgo, l’ecologista Jadot i l’insubmís Mélenchon no sumen plegats el 25% en intenció de vot
Una possible candidatura de la independent Christiane Taubira podria canviar aquesta dinàmica negativa
Des que l’anterior president francès, el socialista François Hollande, va decidir de no representar-se en les eleccions del 2017 perquè les enquestes no li eren favorables, l’esquerra francesa no ha estat capaç de trobar un candidat natural al país i els sondejos encara li són més desfavorables que fa cinc anys.
La socialista Anne Hidalgo no ha fet més que enfonsar-se en les intencions de vot des que es va declarar candidata, l’ecologista Yannick Jadot no ha aprofitat l’impuls com a guanyador de les primàries dels Verds i l’insubmís Jean-Luc Mélenchon ha perdut l’embranzida dels anteriors comicis que el van apropar en algun moment a una segona volta. Enmig d’aquest desgavell, la independent Christiane Taubira manté la incògnita sobre una hipotètica candidatura unitària.
En l’últim baròmetre de fa dues setmanes del diari Le Monde, d’Ipsos i amb una mostra de més de 10.000 persones, els tres primers amb prou feines superaven el 20% d’intenció de vot i, si se sumen els altres candidats d’esquerres, tampoc no arriben al 30%. Són l’antic ministre socialista Arnaud Montebourg, el comunista Fabien Roussel i tres membres més de l’extrema esquerra.
Un altre sondeig del diari editorialment d’esquerres Libération de fa només quatre dies, a càrrec de Viavoice i mostra de 2.000 persones, paradoxalment revela que un 41% de la població estaria disposada a votar un candidat d’esquerres. Això seria suficient almenys perquè en la primera volta del 10 d’abril un d’ells es qualifiqués per a la segona del 25 d’abril. Llavors, on és el problema per a tot aquest espectre ideològic que ha vist com l’actual president, Emmanuel Macron, procedent de la família socialista, els arrabassava una part important de vots abans de formar un govern de centredreta?
La resposta es troba, en certa manera, en aquest altre sondeig de Libération perquè les preferències per als candidats estan força esmicolades i arriba al capdavant una possible candidata que encara no ho és, Taubira, amb el 39% d’intencions.
Pràcticament empatat, amb el 38%, hi ha Mélenchon. L’exsocialista es presenta per tercera vegada a unes presidencials i per segona al capdavant del seu partit, La França Insubmisa. El 2017, la seva figura de populista d’esquerres va arribar quarta a la primera volta (19,5%) no gaire lluny de Macron, la ultradretana Marine Le Pen i el conservador François Fillon. En aquesta ocasió, però, les enquestes difícilment el situen per sobre del 10%.
Divisió sobre Europa
El fet que no hagi volgut consensuar una candidatura unitària amb comunistes, socialistes o verds també li passa factura. Algunes de les seves posicions sobre política internacional, amb Rússia o la Xina, o la seva crítica al passaport sanitari i ara carnet de vaccinació per la covid-19 també el separen dels seus contrincants més moderats.
Qui semblava al centre de totes aquestes disputes, després dels bons resultats dels Verds en els comicis municipals i regionals de l’any passat, és l’ecologista Jadot, però tampoc no acaba d’arrencar i en els últims sondejos ha caigut al 5%. És l’única formació d’esquerres que ha fet primàries, però dins seu hi ha moltes veus que qüestionen que no vulgui fer un apropament a d’altres candidats i es negui, de moment, a participar en la iniciativa ciutadana de la Primària Popular, amb més de 300.000 adherents, que organitzen una votació per a un candidat unitari. La socialista i alcaldessa de París, Anne Hidalgo, hi ha acabat donant el seu vistiplau després de veure fracassada la seva crida a aquesta unitat quan els sondejos la situen per sota del 5%. La seva declaració de candidatura va quedar aigualida per l’actual feblesa del seu partit i la seva imatge de parisenca distant dels problemes de la resta del país.
Davant d’aquest panorama, l’exministra de Justícia amb Hollande Taubira va anunciar en un vídeo el 17 de desembre que es plantejava ser candidata i es pronunciaria definitivament el 15 de gener. Una declaració molt genèrica que, d’una banda, busca forçar aquesta unitat, alhora que no és clar si realment s’acabarà presentant.
Aquesta nadiua de la Guaiana Francesa és una figura molt popular entre l’esquerra, entre altres coses per haver aprovat el matrimoni homosexual com a ministra, però els seus detractors li critiquen no disposar d’una agenda social per a les classes més populars. “Les nostres convergències, tot i els desacords en alguns temes i mètodes, són suficients per permetre’ns de governar junts durant cinc anys”, va escriure la setmana passada Taubira en una tribuna a Le Monde. Aquestes divergències fan referència a l’energia nuclear i la posició sobre Europa. De moment, només Hidalgo sembla disposada a parlar-hi.
LES XIFRES
Pressió de la Primària Popular
Vicenç BatallaDarrere de la possible candidatura de Christiane Taubira, d’altres pretendents d’esquerres sospiten que s’amaga l’interès dels responsables de la Primària Popular d’imposar aquest nom com a unitari per a tots. De fet, Taubira ha mostrat el seu interès per participar en aquesta elecció oberta a ciutadans d’esquerres i d’altres pensen que també seria una sortida honorable per a Hidalgo, encallada en la campanya. Els francesos interessats s’hi poden inscriure fins al 23 de gener i hi ha d’altres personalitats menors de l’esquerra que també s’hi presentaran.
El vot es farà del 27 al 30 de gener i l’escollit ho serà a una sola volta. Jean-Luc Mélenchon i Yannick Jadot podrien acabar veient-se obligats a fer algun tipus d’acostament depenent de la mobilització.
