Política

La cambra es conjura ara per suprimir els privilegis

Els partits volen reobrir les negociacions amb els treballadors del Parlament per posar fi aquest any a les llicències per edat

El 2021 es van registrar dotze sol·licituds, totes pendents d’execució

L’actual context social i el focus mediàtic han obligat els grups parlamentaris a tornar a obrir la negociació amb els treballadors de la cambra catalana per tal d’anar més enllà i suprimir, no pas reformar, les llicències per edat que el Parlament concedia al personal de més de 60 anys i que permetien deixar de treballar cobrant pràcticament el sou íntegre. Un privilegi que beneficia actualment 21 treballadors, amb un cost d’1,7 milions anuals. Segons les noves dades facilitades ahir, aquesta llicència ja ha estat sol·licitada durant el 2021 per dotze treballadors més. Totes estan pendents de ser executades, si bé no totes han estat concedides.

De moment, però, l’acord d’ahir és una voluntat política expressada en la mesa del Parlament, ja que, per posar fi a les llicències per edat, cal reobrir les negociacions laborals que es van iniciar el juliol del 2021. Des d’aquella data, i durant els set mesos posteriors, es va arribar a un acord entre el Consell de Personal de la cambra i la Direcció de Govern Interior –també hi eren els membres de la mesa Aurora Madaula (Junts) i Ferran Pedret (PSC)– que va ser aprovat el 21 de desembre per unanimitat de la mesa del Parlament, és a dir, ERC, el PSC, Junts i la CUP. Aquell acord, ara focus de la polèmica, no aconseguia eliminar el permís, si bé en modificava breument les condicions. Concretament, reduïa a tres el termini de cinc anys que podia durar la llicència i establia que en cap cas es podia cobrar el 100% del sou. Aquest permís, així com l’acord in extremis de final d’any, és el que va fer públic dilluns passat el diari Ara i que ara els grups volen rectificar, després de constatar i fer-se pública també l’existència d’uns salaris que en alguns casos disposaven d’un suplement en concepte de triennis desorbitats que superava el salari base.

La informació sobre l’existència d’aquests privilegis instaurats a la cambra catalana des del 2008, sota la presidència del republicà Ernest Benach, i el fet que no fossin reformats mai fins al 2021 van agreujar ahir les diferències i les disputes entre els partits polítics, amb retrets mutus i declaracions en què tots sense excepció asseguraven que fins ara desconeixien l’existència d’aquests permisos i fins i tot la manera en què els treballadors cobraven els triennis.

A primera hora del matí, la vicepresidenta i el secretari de la mesa per part d’ERC, Alba Vergés i Ruben Wagensberg, reclamaven que se “suprimissin” aquests privilegis i que no n’hi havia prou amb la reforma anunciada el dia abans per la presidenta Laura Borràs. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ja a la tarda, si bé assumia un cert grau de responsabilitat per l’existència catorze anys després d’aquests privilegis, també insinuava opacitat per part de la presidència del Parlament a l’hora d’informar de tots els detalls de la negociació laboral que s’havia produït l’últim semestre de l’any passat. També assenyalava una certa falta de confiança a partir d’ara en el si de la mesa.

El PSC també exigia davant dels mitjans de comunicació que es posés fi a aquests privilegis laborals a la cambra. A més a més, també denunciava una actuació opaca, ja que en cap moment es van assabentar, ni tampoc se’ls va comunicar, que el debat en el si de l’òrgan parlamentari d’accés a la informació pública, que ells gestionen des de la mesa del Parlament, havia acabat amb la dimissió dels seus tres membres –la primera es va registrar el 23 de desembre– per les maneres emprades durant una reunió de treball. Es dona el cas que la competència d’aquest òrgan està adjudicada a la vicepresidenta primera, Assumpta Escarp, del PSC. La portaveu socialista, Alícia Romero, assegurava que no havien tingut coneixement de les dimissions.

Renovació congelada

El que ahir va quedar sense resoldre en el si de la mesa del Parlament és la renovació de l’òrgan parlamentari de garantia de transparència després de la dimissió dels seus tres membres. La mesa vol estudiar ara com s’articula i es facilita l’accés a la informació al mateix temps que l’aplicació de la llei de protecció de dades pel que fa a dades personals com el salari que reben els treballadors. Aquest organisme està format per treballadors del mateix Parlament. Paral·lelament, també resta pendent encara establir convenis entre el Parlament i la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), un òrgan superior al parlamentari. Un cop s’hagin establert els mecanismes, es procedirà a la renovació d’aquests tres membres. El Consell de Personal, òrgan similar al comitè d’empresa del Parlament, ha declinat de moment fer declaracions sobre la qüestió laboral.

LES FRASES

Aquest tipus de privilegis no són tolerables en cap administració ni institució
Alícia Romero
portaveu del psc al parlament
També cal revisar i retirar els privilegis que la classe política manté avui dia, com les dietes
Xavier Pellicer
Diputat de la cup
No hi havia cap altra opció. Avui hem demanat posar fi a les llicències per edat
Marta Vilalta
portaveu d’erc al parlament
Els canvis venen per la pressió mediàtica, no pas per convicció democràtica
Jéssica Albiach
presidenta del grup dels comuns al parlament

La Sindicatura de Comptes, també

Els treballadors de la Sindicatura de Comptes també s’han pogut beneficiar aquests últims anys, gràcies a una sentència judicial, del règim laboral del Parlament que permet als funcionaris cobrar el seu sou sense anar a treballar, tot i que limitant la mesura a un únic any. En concret, van ser dues les empleades de la Sindicatura que es van acollir a aquest sistema, que s’aplica en aquest cas des de l’any 2018, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va pronunciar a favor d’una treballadora que demanava gaudir dels mateixos avantatges que els funcionaris del Parlament, segons publicava ahir Efe. El Parlament i la Sindicatura estan regits per l’Estatut del Règim i el Govern Interiors i també comparteixen el cobrament desorbitat de triennis. Un desequilibri denunciat a l’abril per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona