Sánchez es vanta d’evitar al govern tretze recursos al TC
La Moncloa fa balanç de les hostilitats evitades en dos anys
Obvia que manté impugnada la llei de lloguer tot i frenar la llei d’habitatge pel CGPJ
La majoria al Constitucional és encara de dretes
Pedro Sánchez traspassa l’equador de la legislatura i, en ple punt mort de la taula de diàleg i mentre no sap si aprovarà la reforma laboral el 3 de febrer amb ERC o Ciutadans, ahir va voler oferir el mirall fosc del que podria succeir i no succeeix gràcies al tarannà de PSOE i Podem. Entre el gener del 2020 i el gener del 2022, La Moncloa ha evitat a Pere Aragonès la interposició de tretze recursos al Tribunal Constitucional. Les hostilitats s’han evitat gràcies a la via silenciosa de la comissió bilateral de cooperació (no confondre amb la bilateral Estat-Generalitat), recollida en l’article 33.2 de la llei orgànica 2/1979 del TC, i que és un fòrum jurídic en què els dos governs afinen les seves discrepàncies sobre una llei o un decret i llimen asprors com si es tractés d’un arbitratge per evitar anar a judici.
Catalunya és el territori que més litigis ha pogut evitar al TC, tretze dels 95 acords subscrits en total pel Ministeri de Política Territorial amb les comunitats, una fita que no és només del govern espanyol sinó de les dues parts que seuen en la bilateral de cooperació. Les tretze iniciatives que han superat l’escàner van de la mateixa llei 4/2020 de pressupostos fins a la llei 2/2020 de la vitivinicultura, passant pel decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a energies renovables, i la llei 10/2019 de ports i transport en aigües marítimes, resoltes amb acord total.
Decret de fons europeus
L’últim acord arribava el 3 de novembre del 2021: tot i el discurs oficial que la prioritat no és ara el diàleg polític sinó la pandèmia i els fons europeus, La Moncloa va gosar qüestionar el decret llei 5/2021 pel qual s’aprovaven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons React-EU. La diplomàcia a la bilateral que recull la llei del TC, però, va evitar que un decret tan sensible acabés impugnat. El govern espanyol destaca que Catalunya lidera els fronts de pacificació amb tretze recursos evitats, davant de les Canàries (12), les Illes Balears (10), Galícia (7) i Andalusia (6). La ministra Isabel Rodríguez (Política Territorial) –ho és des del juliol, abans ho era Miquel Iceta– recorda que des del juny del 2018 (quan Sánchez arriba al poder amb la moció de censura) s’han aprovat 1.016 normes autonòmiques amb rang de llei, i que l’Estat n’ha recorregut 23 (2,26%). En els últims dos anys de Mariano Rajoy (del juliol del 2016 al juny del 2018) es van aprovar 391 normes autonòmiques amb rang de llei, i l’Estat en va impugnar 37 (9,46%). La conflictivitat al TC, doncs, cau un 76%.
TC progressista al juny
Un dels tòtems obviats en el balanç de pacificació és la llei de lloguers, que està impugnada per invasió competencial –no suspesa– al mateix temps que Sánchez frena la llei estatal d’habitatge pel vet del CGPJ. Evitar el TC ara és especialment rellevant perquè tot i la renovació pactada pel PSOE i Podem amb el PP, el tribunal presidit per Pedro González-Trevijano encara té majoria de dretes i amb nous perfils reaccionaris com ara Enrique Arnaldo o Concepción Espejel. Entre els onze membres actuals –el dotzè, Alfredo Montoya, està de baixa per un ictus– hi ha una majoria conservadora que no passarà a ser progressista fins al juny, quan el govern ha de proposar dos noms i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), dos noms més per completar la renovació. González-Trevijano vol accelerar pronunciaments sobre la llei de l’avortament i el procés aprofitant els cinc mesos que queden fins que perdi la presidència del TC.
