Política

LA CRÒNICA

Aquelarre al ple

El Parlament insta el govern a impulsar estudis sobre la cacera de bruixes i a reparar la memòria de les condemnades

Molt soroll extern els darrers dies, molta mofa i crítica a les xarxes, molta incomprensió i molts noms propis es van concentrar ahir al matí al ple del Parlament en el debat sobre l’aprovació de la proposta de resolució impulsada pels grups d’ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem (ECP) sobre la reparació i la restitució de la memòria de les acusades de bruixeria. Els grups ponents van aprofitar, avançant-se a les acusacions d’iniciativa qualificada de frívola, per posar en relleu que “són els mateixos que mai no han condemnat l’anorreament, la persecució, l’extermini d’altres grups i minories”, en paraules de la diputada de JxCat Aurora Madaula. Dit d’una altra manera, i en boca de Susanna Segovia (ECP): “Això encara passa avui en dia. Encara tenim caceres de bruixes” entre les dones víctimes de violència de gènere assassinades o del col·lectiu trans, recordant la pallissa mortal que va rebre Sonia Rescalvo fa més de deu anys al parc de la Ciutadella i que en el context del segle XV “podríem dir que les van atacar per bruixes, perquè també estaven contra la norma”.

Els paral·lelismes amb els feminicidis actuals van ser un dels fils argumentals compartit entre moltes de les ponents. La republicana Jenn Díaz ho expressava, citant la filòsofa i escriptora feminista Silvia Federici, per exposar que la societat actual és hereva dels que van perseguir, matar, torturar i oblidar les bruixes per imposar un model de feminitat dins del patriarcat i el capitalisme que ha evolucionat: “Abans se’ns deia bruixes, ara ens diuen feminazis, histèriques o mal follades, i abans en dèiem cacera de bruixes i ara en diem feminicidis.” I Madaula ho reblava recordant que el nom de bruixa és només un genèric que “es donava a les dones dissidents”, mentre que Segovia assenyalava que la definició de bruixa del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans –“dona vella, lletja, dolenta”– continua tenint unes connotacions d’insult que no tenen equivalent en la definició masculina i tampoc s’empra.

Basha Changue, de la CUP, va preferir parlar del paral·lelisme que atribueix la cacera de bruixes no només al fet de ser dones, sinó també al capitalisme. “Trementinaires, parteres, curanderes, artesanes i pageses. Eren, sobretot, resistència, per guardar els sabers ancestrals que connectaven les societats europees amb la terra” i que van assassinar i perseguir per “sotmetre-les” en fer “nosa al desenvolupament del patriarcat capitalista”. Per Changue aquesta cacera no és cosa del passat ni s’han de “banalitzar les seves morts, al·ludint simplement a la misogínia i els drets humans” mentre “hipòcritament apostem per macroprojectes que destrueixen el territori”, s’aposta pel consum basat en l’espoli colonial o no es revisen les relacions “supremacistes amb el sud”, entre altres.

El text reconeix les dones condemnades per bruixeria –el 80% dels casos– com a “víctimes d’una persecució misògina” que va portar a “l’assassinat” de milers de dones –800 a Catalunya–, i proposa reparar-ne la memòria com han fet a Escòcia, Suïssa, Noruega o Navarra. S’adhereix a la campanya No eren bruixes, eren dones que impulsa la revista Sàpiens amb activitats com per exemple la projecció del documental Bruixes, la gran mentida, que va produir la revista i va emetre dimarts TV3, i que es projectarà, en col·laboració amb la Diputació de Lleida, a la Seu d’Urgell, Cervera, Bossòst, Bellcaire d’Urgell i Torrefarrera, a més de fer-hi taules rodones i altres activitats. A més, insta el govern a “impulsar estudis acadèmics amb perspectiva de gènere” sobre la “cacera de bruixes” i incorporar-ho al currículum acadèmic, i impulsar accions divulgatives, i insta els ajuntaments a incloure al nomenclàtor noms de dones condemnades.

La iniciativa també va tenir l’adhesió del PSC, tot i defensar, com el PP, que s’hauria d’haver debatut en comissió i no al ple, “on hauríem de centrar-nos a trobar solucions per als problemes grans que hi ha a Catalunya”, va expressar la diputada Gemma Lienas. A aquest argument es va aferrar Cs, que es va abstenir, però especialment Vox i el PP, que hi van votar en contra. La ultradreta, amb Mónica Lora, va fer el seu especial totum revolutum, primer demanant que la justícia i reparació s’hauria de fer amb “els nens catalans assenyalats i perseguits” perquè les seves famílies volen més castellà a les escoles; barrejant-hi comentaris sobre unes suposades comissions que cobrava l’expresident Jordi Pujol a una vident o el “malbaratament” del govern per “festes separatistes i feministes”. I mentrestant la popular Lorena Roldán demanava la mateixa “sensibilitat” per defensar les “dones constitucionalistes atacades” en comptes de les del segle XV.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GUERRA A GAZA

Israel anuncia la recuperació del cos d’un altre ostatge a la Franja

BARCELONA
MEDITERRANI

Desapareguts 23 migrants que havien salpat de Tunísia cap a Itàlia

BARCELONA
política

Lluís Llach, el més votat a les eleccions del secretariat de l’ANC

barcelona
CAUCAS

La presidenta de Geòrgia veta la polèmica llei sobre agents estrangers

BARCELONA
Memòria democràtica

Experts internacionals debaten sobre el turisme de memòria a Corbera d’Ebre

Barcelona
política

Junts demana repetir el vot exterior per “greus irregularitats”

barcelona
política

Sánchez i Illa treuen pit pels resultats del 12-M

barcelona
GUERRA A GAZA

Més d’una vuitantena de morts en nous atacs a la Franja

BARCELONA
ESLOVÀQUIA

El jutge allarga la presó preventiva a l’agressor del primer ministre Fico

BARCELONA