Política

Birmània

Primer aniversari del cop d’estat

El poble birmà resisteix

El sorprenent nivell de resiliència popular als militars supera la repressió inicial, i milers de ciutadans s’estan formant militarment en la clandestinitat

Aung San Suu Kyi acumula condemnes de presó i viu arrestada

Avui fa just un any, la junta militar liderada pel general Min Aung Hlaing va prendre el poder després de derrocar el govern civil i arrestar als principals líders democràtics del país, entre ells la seva líder de facto, la premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi. Al llarg d’aquests darrers dotze mesos, el tatmadaw –tal com es coneix l’exèrcit– ha anat incrementant la cruesa de la repressió. Al mateix temps, els ciutadans han passat d’un moviment de resistència pacífic a la militarització d’una part de la resistència, fins al punt que alguns experts ja descriuen Birmània com si visqués en una guerra civil oberta.

A mitjans d’abril passat, polítics enderrocats i activistes prodemocràtics van anunciar la formació d’un govern d’unitat nacional (NUG, en les sigles en anglès), lleial a Suu Kyi, amb què plantar cara a la junta militar. Aquest govern d’unitat nacional opera de manera clandestina per evitar la repressió de la junta. Es defineix com el representant legítim del poble birmà, però és un reconeixement que de moment no ha estat avalat pels països de la regió ni per cap institució internacional, tot i que tant la Xina com els EUA hi han establert contacte.

Tot i aquesta falta de reconeixement formal, el govern civil a l’ombra va crear la Força de Defensa del Poble, un exèrcit al qual s’han unit milers de birmans des de fa mesos i que hauria estat formant-se en zones fora de control dels colpistes. A aquesta força cal afegir-hi els exèrcits dels nombrosos grups ètnics rebels, tots ells contraris al cop perpetrat per Min Aung Hlaing, que han aconseguit deixar de banda les diferències i lluitar contra els militars revoltats del tatmadaw.

Després d’estar gairebé quatre mesos desapareguda, la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi va comparèixer en públic per primer cop el 24 de maig davant un tribunal per ser acusada formalment de nombrosos delictes. La televisió pública, controlada pels militars, va emetre’n unes imatges al banc dels acusats. El 6 de desembre, la van sentenciar a quatre anys de presó per incitació contra els militars i per vulneració de les normes contra la pandèmia, encara que aquesta pena va ser rebaixada a dos anys de presó. Posteriorment, el 10 de gener Suu Kyi va rebre quatre anys més de presó per importació i possessió il·legal de walkie-talkies i vulneració de les mesures sanitàries. Aquest dilluns, la líder de 76 anys va ser un cop més acusada formalment pel delicte de frau electoral durant els comicis de novembre del 2020, en què el seu partit va arrasar. A més d’aquest nou càrrec, la justícia birmana la jutja per vulneració de la llei de secrets oficials, un delicte castigat amb fins a 14 anys de presó, i per un gran nombre de delictes de corrupció, castigats cadascun amb un màxim de 15 anys de presó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Pirineu anima el govern a seguir sol l’intent pels Jocs

barcelona
L’OTAN, una utilitat retrobada
opinió
LLUÍS FALGÀS

L’OTAN, una utilitat retrobada

Sánchez es vanta d’articular espais de diàleg per convicció

Barcelona

El TC anul·la la delegació de vot de Lluís Puig al Parlament

Barcelona
Estratègia a la carretera
L’APUNT

Estratègia a la carretera

Junts exigeix a ERC que consensuï si Aragonès s’ha de reunir amb Sánchez

barcelona

El G7 es compromet a ajudar Kíiv “tant temps com calgui”

Berlín

Nou cartipàs a l’Escala amb Cristina Viegas (CdP) com a substituta de Puga

L’ESCALA

Madrid insisteix a fer costat a Rabat en els fets de Melilla

MADRID