“Hi ha hagut un pacte Barcelona - Madrid per aplicar la sentència”

Perquè determina que el castellà també serà llengua vehicular. Aquesta és la principal novetat. El TSJC diu que aquesta vehicularitat ha de ser com a mínim d’un 25%. El model de la immersió parteix de la base que hi ha una situació d’inferioritat del català i que una bona manera de facilitar-ne la normalització és en l’àmbit escolar. Això es resol mitjançant l’única vehicularitat de la llengua catalana, de manera que tot l’alumnat acabi l’educació obligatòria en plena competència de català i de castellà. Què fa la proposició de llei del govern amb socialistes i comuns? Acata el tribunal. Modifica la llei de política lingüística i diu que a partir d’ara, no ja perquè ho digui un tribunal, sinó perquè nosaltres amb una llei catalana ho legislem, el castellà també serà vehicular.

Perquè hi ha hagut una negligència continuada durant molts anys dels diferents governs de la Generalitat no aplicant la immersió. És veritat, amb aquesta proposició de llei fan dues coses: obeir el TSJC i convertir en llei la política de negligència i de no aplicació de la immersió que han fet durant aquests anys.

Vol dir que en un sistema educatiu amb una doble vehicularitat, ells faran tot el possible perquè el català tingui una presència important en l’ensenyament. Accepten el que diu la sentència, que el castellà a partir d’ara també serà una llengua vehicular, i el govern farà les polítiques necessàries per potenciar l’ús del català. Una altra cosa que fa aquesta proposició de llei és descarregar-se la responsabilitat que tenien el govern i el Departament d’Educació i carregar-la sobre les escoles i els seus equips docents mitjançant la diversitat de projectes lingüístics. Això genera un pas més en la segregació escolar. Segons l’escola on et toqui anar estaràs en un projecte educatiu molt diferent que si vas en una altra. Això és generador d’inequitat i de segregació, quan un dels punts forts de la immersió era la cohesió perquè vagis a l’escola que vagis saps que rebràs una mateixa metodologia educativa.

Nosaltres no considerem que el Parlament de Catalunya s’hagi d’aplanar o funcionar de pista d’aterratge per facilitar la validació de sentències que interfereixen en terrenys que no li són propis (com ara la política educativa i la política lingüística), que trenquen grans consensos, que atempten contra funcions fonamentals de les eines de construcció del nostre país. El Parlament ha de defensar els drets i els consensos del país. Aquí el que veiem és que hi ha hagut un pacte d’estat, això fa temps que es cuinava a Barcelona i a Madrid, a esquenes de la CUP, perquè sabien que no ho podíem acceptar. Un pacte d’execució, d’aplicació de la sentència.

És un partit que està al govern, que sovint vol i dol. Val a dir que per elaborar la nostra proposició de llei hem tingut cura òbviament de treballar-la amb els principals agents educatius vinculats a la llengua. Com que l’acord responia a una operació d’estat, d’esquena a la realitat social i contra un consens de país, s’han trobat indignació, contestació i repulsa des de sectors molt amplis, entre aquests la majoria de la comunitat educativa. Han volgut fulminar la immersió.

La intenció de l’Estat, del tribunal i de la dreta, l’extrema dreta i els poders fàctics és imposar la vehicularitat del castellà perquè es facin assignatures no lingüístiques en llengua castellana. Jo el que em pregunto és si nosaltres ens hem de sumar a la iniciativa d’aquests sectors o no. Aquesta proposició de llei la podria firmar Ciutadans. En el seu pitjor moment polític, Ciutadans haurà aconseguit el seu objectiu, la doble vehicularitat de castellà i català.