Sánchez vol adhesió d’ERC i la resta a l’excepció ibèrica
Ultima el pla de xoc contra els preus, amb un antídot per al cost de la llum
L’aprovarà dimarts en el Consell de Ministres i busca els vots al Congrés
Els partits hi veuen supèrbia tot i perdre un escó a Podem
Punt d’inflexió, moment clau... L’etiqueta canvia segons l’interlocutor, però al Congrés el consens és que la legislatura viu una hora greu pel còctel dels preus disparats de la llum i dels combustibles, l’enuig al carrer –que Vox intenta capitalitzar– i el president espanyol més pendent de la gira a la UE que del BOE a La Moncloa i molestant un proveïdor clau del gas com és Algèria amb el seu gir pro Marroc. Tot i no cultivar gens en els últims temps la relació amb els socis –a Gabriel Rufián (ERC) li deia dimarts que “el seu discurs és el que alimenta la ultradreta”–, Pedro Sánchez ultima el pla de xoc contra els preus –que inclou la solució a l’escalada de la llum amb una “excepció ibèrica” per a Espanya i Portugal que limiti el preu del gas al marge de la UE–, que serà aprovat dimarts en el Consell de Ministres i vol l’adhesió d’ERC i la resta de partits en forma de vot a favor quan el decret s’hagi de convalidar al Congrés.
Després de conquerir “l’excepció ibèrica” al preu de l’electricitat en un llarg Consell Europeu –amb un rampell inclòs: es va aixecar i va abandonar la sala com a protesta en veure una piulada a Twitter del periodista de France 24 Dave Keating en què un filtrador relatava l’amenaça espanyola de vetar-ho tot–, Sánchez té ara el repte de plasmar en un decret una solució que deslligui el gas de la formació de preus.
El mercat actual és marginalista: encara que hi hagi energia barata (eòlica o hidroelèctrica), si hi intervé una central de cicle combinat (crema gas per fer electricitat), tot es paga al preu de la més cara com si tot vingués del gas.
Com compensar pel gas
La UE autoritza Sánchez a intervenir en el gas si compensa les centrals de cicle combinat, però el president ha dit que “no seran ajudes públiques”, sense concretar. “Quan ho notarem? El que es va acordar en el Consell Europeu és una orientació política; el consell no pot adoptar decisions jurídicament vinculants ni perfeccionar el dret europeu. El que introdueix és una habilitació a Espanya i Portugal. D’aquí a tres o quatre setmanes tindrem un pronunciament de la Comissió Europea per fer-ho operatiu”, deia ahir a TVE la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera.
Mentre que la tensió al govern espanyol entre el PSOE i Podem no afluixa –amb el Sàhara com a pol més sentimental–, la coalició acaba de perdre un segon escó al Congrés: a més d’Alberto Rodríguez –que no ha estat rellevat–, Podem acaba de veure com la canària Meri Pita es passa al mixt per desacord amb el partit. Ras i curt: la coalició que partia amb 135 diputats el 2020 ja només en té 133 de segurs i això revalora el pes d’ERC (13), Junts (4) i el PDeCAT (4) a l’hora de convalidar el decret de xoc. Si bé l’aritmètica força la humilitat, després de les primeres cites del ministre Félix Bolaños amb Rufián, Míriam Nogueras (Junts) i Ferran Bel (PDeCAT), la conclusió d’ells és que el govern viu instal·lat en la supèrbia –hi acudia sense papers– i espera que els vots a favor li caiguin més pel xantatge emocional de no deixar sol Sánchez ara que per la negociació real sobre els continguts. I això que els 176 sís són ara una mica més lluny.
