Política

Catalunya ja va renunciar al patinatge per tancar l’acord

Tot i que Lambán exigeix ara l’esquí a les seves tres grans estacions, l’Aragó mai ho va plantejar en la negociació tècnica

Si manté la rebequeria, el COE haurà de decidir entre una candidatura i l’altra

El president d’Aragó, Javier Lambán, s’ha convertit ara mateix en un dels principals herois de la causa contra els Jocs, ja que de tants pals a les rodes que hi posa aconseguirà que el projecte descarrili abans que ni tan sols es formalitzi la candidatura oficial. El socialista, que ja va plantar el president Pere Aragonès en la reunió que tenien prevista a Balaguer el 28 de gener –quan ja es negociava la proposta tècnica amb el COE–, va fer un altre estirabot pel nomenament l’11 de març per part de la Generalitat de la presidenta de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, l’exesquiadora Mònica Bosch, com a coordinadora general de la candidatura. Lambán va acusar la Generalitat de “dinamitar” la candidatura conjunta amb aquella decisió “unilateral”, i el seu govern va fer un comunicat atribuint a l’independentisme “intolerant i excloent” el fet d’“arruïnar i boicotejar” el projecte “comú” de desenvolupament de tot el Pirineu. “Aragó ha esgotat la seva paciència amb els independentistes”, remarcava el dirigent, que advertia als responsables del govern que “haurien de rendir comptes” per haver incomplert, segons ell, de manera “flagrant” les condicions establertes pel COE.

Bosch, olímpica als Jocs del 1994 i el 1998, ja havia coordinat el projecte de l’oficina tècnica que va obrir Enric Truñó el 2012 per encàrrec de l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu per a la precandidatura dels Jocs del 2022 i coneix a bastament les possibilitats de les estacions catalanes. Abans de l’acord amb el COE, en què ella ja va participar al final, ja havia manifestat en una entrevista a L’Esportiu que estaven preparades per ser l’escenari de la pràctica totalitat de les proves de neu, que és la batalla que ara ha iniciat l’Aragó per trencar l’acord tancat tècnicament, ja que Lambán no l’ha volgut segellar políticament. Un pacte, aquest, on les renúncies de Catalunya incloïen ja dues de les proves més mediàtiques i amb més visibilitat de la cita olímpica, el patinatge sobre gel i el cúrling, a banda del biatló i l’esquí de fons, esports rei al nord d’Europa.

De fet, la gran reivindicació amb què ara ha sortit l’aragonès –que les seves tres grans valls pirinenques tinguin proves, a Candanchú, Cerler i Formigal– no la van plantejar en cap moment els representants del seu govern que hi havia en les sis reunions que la comissió tècnica, on hi havia totes les parts, va mantenir al llarg de tres mesos, fins al 22 de març. Segons fonts properes, de fet, en les dues últimes ni tan sols es va parlar d’esquí. El problema era el patinatge, que d’entrada la delegació catalana volia concentrar a Barcelona, on tindrà lloc l’hoquei sobre gel. La Generalitat volia com a mínim mantenir el patinatge artístic, però l’Aragó s’hi va entossudir i al final, per tal de facilitar l’acord, l’hi va cedir, junt amb el patinatge de velocitat.

Les renúncies

Alguns dels promotors de la candidatura en la fase prèvia a la negociació amb l’Aragó consideren, de fet, que Catalunya i sobretot Barcelona ja han fet massa renúncies. Que el Palau Sant Jordi, per exemple, no sigui l’escenari del patinatge sobre gel i que la clausura tampoc no estigui garantida a l’estadi Lluís Companys –Lambán la vol– són dues grans penyores a pagar, sobretot si els Jocs porten el nom de Barcelona. En les converses de la comissió tècnica no s’ha parlat ni de la denominació ni de les cerimònies, i aquestes s’endevinen que seran l’altre gran cavall de batalla ara. Acceptarà l’Aragó que la candidatura final mantingui el nom de Barcelona-Pirineus o demanarà que hi sigui Saragossa? L’exemple del 2026 és paradigmàtic: Milà-Cortina d’Ampezzo. Una gran ciutat i una regió que li dona suport.

Malestar amb Sánchez

Lambán s’aferra al compromís del president estatal, Pedro Sánchez, que els Jocs s’organitzarien “en peu d’igualtat amb Catalunya” i seria un esdeveniment “de país”. I és cert que així ho va dir en una visita a Saragossa el 16 de setembre passat, just l’endemà de la represa de la taula de negociació entre governs, fet que es va atribuir a la seva necessitat de rentar-se la imatge Espanya endins i d’insistir en les bondats del reencuentro entre Catalunya i l’Estat. De fet, Sánchez no es va esforçar a dissimular la connotació política de la decisió: “Duem a terme aquest projecte perquè creiem en la igualtat de tots els espanyols, l’hem de desenvolupar tots junts i en igualtat de condicions”, incidia. L’anunci ja va generar llavors sorpresa i malestar al govern, ja que des del principi la candidatura l’havia impulsat i liderat Catalunya, i si s’havia acceptat a mitjan 2019 l’entrada d’Aragó era per complementar-la en les modalitats on era més complicat i costós complir els requisits tècnics. És clar que políticament, sembla evident, és també una penyora a pagar en el procés de destensió del conflicte.

Tot i que el COE, després que l’Aragó li presentés dijous una nova proposta, ja ha dit que convocarà una altra reunió els propers dies amb tots els actors, el govern català ha deixat clar que, si bé hi anirà per cortesia, no mourà ni una coma de l’acord tècnic assolit. I el mateix Lambán ja ha dit que si no hi ha un acord que el satisfaci serà el COE qui haurà de triar una candidatura estatal. De moment el govern no vol especular amb la possibilitat de reprendre-la en solitari, però dirigents propers com la portaveu republicana Marta Vilalta ja han dit que Catalunya té “capacitat”, arribat el cas, per assumir “tota l’organització”, tal com de fet es plantejava d’entrada. Amb Jaca, Aragó ja va intentar l’aventura olímpica, sempre en solitari, fins a cinc cops des dels anys vuitanta, l’últim pels Jocs del 2014, i sempre sense cap èxit.

2.600
esportistes
, incloent entrenadors, competirien a Catalunya segons la proposta tècnica pactada, i 2.100 a l’Aragó.

David Samper: “És una proposta inviable”

El nou president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, David Samper, considera que l’última proposta que ha fet el govern d’Aragó per aconseguir més proves d’esquí en el programa dels Jocs del 2030 convertiria la candidatura en un projecte definitivament inviable. “No té cap sentit per dues raons bàsiques. Primer, per l’econòmica, perquè hauries de doblar l’esforç d’inversió si s’han de dividir proves d’esquí per gènere en diferents estacions, i segon, perquè és antinatural separar els esportistes, va contra l’esperit olímpic”, comenta el president. Segons ell, l’Aragó ha volgut imitar un dels aspectes dels Jocs que es faran a Itàlia el 2026, que van repartir proves masculines i femenines entre Bormio i Cortina d’Ampezzo. “Allà, però, ja tenen les pistes i estacions preparades perquè fa anys que són escenari de la copa del món; aquí s’està parlant de fer pistes noves oblidant que alguns esportistes d’elit ja han criticat la decisió italiana de separar els esquiadors.” Samper considera que l’actuació de Lambán respon a criteris polítics, no només perquè senti que Catalunya s’emporta la part més gran del pastís, sinó per les reivindicacions internes de les mateixes valls d’Aragó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

El jutge de Tsunami acusa Suïssa de biaix polític i amaga que descarten terrorisme

barcelona
guerra a europa

La UE aprova un nou paquet de sancions contra Rússia per la invasió a Ucraïna

barcelona
política

Collen Aragonès pel Hard Rock i la incidència en el pressupost

barcelona
política

El fiscal de la “rebel·lió” ara veu Puigdemont “líder absolut” terrorista

barcelona
llengua

El govern alerta Metsola que el PP ha fet un ús “partidista” de la immersió

barcelona
rússia

La família de Navalni presenta una demanda per recuperar el cos

barcelona
Pròxim Orient

Síria denuncia un atac amb míssils israelià a un barri de Damasc

barcelona
infraestructures

Capella: “Ni B-40 ni 4art Cinturó, Ronda nord urbana”

barcelona
Maurici Jiménez Ruiz
ALCALDE DE CASTELL D’ARO, PLATJA D’ARO I S’AGARÓ (PSC)

“Volem iniciar la reforma del passeig aquest mandat”

CASTELL I PLATJA D’ARO