Política

Estat francès

Eleccions

Presidencials per defecte

La primera volta de les eleccions d’avui se celebra amb Macron estancat en intencions de vot

Le Pen i Mélenchon es disputen passar a la segona volta després d’haver desbancat els candidats de dreta i esquerra clàssics

Definitivament, la dreta i l’esquerra clàssiques que han dominat la V República Francesa des dels anys seixanta han quedat fora de la cursa. Per a la primera volta de les eleccions d’avui, només compta el president sortint, Emmanuel Macron, que el 2017 va dinamitar el Partit Socialista amb la seva proposta centrista i ara remata Els Republicans conservadors, i, d’altra banda, la ultradretana Marine Le Pen i el populista d’esquerres Jean-Luc Mélenchon.

Aquests dos són els únics candidats que fan ombra a Macron i l’empaiten amb l’objectiu de competir cara a cara amb ell en la segona volta del 24 d’abril.

En les darreres enquestes de divendres, es constata que tant Le Pen com Mélenchon han finalitzat la campanya en ascens aprofitant el vot útil als seus camps respectius i amb l’esperança de mobilitzar electors de l’abstenció. En canvi, el president en funcions s’ha estancat després d’haver tocat el 30% en intencions de vot al començament de la guerra a Ucraïna per la seva tasca diplomàtica però que li ha generat alhora un malestar domèstic per la pèrdua de poder adquisitiu al disparar-se els preus. Ha tornat al 26% que ja tenia fa mesos.

En el seu cas, Le Pen s’ha beneficiat de l’enfonsament del seu nou rival en el seu espectre polític, el més radical Éric Zemmour, que tot i la guerra ucraïnesa ha continuat amb el seu discurs agressiu contra la immigració. No és que Le Pen hagi retirat les seves mesures antiimmigració, però davant el seu contrincant encara més bel·ligerant, apareix ara com a moderada. Això fa que es mogui a l’entorn del 23% d’estimació de vot per a aquesta primera volta. Sumat al 9% de Zemmour i al 2% d’un altre candidat en la mateixa línia, Nicolas Dupont-Aignan, l’extrema dreta podria arribar al 35%.

Enfront, l’esquerra només ha sabut encomanar-se al veterà Jean-Luc Mélenchon, que, en les seves terceres presidencials, recull les miques dels candidats ecologista, Yannick Jadot; comunista, Fabien Roussel, i socialista, Anne Hidalgo, que potser no passaran cap d’ells del 5%.

I també s’ha beneficiat de la candidatura frustrada de la Primària Popular de Christiane Taubira, que ha dit que el votaria. Així, Mélenchon ha pujat fins al voltant del 17%. Insuficient, de totes maneres, per qualificar-se per a la segona volta perquè la distància amb Le Pen és massa gran. Si s’hi afegeixen els trotskistes Philippe Poutou i Nathalie Arthaud, una altra excepció francesa, l’esquerra en total es queda per sota del 30% de la intenció de vot.

I la dreta parlamentària, amb la candidata sorgida de les primàries Valérie Pécresse, per sota del 10%. Una autèntica hecatombe per a aquesta família política que, la nit electoral, com els socialistes, és possible que es comenci a disgregar de cara a les legislatives del juny. Macron es presentarà llavors com el valedor del front republicà, davant el més que probable nou duel amb Le Pen com ja va passar el 2017.

Però també haurà patit aquesta polarització de la vida interna del país i, apareixerà, amb tots els perills, com un president que pot ser reelegit per defecte. La seva estratègia era la de donar la imatge d’un home d’estat, per sobre de les lluites partidistes, però no tindrà més remei que baixar a l’arena.

LA XIFRA

48,7
milions
de persones estan inscrites en les llistes electorals per participar en els comicis presidencials d’avui

Més electors que als comicis regionals

El nombre d’electors per votar en aquestes presidencials és de 48,7 milions. Malgrat les pors d’una gran abstenció, respecte a les eleccions regionals de l’any passat en què la participació va ser molt baixa, s’han apuntat a les llistes 856.000 francesos més, fet que suposa el 95% del total de majors de divuit anys. Un total d’1,4 milions es troben a l’estranger. D’altra banda, els col·legis electorals ja es van obrir dissabte als territoris d’ultramar americans (Saint-Pierre i Miquelon, Antilles, Guaiana) i la Polinèsia per evitar que no siguin els últims de tancar, quan ja es coneixen els resultats de la França metropolitana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nova cimera demà per al desglaç entre els governs

barcelona

Giró es dota d’un consell assessor en política econòmica

barcelona

Rússia ataca Donetsk des de quatre direccions

moscou / Kíiv

El govern de Johnson li demana que se’n vagi

Londres

Borràs s’arrisca i compta el vot delegat de Puig

Barcelona

Òmnium porta als tribunals les infiltracions de policies

barcelona

La justícia europea avala el vet inicial a l’escó de Puigdemont

Brussel·les

Borne mostra la seva minoria a l’Assemblea francesa

París

Jordi Martínez, El nou alcaldable de Junts a Lloret, pels petits detalls

LLORET DE MAR