Política

Cap a la doble consulta

L’executiu dona per superada la polèmica al territori i treballa en una campanya informativa que vol endegar ja tornant de Setmana Santa

Intensificarà la presència al Pirineu amb trobades amb entitats i actes públics

Després que Junts s’allunyés de l’acord perquè votés només la vegueria, la topada al govern es va reconduir a l’òrgan de coordinació

Si la CUP no hagués votat retocar la llei de consultes, s’hauria deixat que les comarques convoquessin

Amb el decret d’impuls que va signar el president Pere Aragonès, dilluns s’anunciava oficialment la doble consulta que es farà el 24 de juliol perquè la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran decideixi si es presenta candidatura als Jocs Olímpics d’hivern del 2030, i el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès diguin si, arribat el cas, volen involucrar-se en l’organització. Més enllà d’alguns alcaldes i de grups com la CUP i els comuns, que han criticat amb duresa el plantejament i les dates, el govern està prou satisfet de l’acollida que ha tingut la solució adoptada i considera que la polèmica que s’havia suscitat està superada, després que els vuit consells comarcals implicats més el Conselh Generau d’Aran –a qui les conselleres de la Presidència, Laura Vilagrà, i d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, van informar en persona abans de fer públic l’anunci– hagin acceptat la fórmula, que dona veu a tothom. A partir d’aquí, el Departament de la Presidència, que la liderarà, ha posat fil a l’agulla per dissenyar la campanya informativa que precedirà la votació, si bé per donar-ne detalls haurà d’esperar que el COE acabi d’enllestir la candidatura oficial, al maig en principi si la rebel·lia d’Aragó no ho complica. “S’explicarà tot abans del juliol... fins allà on puguem”, ha insistit aquests dies el govern.

En espera de més concrecions, en tot cas, fonts consultades avancen que la idea és posar-s’hi ja després de Setmana Santa, amb “molta presència” del govern al territori en diversos formats d’actes. I és que, si fins ara s’han fet sobretot trobades institucionals amb ajuntaments i consells, ara es vol aprofundir per passar a combinar contactes amb entitats civils locals i presentacions i debats públics a què es convocarà tota la ciutadania del Pirineu. Una altra cosa, això sí, serà la campanya més institucional per incentivar el vot i donar-ne a conèixer la logística, que Alsina va dir dilluns que anirà a banda dels 1,1 milions en què s’ha pressupostat la doble consulta. Aquesta campanya no començarà fins que la votació es convoqui, ara sí oficialment, amb un segon decret la segona quinzena de maig, que ja inclourà amb detall totes les concrecions de la votació.

Tot i que no amaga la seva posició favorable, el govern assegura que proporcionarà “informació neutral” i seran els partits i entitats que així es propugnin –ho hauran de demanar a una comissió de control que actuarà d’àrbitre electoral– les encarregades de prendre posició en la campanya. En aquest sentit, ja s’ha presentat la plataforma Stop Jocs, i la CUP ha anunciat també que es posa a fer campanya pel no, mentre que Junts va anunciar dimecres al Parlament que en farà pel sí. El PSC, a favor dels Jocs, i els comuns, en contra, no tenen clar encara si entraran en campanya, i ERC –no té una posició clara al territori, però tot fa pensar que hi farà campanya a favor– de moment no confirma res. “Hi fomentarem la participació”, es limiten a dir fonts del partit.

Foc sufocat dins del govern

És clar que, abans d’arribar fins aquí, s’ha hagut de superar un primer i tortuós tram de discrepàncies amb el territori, que passarien a ser també discrepàncies dins el govern. El 23 de gener, Vilagrà anunciava en roda de premsa al costat de la secretària general de l’Esport, Anna Caula, i el secretari general de Vicepresidència, Ricard Font, que hi hauria una consulta a finals de primavera a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Segons fonts properes a ERC, l’àmbit s’havia pactat en una reunió entre Aragonès i el vicepresident Puigneró, a més de Vilagrà i Alsina, però segons fonts de Junts l’àmbit de decisió no s’havia tancat i la consellera es va precipitar a donar-lo per fet. En les setmanes següents s’aixecaria rebombori al Pirineu, sobretot al Berguedà, el Ripollès i el Solsonès, que en quedaven fora, un rebombori que no cessaria tot i les visites de Vilagrà en què es comprometria a incorporar-les al grup de participació format per seguir la candidatura i prendre’n les principals decisions. Arribats a aquest punt, arran d’una moció dels comuns al Parlament que reclamava que les altres tres comarques també votessin, Junts feia notar que hi coincidia i obria una crisi que arrossegava ERC a votar un text lleugerament retocat, que instava l’executiu a “consensuar” amb totes tres la seva “incorporació al procés participatiu i a la consulta”. En les setmanes següents, tot i l’enuig dels republicans, es reobrien converses internes en què es valorarien diverses alternatives, com ampliar l’àmbit ponderant el vot a les altres comarques, fet que de seguida es descartaria.

Alsina també faria una proposta que es veuria més factible: deixar que, a partir també de la llei de consultes, cadascuna de les nou comarques decidís si convocava una votació en dates i termes similars –algunes no en volien fer cap perquè ja hi havia unanimitat interna, com la Val d’Aran–, per tal que al final el govern adoptés la decisió que prenguessin més comarques. Però Aragonès preferia mantenir el control i coordinació del procés, i és per això que va proposar canviar la llei per permetre que el president en convoqui en un àmbit supramunicipal o supracomarcal que no sigui el país sencer. Com que es dubtava si la CUP hi donaria suport, en aquell moment es pactaria que si no prosperava aquesta reforma, la proposta d’Alsina passaria a ser el pla B...

La CUP, però, hi donaria suport el 24 de març, per bé que es mantenien les discrepàncies al govern sobre quin havia de ser l’àmbit territorial a convocar. Les declaracions d’Aragonès i Vilagrà ja no eren llavors tan concloents en les visites al Pirineu, i al final entre tots es maduraria una solució de consens, que els dos grups del govern acabarien segellant el 30 de març en una reunió de l’òrgan de coordinació d’alt nivell que es va crear per solucionar crisis internes. L’acord final, a més, ja inclou les preguntes binàries que es faran, que amenaçava de ser un altre focus intern de conflicte arran de l’oposició mostrada pel COE. Tot plegat s’explicava tot just l’1 d’abril als dirigents olímpics espanyols, que s’hi resignarien, i el cap de setmana passat els partits contactaven amb les seves bases al territori per explicar-los el consens abans d’anunciar en públic la doble consulta dilluns passat. ERC ara queda contenta perquè la decisió sobre si presentar-s’hi o no es reté a la vegueria, i Junts compleix el compromís que les altres comarques també votin si volen implicar-s’hi. Win-win.

16 informes
Per posar més llum al projecte, atenent així també les sol·licituds de transparència i d’informació pública que havien fet diversos grups, el govern ha publicat aquesta setmana els 16 informes preliminars que va redactar en l’anterior legislatura per analitzar la viabilitat d’organitzar uns Jocs, que ara li han servit per a la negociació de la proposta tècnica, en principi ja tancada. El govern, això sí, ha recordat que en cap cas els informes són la proposta de candidatura, i per tant no es pot donar per fet que tot el que hi diu s’acabi produint.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

El jutge de Tsunami acusa Suïssa de biaix polític i amaga que descarten terrorisme

barcelona
guerra a europa

La UE aprova un nou paquet de sancions contra Rússia per la invasió a Ucraïna

barcelona
política

Collen Aragonès pel Hard Rock i la incidència en el pressupost

barcelona
política

El fiscal de la “rebel·lió” ara veu Puigdemont “líder absolut” terrorista

barcelona
llengua

El govern alerta Metsola que el PP ha fet un ús “partidista” de la immersió

barcelona
rússia

La família de Navalni presenta una demanda per recuperar el cos

barcelona
Pròxim Orient

Síria denuncia un atac amb míssils israelià a un barri de Damasc

barcelona
infraestructures

Capella: “Ni B-40 ni 4art Cinturó, Ronda nord urbana”

barcelona
Maurici Jiménez Ruiz
ALCALDE DE CASTELL D’ARO, PLATJA D’ARO I S’AGARÓ (PSC)

“Volem iniciar la reforma del passeig aquest mandat”

CASTELL I PLATJA D’ARO