Política

L’amnistia es reactiva per despullar el vet del Congrés

Junts vol evitar que la mesa censuri el debat per inconstitucional i proposa instar la comissió constitucional a citar Òmnium i Amnistia i Llibertat

Tercer intent de debat des del març del 2021

El Congrés és una seu de la sobirania i de la paraula, però també és un bagul discret on iniciatives no desitjades pel govern s’enterren sine die. Això és el que succeeix amb la llei de l’amnistia, un dels pocs consensos que l’independentisme en bloc abandera en una legislatura de xoc estratègic a Madrid. Quaranta-quatre anys després de la promulgació, el 15 d’octubre del 1977, de la Llei 46/1977 d’amnistia, el Congrés va rebre, el 16 de març del 2021, una nova llei d’amnistia –firmada per ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT i la CUP– i durant tretze mesos s’ha estavellat a la mesa de la cambra, que li aplica la censura prèvia i la declara inconstitucional abans de ser debatuda. En l’actual punt mort, Junts proposa a la resta de l’independentisme reactivar l’amnistia amb una via per esquivar que la mesa actuï com a alfil avançat del Tribunal Constitucional i despullar que la censura és sistèmica: instar la comissió constitucional a citar els representants d’Òmnium i d’Amnistia i Llibertat a comparèixer.

La via d’actuació per sortir de l’actual atzucac en el qual viuen còmodes el PSOE, el PP i Vox –a la mesa els socialistes hi tenen doble majoria: amb Podem (3), i amb el PP (2) i Vox (1)– és una dèria del diputat de Junts, Josep Pagès, professor de dret constitucional a la UAB. “No podem acceptar no fer res perquè els lletrats i la mesa hagin dit que és palmàriament inconstitucional quan tenim més de 200.000 firmes”, raona.

La llei de l’amnistia es troba aturada a les bambolines del Congrés des del juny del 2021. Després que Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (Junts), Ferran Bel (PDeCAT) i Mireia Vehí (CUP) firmessin la iniciativa –formalment és una reforma del Codi Penal– i la mantinguessin viva fins a la censura de la mesa, posteriorment una recollida de firmes promoguda per Òmnium i Amnistia i Llibertat va aplegar més de 200.000 signatures i va tornar a trucar a la porta del Congrés en exercici del dret de petició.

Després de l’entrada de caixes vermelles plenes de firmes i embolcallades amb al·lusions als presos polítics i els represaliats, la petició va ser rebuda per la comissió de peticions i reenviada als portaveus de tots els grups parlamentaris a finals de juny del 2021. Es dona la circumstància que l’enviament es va fer a la comissió constitucional i no a la comissió de justícia –on correspondria rebre la sol·licitud de reforma del Codi Penal– perquè prèviament la mesa del Congrés havia qualificat d’inconstitucional aquesta proposta, i que els lletrats ni tan sols han hagut de fer un acte formal de recepció. Tota una iniciativa popular moria amb un simple correu electrònic als portaveus.

Evidenciar l’anomalia

Per despullar aquesta anomalia de procediment –sumada al rol cada cop més afermat del Congrés com a Tribunal Constitucional preventiu quan la Carta Magna reserva al TC un examen sempre a posteriori–, Pagès (Junts) ofereix a tots els partits passar a l’acció: donar per rebuda la petició popular de la llei d’amnistia i, atès que ve amb l’aval de més de 200.000 firmes, instar la comissió constitucional –presidida per l’exlehendakari socialista Patxi López– a citar els promotors a comparèixer. I ho fa amb la generositat de saber que Junts no hi seria: Nogueras no hi té veu perquè la cadira del grup Plural l’ocupa aquí Íñigo Errejón (Més País), i sí que hi seu Gabriel Rufián (ERC). “No ens enganyem, ens hi trobarem un altre vet, però no restar quiets servirà per tornar a deixar en evidència les traves de l’Estat a celebrar un debat democràtic sobre un afer com el de l’amnistia. L’altra via seria presentar-la de nou a la mesa i facilitar que ens tornin a aplicar la doctrina de la inconstitucionalitat palmària per no admetre-la”, reflexiona el diputat de Junts. Encara que la comissió constitucional acceptés escoltar els portaveus d’Òmnium i Amnistia i Llibertat en nom dels firmants, això sí, la mesa del Congrés continuaria tenint el monopoli per iniciar –o fer avortar– el procediment legislatiu.

LA DATA

21-06-21
És el dia
en què més de 200.000 firmes recollides per Òmnium i Amnistia i Llibertat van entrar al Congrés.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
exteriors

Alsina ofereix al govern portuguès afegir-se al lobby europeu Regions for EU Recovery

Barcelona
ONU

L’ONU acusa el Marroc i Espanya de fer un “ús excessiu de la força” a Melilla

Nacions Unides
estats units

Trump i el seu equip sabien que hi havia risc de violència durant l’assalt al Capitoli

Washington

Turquia aixeca el veto a l’ingrés a l’OTAN de Finlàndia i Suècia

madrid
societat

Més mesures per prevenir l’assetjament sexual en el transport

Barcelona
territori

Puigneró garanteix unitat del govern sobre la B-40 i exigeix recursos a l'Estat

Barcelona
Escòcia

Johnson respon a Sturgeon que no és el moment de parlar d’un referèndum

Londres

Fiscalia investigarà si Villarejo va espiar Jaume Giró per ordre de Sánchez-Camacho

barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Un 46% dels ucraïnesos desplaçats ja ha tornat al seu lloc d’origen, segons dades de l’ONU

Brussel·les