Al-Sisi, el nou venedor de gas
La Unió Europea negocia amb Egipte la compra de gas per reduir la dependència energètica de Rússia
Brussel·les podria reforçar vincles amb el general egipci, amb qui ja coopera en l’àmbit migratori
Desesperada per reduir la dependència energètica de Rússia, la Unió Europea busca nous subministradors de gas entre els seus veïns. Egipte anhela fer negocis amb Brussel·les per afrontar l’escassetat de blat provocada per la guerra a Ucraïna. Un win-win que reforçaria els llaços europeus amb la dictadura del general Abdel Fattah al-Sisi. “Egipte estarà en els plans de la UE com a font de gas natural liquat [GNL]”, preveu James Moran, exambaixador europeu al Caire. Fins ara, l’alta demanda interna impedia al país ser un gran exportador de GNL, però Moran assegura que aquest any comencen a operar dos pous del jaciment de Zohr –una enorme reserva al sector egipci del Mediterrani– i això li permetria enviar importants quantitats al continent europeu. No als nivells de Qatar, però sí un volum destacat per tenir en compte, ara que el subministrament d’Algèria a l’Estat espanyol podria esdevenir “problemàtic”, diu.
“La Comissió Europea ja hi està dedicant més atenció”, apunta Moran. Efectivament, Brussel·les està negociant amb Qatar i Egipte per diversificar els proveïdors de gas i alliberar-se del jou rus. Aquesta mateixa setmana, el vicepresident de la Comissió Europea (CE) responsable del Pacte Verd, Frans Timmermans, ha viatjat al Caire per acordar un “reforç de la cooperació” per al subministrament de GNL.
La venda de gas seria una bona contrapartida per al règim d’Al-Sisi. La guerra a Ucraïna amenaça el subministrament de blat, un aliment bàsic per als egipcis. Amb més de cent milions d’habitants, Egipte n’és l’importador més gran del món. Si bé el govern havia tantejat retirar els subsidis al pa a principi d’any, Moran creu que es farà enrere i que, de fet, utilitzarà els beneficis del gas per pagar la creixent factura del blat i allunyar el risc d’inestabilitat al país.
Migració
Des del Consell Europeu de Refugiats i Exiliats avisen que l’encariment del menjar podria desencadenar una nova onada migratòria cap a la UE des del nord d’Àfrica. Les arribades d’egipcis a les costes d’Itàlia ja es van disparar el 2021: més de nou mil. El 2019, van ser poc més de dues-centes. La xarxa de drets humans EuroMed Rights ho atribueix tant al deteriorament de l’economia –molt endeutada i empobrida per la pèrdua de turisme– com a la creixent repressió i corrupció al país. A l’Organització Mundial per a les Migracions (OIM) també han detectat un “fort augment” de les “travesses irregulars” i creuen que les altes taxes d’atur, especialment entre els joves, estan provocant un “creixent apetit” per la migració. Ara bé, l’exambaixador de la UE a Egipte recorda que els egipcis són molt “nacionalistes” i “no tenen una història de migracions massives”. Sense subestimar aquest escenari, Moran veu amb més preocupació l’impacte de la crisi alimentària als països subsaharians.
Sigui com sigui, a ulls de Brussel·les, Egipte és un actor clau en el control dels fluxos migratoris per la seva situació geogràfica: fa de nexe amb Orient Pròxim i l’Àfrica occidental. “Al-Sisi continua fent el paper de bon gendarme d’Europa”, opina Sara Prestianni, experta en política migratòria d’EuroMed Rights. A canvi, el club europeu passa per alt les violacions de drets humans, opina Prestianni. No sembla que això hagi de canviar en un futur pròxim veient l’ànsia europea per fonts alternatives de gas.
