Política

Nou repte en la crisi dels refugiats

A Catalunya ja s’han resolt 11.000 peticions de protecció temporal d’ucraïnesos

Ministeris, Generalitat i Creu Roja es preparen ara per estendre i garantir-los l’acollida

A la Jonquera hi ha cartells que informen els ucraïnesos que passen la frontera fugint de la guerra que hi ha un centre de primera acollida de refugiats a la ciutat de Barcelona, on se’ls gestionarà la seva estada en territori espanyol. Alguns hi faran cap després d’un viatge de 27 hores per carretera des d’Ucraïna. D’altres es dirigiran a punts de Girona, Lleida, Tarragona, Reus i Tortosa, on també se’ls facilitarà en temps rècord tota la documentació i els serveis que necessitin. La destinació final dependrà d’on tenen família, amics o coneguts a Catalunya, si només hi són de pas perquè es dirigeixen a altres regions com Madrid i Alacant, on el govern espanyol ha instal·lat altres centres d’acollida, o bé volen travessar la frontera i arribar a Portugal.

El vehicle més habitual amb què viatgen és l’autobús i el vehicle propi. Les primeres setmanes un bon nombre de refugiats ucraïnesos, els que s’ho podien permetre econòmicament, encara van poder arribar en avió, però són molts els que continuen arribant en tren. Des de l’aeroport del Prat o bé des de l’estació de Sants, un autobús de TMB els trasllada al centre de la Fira de Barcelona si així ho desitgen. Els ucraïnesos són refugiats que tenen llibertat total de moviments, i la Unió Europea va crear un pla de protecció temporal per a les persones que fugien de la guerra. El primer país que va aplicar el pla va ser Espanya. Els primers dies arribaven fluxos diaris de 800 persones, però ara la xifra ja és molt menor, entre 130 i 150 persones, una tercera part de les quals necessiten allotjament.

A Catalunya fins dijous a la nit s’han registrat 11.003 sol·licituds de protecció temporal, que ja han estat tramitades i resoltes. Concretament a Barcelona se’n van fer 6.714; a Girona, 1.591; a Tarragona, 1.442, i a Lleida, 1.256. Aquestes xifres corresponen a gent registrada, però són moltes més les que han arribat sense passar pel centre de la fira. Creu Roja calcula que ha atès unes 20.000 persones, però el volum de refugiats encara és més gran perquè es calcula que són molts més els que es troben en territori espanyol sense haver passat cap control.

Menjar i sostre

Els refugiats que ho desitgen es concentren al pavelló 7 de la Fira de Montjuïc, on s’ha instal·lat un centre de 6.000 metres quadrats que és gestionat per Creu Roja. Funciona de les 8 del matí a les 8 del vespre i en una primera fase s’hi fan entrevistes personals i s’atenen les primeres necessitats: menjar i sostre. Durant un primer contacte previ a Sants o al Prat, membres de la Policía Nacional i els Mossos d’Esquadra ja intenten establir i determinar el risc de vulnerabilitat dels refugiats. Les persones que s’escapen de la guerra i arriben a un altre país solen ser en la seva majoria dones joves amb fills petits que tenen els companys lluitant en la confrontació. Bona part d’aquestes venen acompanyades de gent gran, normalment la mare i/o la sogra. També hi arriben moltes persones joves que han deixat a mitges els estudis, el grau o el màster i han optat per iniciar una nova vida lluny d’un escenari de guerra. Aquest col·lectiu, i especialment les dones, són carn de canó de màfies que els prometen una sortida a la seva situació personal que acaba sent una estafa en els millors dels casos o directament un xarxa de tràfic de persones. En aquesta primera trobada ja s’intenta ajudar-les si se sospita que poden haver estat captades. A la Fira de Barcelona també hi ha una sala d’espera destinada als infants que arriben de la guerra, amb serveis de psicòleg, gossos terapeutes i joguines. També disposen de 200 llits al centre de la Fira de Barcelona, però són bàsicament perquè les persones que arriben puguin descansar unes hores abans d’iniciar el procediment d’acollida, o per donar un espai de descans als que arriben a altes hores de la matinada.

Un cop feta l’entrevista amb personal de Creu Roja i establertes les necessitats de cada persona i/o nucli familiar, se’ls deriva a una de les places hoteleres, centres d’acollida o pisos tutelats que hi ha distribuïts per Catalunya, en concret hi ha 6.000 places hoteleres, i actualment 5.703 persones s’hi allotgen. En alguns casos també se’ls deriva a centres sanitaris o hospitals per seguir el tractament que la guerra els ha obligat a interrompre. I a mesura que s’han anat omplint els pisos i els hotels de què es disposa a Catalunya, altres refugiats són traslladats amb l’acompanyament de voluntaris de Creu Roja a altres indrets del territori espanyol, com ara Galícia, cap on la setmana passada va sortir un autobús en direcció a Ourense i Vigo.

Documentació

Un cop se’ls ha assignat un lloc d’estada i abans que marxin cap a la seva destinació, el següent pas és facilitar-los la documentació perquè puguin anar al metge, escolaritzar els fills i/o trobar feina per un any, prorrogable a tres. Se’ls dona cita prèvia per tornar a la Fira, aquest cop només per tramitar els papers i registrar les empremtes dactilars. Aquest servei l’ofereix el cos de la Policía Nacional i la tramitació de tota la documentació en temps rècord per als ucraïnesos que fugen de la guerra continua sent un dels temes més polèmics, ja que ha fet evident la diferència de tracte que han rebut altres persones que arriben a Espanya fugint d’altres guerres o de la pobresa extrema. Tot el procés des que arriben al centre d’acollida de Barcelona fins que marxen a la destinació que els ofereixen pot quedar enllestit en unes dues hores, aproximadament, tot i que després hi hauran de tornar o bé anar a les comissaries d’altres indrets per acabar de tramitar la documentació. En 48 hores poden tenir tota la documentació. Se’ls dona un permís de residència, treball i l’accés a tots els drets socials, com ara l’atenció sanitària o l’escolarització. A més, els sol·licitants tenen dret a assessorament jurídic, psicosocial i laboral, accés a ajuts econòmics i a l’aprenentatge de l’idioma. Als ucraïnesos se’ls convalidarà el carnet de conduir almenys durant un any, tindran itinerància gratuïta per al telèfon i un descompte del 60% en els medicaments

El coordinador de Creu Roja, Enric Morist, en declaracions a l’ACN, explica que ara la situació ha variat. “Ara ens trobem en un altre moment. S’han estabilitzat les arribades i cal estendre l’acollida”, assenyala, i demana ajudes per a les famílies acollidores, que han conformat una xarxa informal que ha estat clau per donar resposta a l’emergència. Tècnicament s’anomena passar de la fase de contingència a la d’estabilització.

Creu Roja està treballant amb la Generalitat i els ajuntaments per trobar possibles allotjaments per a grups més petits. “Els municipis volen acollir, però necessiten ajudes. I les persones que es quedin a Catalunya hi tindran moltes més oportunitats”, recalca, i destaca que serà més fàcil l’escolarització dels infants, l’accés als recursos sanitaris i als serveis socials o que trobin feina.

Una estada temporal

Laia Perales és una de les voluntàries de Creu Roja que actua de traductora i atén els refugiats en les primeres entrevistes al centre de primera acollida a la Fira de Barcelona. Alguns hi fan cap després de passar per altres països europeus com ara Polònia, Hongria i Alemanya, més col·lapsats per les primeres onades de refugiats. Perales explica que la majoria de refugiats arriben pensant ja en el retorn a Ucraïna. “Estan molt agraïts de com se’ls rep, però és recurrent la voluntat de tornar a casa seva”, explica. “Veuen l’estada aquí com un procés temporal”, afegeix. Algunes famílies fins i tot decideixen no escolaritzar els fills perquè poden seguir els estudis en línia, i les famílies tenen previst iniciar el nou curs escolar ja de nou a Ucraïna. Els que es plantegen quedar-se, els més joves, és perquè en algun moment abans de la guerra ja s’havien plantejat l’opció de viure un temps a l’estranger. I és que una de les característiques de la gent que arriba fugint de la guerra és la similitud de projectes de vida amb qualsevol altre ciutadà europeu. “La majoria de la gent que arriba tenia una casa, una feina, estudis, alguns fins i tot segones residències, i d’un dia per l’altre, res”, afirma Perales.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament demana no suprimir els jutges de pau a Catalunya

Barcelona
cimera de madrid

Erdogan diu que activarà el vet si Suècia i Finlàndia no compleixen les promeses

Madrid
israel

El Parlament israelià aprova la seva dissolució i convoca noves eleccions

beirut

Mossos despleguen en estiu postpandèmia el seu major dispositiu des de 2012

Barcelona
Cimera del g20

El Kremlin diu que encara no s’ha decidit si Putin participarà a la cimera del G20

Moscou

Aragonès referma el “compromís” de Catalunya amb Europa davant el vicepresident de la Comissió Europea

Barcelona
cimera de madrid

Biden afirma que l’OTAN s’ha tornat més forta i unida

Madrid

Cuixart denuncia que Espanya “no ha fet res” per investigar Pegasus i avisa que seguirà espiant “dissidents”

Barcelona
cimera de Madrid

Sánchez elevarà la despesa en Defensa fins al 2% del PIB pel 2029

madrid