Refugiades violades sense poder avortar

Polònia ha obert de bat a bat les portes als ucraïnesos que fugen de la guerra, però a les dones que han quedat embarassades com a resultat d’una violació els barra l’accés a l’avortament. Les polítiques antiavortistes d’aquest país conservador són un doble calvari per a les refugiades violades i estan deixant en evidència una Unió Europea (UE) que no fa prou per protegir les víctimes de la violència masclista i dels crims de guerra.

La indignació ha arribat al Parlament Europeu. “El cos de les dones és un camp de batalla i la violència sexual, una arma de guerra”, es queixava ahir l’eurodiputada de Podem Eugenia Rodríguez Palop en una reunió dels comitès de Drets de les Dones i de Llibertats Civils de l’eurocambra sobre aquesta problemàtica. Segons càlculs de l’Acnur, més de 3,5 milions de refugiats han marxat d’Ucraïna en els últims dos mesos, la majoria dones i nens. Més de 2,8 milions ho han fet a través de Polònia, que n’estaria acollint una part important, tot i que no hi ha dades. Tampoc n’hi ha sobre les refugiades violades que hi podria haver al país. Experts i eurodiputats alerten que hi ha molt desconeixement i pocs mitjans per atendre aquestes dones.

“És un problema que les víctimes de violència de gènere o de violacions no puguin transmetre les seves experiències perquè això dificulta una investigació”, subratlla Julia Zelvenska, del Consell Europeu per als Refugiats (Ecre). A sobre, la regressió de Polònia en drets sexuals i reproductius les exposa a un embaràs fruit d’una violació.

La llei polonesa només permet avortar en situacions de risc o en cas de violació. A la pràctica, és gairebé impossible obtenir un avortament legal a Polònia, denuncia des de fa temps Amnistia Internacional. A Brussel·les són perfectament conscients del risc que això suposa per a les refugiades ucraïneses, però eviten la confrontació amb el govern ultraconservador del partit Llei i Justícia (PiS). La geopolítica passa per sobre dels drets de les dones.

Des de la Comissió Europea asseguren que treballen de manera “constant” amb l’ONU i la Creu Roja per donar l’assistència sanitària als grups més vulnerables que han fugit d’Ucraïna. “Hi ha moltes necessitats de caràcter mèdic i psicològic en relació amb la sexualitat reproductiva, les dones embarassades o les que han estat víctimes de violència sexual”, reconeixia ahir Lesia Radelicki, membre del gabinet de l’eurocomissària d’Igualtat, Helena Dalli. Ni una paraula, però, sobre com un estat membre les deixa totalment desemparades.