Política

Calculen els recursos que tindria Catalunya si fos independent

La Generalitat obtindria 4.000 milions més amb un sistema federal i fins a 47.300 en cas d’independència

Són els càlculs d’un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

La Generalitat obtindria uns 4.000 milions d’euros més de finançament amb un sistema federal “de mínims” i fins a 47.300 milions “extra” en cas d’una hipotètica independència. Aquests són els dos càlculs extrems del llibre Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya, de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA). El volum, coordinat per l’exconseller Antoni Castells i presentat aquesta setmana, analitza els efectes econòmics i financers per a Catalunya de vuit escenaris de major autogovern. “L’increment de recursos de la Generalitat respecte a la situació actual aniria dels 3.929 milions en un escenari de federalisme dèbil –un augment del 19,5%- fins als 47.339 milions en l’escenari d’independència, un +135%”, apunta l’informe.

Entremig, l’escenari de federalisme moderat suposaria un increment de més d’un terç dels recursos actuals de la Generalitat (el 34,06%); el del federalisme potent i el de l’acord bilateral específic, un augment del 49,5%; el model foral com el País Basc o Navarra representaria gairebé doblar els recursos (increment del 91,6%), i el del pacte confederal, un creixement del 117,5%, segons s’ha explicitat en el llibre.

L’assaig és obra d’economistes i politòlegs destacats com Guillem López-Casasnovas, Toni Rodón, Enoch Albertí, Núria Bosch, Francesc Amat, Ignacio Lago, Albert Solé-Ollé, Maite Vilalta i Antoni Castells.

Amb tot, els autors adverteixen que “aquests increments no són directament comparables”, han reconegut els autors. “En els cinc primers (els tres federals, l’acord bilateral específic i el model foral) l’augment de recursos es produeix mantenint intactes les necessitats de despesa derivades del marc competencial”, s’apunta en el volum editat per l’IEA. O sigui que s’aplica la hipòtesi de neutralitat financera: qualsevol increment de les competències –com es preveu en la major part d’ells- aniria acompanyat automàticament d’un increment dels corresponents recursos via ampliació de l’espai fiscal de la Generalitat o via augment de les transferències de l’Estat.

“En canvi, en els escenaris del pacte confederal i de la independència es produeix un traspàs o bé total o bé molt apreciable de la despesa que avui l’Estat fa a Catalunya a la Generalitat”, han avisat els autors.

I el dèficit fiscal?

El llibre de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern també ha calculat el dèficit fiscal que tindria Catalunya en aquests diferents vuit escenaris. “En l’escenari de l’statu quo –és a dir en la situació real de l’any 2015, que és el que s’ha fet servir de referència- el dèficit fiscal era del 8,3% del PIB de Catalunya”, xifren com a punt de partida els autors. “Aquest dèficit passaria al 7,3% en l’escenari del federalisme dèbil, al 6,5% en el federalisme moderat, al 5,7% en els de federalisme potent i acord bilateral específic, a l’1% en el de pacte confederal i al 0%, lògicament, en el de la independència”, han enumerat els economistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

dinamarca

Dinamarca anuncia el tancament de la seva ambaixada a l’Iraq

barcelona
Guerra a Ucraïna

Zelenski signa la nova llei de mobilització

Barcelona
guerra a gaza

Israel ataca el centre de Gaza amb el sistema hospitalari a la vora del col·lapse

barcelona
estats units

El Suprem examina un cas que pot eximir als assaltants del Capitoli i Trump

barcelona
política

Fiscalia del T. de Comptes desatén l’amnistia i reclama l’1-O als governs de Mas i Puigdemont

barcelona
Unió europea

Un polèmic fitxatge de Von der Leyen renuncia a ocupar el càrrec

barcelona
política

El Govern aprova el Projecte de llei de l’Estatut dels Municipis Rurals

BARCELONA

La Diputació de Girona reformula els premis Projecta’t

girona
Política

ERC, Junts, CUP i comuns registren al Parlament una declaració de suport als encausats de Tsunami

barcelona