Política

Estat francès

Eleccions legislatives

Valls concorrerà a les legislatives franceses pel partit de Macron

L’ex-primer ministre serà candidat per la circumscripció de francesos que viuen a Mònaco, Andorra, Portugal i Espanya

El 2017 ja es va presentar com a assimilat de la formació del president i va aconseguir una victòria ajustada

L’ex-primer ministre socialista francès Manuel Valls es presentarà a les eleccions legislatives del proper mes de juny amb el partit del president, Emmanuel Macron, La República en Marxa,  segons han informat aquest dimarts mitjans locals.

Segons publica el rotatiu Le Figaro, Valls concorrerà per l’anomenada cinquena circumscripció, que representa els ciutadans francesos que viuen a Mònaco, Andorra, Portugal i l’Estat espanyol. La candidatura, afirma el diari, es formalitzarà a finals d’aquesta setmana.

Valls, de 59 anys, torna així a la política francesa que va abandonar el 2019 per encapçalar una candidatura a les municipals de Barcelona, on va quedar lluny d’aconseguir l’alcaldia però va ser decisiu en l’elecció de l’actual alcaldessa, Ada Colau.

El polític, que va deixar el Partit Socialista en el qual va militar des dels 17 anys després de les presidencials de 2017 –en les quals ja va fer costat a Macron–, va ser diputat per la circumscripció d’Essone, als afores de París, fins que el 2018 es va llançar a l’aventura municipal barcelonina. El 2017 es va presentar com assimilat al partit del president i va aconseguir una ajustada victòria enfront d’una rival esquerrana per només 139 vots.

Els últims mesos ha tornat a manifestar la seva presència a França, on exerceix de comentarista polític. El passat 24 d’abril se’l va veure a la festa de celebració de la reelecció de Macron, tot i que fonts del partit del president van afirmar que no hi havia estat convidat.

Valls, que ha fet bona part de la seva carrera política al municipi d’Évry, va fer el salt a la política nacional el 2011, quan es va presentar a les primàries de l’esquerra per ser el candidat a la Presidència a l’any següent.

Encara que va acabar cinquè, va fer costat a François Hollande, que després de la seva victòria el va recompensar amb el càrrec de ministre d’Interior, que va ocupar fins que el 2014. Aquell any, després d’un mal resultat electoral dels socialistes, va ser nomenat primer ministre.

Des d’aquesta funció va començar a mostrar el seu interès per aspirar a la Presidència, per la qual cosa va abandonar el govern per a presentar-se de nou a les primàries, però va ser derrotat per Benoît Hamon. En contra de les regles de les primàries, no va fer costat al guanyador i va mostrar el seu suport a Macron.

Valls intentarà ara tornar a l’Assemblea Nacional, en la qual va entrar per primera vegada el 2002 com a socialista, i que només va abandonar per ingressar a l’Executiu.

Els últims mesos havia deixat oberta la porta a tornar a la política francesa i, fins i tot, no descartava acceptar de nou el càrrec de primer ministre, segons va reconèixer en una entrevista a la revista Horizons. “M’agrada governar”, va assegurar a aquesta publicació pròxima al també ex-primer ministre Édouard Philippe, on mostrava el seu “amor pel servei públic i la pàtria”.

El partit de Macron té previst confirmar els noms dels seus candidats a l’Assemblea Nacional aquesta setmana.



La crònica

La ‘torxa’ i el surrealisme dalinià

301 cims per la llibertat

barcelona

Trump, en hores baixes

Los Angeles

Tiroteig mortal en un centre comercial a Copenhaguen

COPENHAGUEN

Rússia proclama el control total de la regió de Lugansk

KÍIV / MOSCOU
opinió

Un món bipolar, sense matisos

Economista i politòleg

Sánchez vol reunir la taula de diàleg aquest mes i que JxCat s’hi afegeixi

Madrid

Diversos morts i ferits en un tiroteig en un centre comercial de Copenhaguen

copenhaguen

Fre a la protesta contra la visita d’Elionor i Sofia davant del Museu Dalí de Figueres

figueres